Suècia: el parlament reconeix el genocidi assiri

Amb 131 vots a favor i 130 en contra, el parlament suec ha reconegut com a genocidi les matances que van tenir lloc durant l'Imperi otomà, de 1913 a 1920, contra els armenis, assiris i grecs pòntics (un episodi també anomenat “Seyfo” per la diàspora assíria).

Fins a 1.500.000 d'armenis, 250.000 grecs pòntics i 250.000 assiris van ser assassinats entre 1913 i 1920, i uns quants milions més van haver de fugir del que ara és Turquia per sobreviure. Algunes fonts diuen que el nombre real d'assiris i grecs pòntics assassinats arriba fins a 750.000 i 500.000, respectivament.

Philip Ohlund, al bloc New Testament News, comenta la qüestió:

We should of course always condemn genocides of millions of innocent persons.
The holocaust of the Jews was a terrible thing, and so was the genocide of the Armenians back in 1915.
It is impossible to understand why anyone would raise objections against condemning a genocide.
The resolution was eventually passed by one single vote, thanks to four conservative politicians who voted with the socialist opposition.
[…]
No one blames Turkey of today for what happened in 1915.
But the genocide of most of the Armenians in Turkey in 1915 is an undeniable historical fact.
It would be sensible of Turkey to officially understand how traumatized the Armenians still are today by the 1915 genocide.

Evidentment, sempre hem de condemnar els genocidis de milions de persones innocents.
L'holocaust dels jueus va ser terrible, com també el genocidi dels armenis de 1915.
És impossible entendre per què algú hauria de posar objeccions a la condemna del genocidi.
La resolució finalment s'ha aprovat per un sol vot, gràcies a quatre polítics conservadors que s'han alineat amb l'oposició socialista.
[…]
Ningú culpa l'actual Turquia del que va passar el 1915.
Però el genocidi de la majoria d'armenis a Turquia el 1915 és un fet històric innegable.
Seria sensat, per part de Turquia, entendre oficialment que traumatitzats que estan encara els armenis pel genocidi de 1915.

El Centre del Genocidi Assiri va fer públic un comunicat sobre la votació, on s'apunta que la decisió, en aquest cas particular, havia estat més política que no una altra cosa i que els polítics estaven tots convençuts que les matances eren un genocidi:

Yes, the decision was taken with 131 votes against 130. However, the one vote majority does not reflect the reality and it may be misleading. The fact is all those who voted against the motion did not claim nor say that the genocide did not happen. All of them were saying yes the genocide took place, however a majority of them said we need to be loyal to the Coalition Government's decision and others were fearing a yes vote would jeopardize the relations with Turkey.

Sí, la decisió va ser adoptada amb 131 vots respecte a 130. Tanmateix, la majoria d'un vot no reflecteix la realitat i pot ser enganyosa. El fet és que tots aquells qui van votar en contra de la moció no han reivindicat ni han dit que el genocidi no hagi passat. Tots ells deien que sí, que el genocidi havia tingut lloc; tanmateix, la majoria deien que calia ser lleials a la decisió del govern de coalició, i alguns altres tenien por que votar “sí” posi en perill les relacions amb Turquia.

Volkan Kemal, del bloc Adsiz Vesaire, explica que el resultat va molestar el govern turc, i fins i tot els ministres suecs:

The Turkish Ambassador to Sweden was immediately ordered to leave the country and Turkish prime minister Erdogan announced the cancellation of his planned visit to Sweden the coming week.
Sweden's pro-Turkish foreign minister, Carl Bildt was very upset by the decision of the parliament and warned it will harm Swedish-Turkish relations and Turkish-Armenian relations as the resolution called for the recognition of not only the Turkish genocide on Assyrians but also the genocides on Armenians and Pontic Greeks.

L'ambaixador de Suècia a Turquia va ser inmediatament obligat a anar-se'n del país, i el primer ministre turc Erdogan va anunciar la cancel·lació de la visita a Suècia planificada per a la setmana vinent.
El ministre d'Afers Estrangers pro-turc de Suècia, Carl Bildt, estava molt disgustat per la decisió del parlament i va advertir que perjudicaria les relacions entre Suècia i Turquia i entre Turquia i Armènia, perquè la resolució demanava no sols el reconeixement del genocidi turc sobre els assiris, sinó també dels genocidis contra els armenis i els grecs pòntics.

Efectivament, el ministre d'Afers Estrangers de Suècia, Carl Bildt, està en desacord amb la resolució. Tal com diu al seu bloc [traducció automàtica]:

Vi anser att det är fel att politisera historien
[…]
Det skall noteras att beslutet gick emot utrikesutskottets betänkande, liksom att riksdagen inte var enig eftersom utfallet baserades på en enda rösts majoritet.
Riksdagens beslut kommer tyvärr inte att bidra positivt till den pågående normaliseringsprocessen mellan Turkiet och Armenien, inte minst upprättandet av en kommission med uppgift att bland annat utreda händelserna 1915.

