Timor Oriental és conegut per les seves tradicions materials, musicals i interpretatives (dansa…). La celebració de la “cultura” va ser un element crucial en la resistència a l'ocupació indonèsia de 1975 a 1999, i des de la independència Timor Oriental ha vist néixer un grapat d'iniciatives culturals emergents. Però hi ha una cosa que ha passat per alt: la gran tradició de manualitats i de “fer cultura” amb materials ben a l'abast.

Un d'aquests nous projectes s'anomena Tatoli ba Kultura, que significa “Transmetre cultura”. L'objectiu, després d'una àmplia recerca i preparació, és facilitar la posada en marxa d'una escola d'indústries creatives:

El projecte pretén crear una institució per conservar i protegir la cultura indígena, però també aportar creativitat al nivell educatiu per afavorir la innovació.

El coordinador del projecte, David Palazón, és un artista natural de Barcelona (Catalunya). Diu:

Passing on culture

De retruc vaig arribar aquí [a Timor Oriental] per fer-hi un recés en la meva carrera i fer una mica de voluntariat en el meu terreny, i una cosa va portar l'altra.

Des d'aleshores ha recorregut el país amb el seu equip a la recerca de la cultura material i interpretativa timoreses. N'ha