Creiem que és un error polititzar la història.
[…]
Cal assenyalar que la decisió anava en contra de l'informe de la Comissió d'Afers Exteriors, i que al parlament no hi havia consens perquè el resultat es va basar en una majoria d'un vot únic.
La decisió parlamentària no serà, malauradament, una contribució positiva al procés de normalització que es dóna entre Tuquia i Armènia, i encara menys la creació d'una comissió que ha d'investigar els fets de 1915.

Ramsen's Rambling resumeix un dels sentiments compartits pels assiris:

Amazing news.
The Assyrian Genocide is officially recognized by my new favorite country, Sweden. Sweden is the first country to accept the Genocide of the Assyrians, but also has accepted the Genocide of the Pontic-Greeks and Armenians perpetrated by the Ottoman Turks. This is a great day for Assyrians. Not only will the souls of those that were wrongly and innocently butchered like cattle be rested, the world will be enlightened of the first genocide of the 20th Century.

Notícia increïble.
El genocidi assiri és oficialment reconegut pel meu nou país preferit, Suècia. Suècia és el primer país que accepta el genocidi dels assiris, però també ha acceptat el genocidi dels grecs pòntics i dels armenis perpetrat pels turcs otomans. És un gran dia per als assiris. No sols descansaran en pau les ànimes d'aquells qui van ser injustament i innocentment matats com a bèsties; el món s'assabentarà del primer genocidi del segle XX.

Aquest reconeixement arriba poc després del que va aprovar el Comitè d'Afers Estrangers del Congrés dels EUA, en forma de resolució no vinculant, que reconeix els assassinats en massa de 1915 com a “genocidi armeni” per 23 vots respecte a 22.

Després del reconeixement, Móndivers explica la posició del govern turc:

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan, va advertir ahir en una entrevista al servei turc de la BBC que podria decidir deportar els 100.000 armenis que, segons ell, resideixen il·legalment a Turquia. Erdoğan va llançar l'amenaça després de ser preguntat sobre les últimes votacions als Estats Units i a Suècia respecte al reconeixement del genocidi d’armenis, assiris i grecs durant l’època final de l’Imperi otomà. El primer ministre turc va culpar la diàspora armènia als països occidentals del fet que s’estiguin produint votacions sobre el reconeixement d’aquest genocidi.

I ara, el Fòrum Turc anuncia que Bulgària pot ser el següent país a reconèixer la matança com a genocidi:

Based on the mentioned facts, National Assembly of the Republic of Bulgaria, admitting the cogency of the facts proving the committed extermination of 1.500.000 Armenians by Ottoman Empire authorities in 1915-17, considering the violence against Armenians during the World War I is recognized by the European Parliament and a number of EU members-Belgium, Netherlands, Greece, Italy, Lithuania, Poland, Slovakia, France as genocide, condemning the genocide of the Armenian population,

Declares:

1. Expresses its dissent with official position of Turkish Government, directed towards the negation of the purposive violence against Armenian nation committed in 1915-1917.

2. Urges the Republic of Turkey to review its stance on the historic reality during the World War I

3. Term the forcible displacement- the extermination of the Armenian people under Ottoman Empire as Genocide

4. Announces the necessity of mandatory unbiased reporting of the historical events indicated in the documents, publications, public addresses of all state institutions, political organizations, mass media of the Republic of Bulgaria.

5. Admits that protection of monuments of Bulgarian and Armenian architectural-religious heritage on the territory of Turkey should be considered as part of a broader policy of preservation of cultural heritage of European civilization.

6. Demands that in the course of the talks on Turkey’s membership to EU, the stance of Bulgarian Government be conditioned by the recognition of Armenian Genocide by Turkey.

Basant-se en els fets esmentats, l'Assemblea Nacional de la República de Bulgària, que admetet la contundència dels fets que proven l'extermini d'1.500.000 armenis a mans de les autoritats de l'Imperi otomà entre el 1915 i el 1917; que condsidera que la violència contra els armenis durant la Primera Guerra Mundial és reconeguda pel Parlament Europeu i una part dels membres de la UE (Bèlgica, Holanda, Grècia, Itàlia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, França) com a genocidi; i que condemna el genocidi de la població d'Armènia,

Declara:

1. Expressar el desacord amb la posició oficial del govern turc, que nega la violència intencionada contra la nació armènia comesa entre el 1915 i el 1917.

2. Demanar a la República de Turquia que reconsideri la posició sobre la realitat històrica de la Primera Guerra Mundial.

3. Qualificar el desplaçament forçat (l'extermini dels armenis sota l'Imperi otomà) com a genocidi.

4. Anunciar la necessitat d'una crònica obligatòria i imparcial dels fets històrics indicats als documents, publicacions, mitjans públics de totes les institucions estatals, organitzacions polítiques i mitjans de comunicació de massa de la República de Bulgària.

5. Admetre que la protecció dels monuments del patrimoni arquitectònic i religiós dels búlgars i els armenis al territori de Turquia hauria de ser considerada com a part d'una política més àmplia de preservació del patrimoni cultural de la civilització europea.

6. Demanar que en el transcurs de les converses sobre la incorporació de Turquia a la Unió Europea, la posició del govern de Bulgària estigui condicionada pel reconeixement del genocidi armeni per part de Turquia.

La darrera pregunta és si finalment la porta s'ha obert.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.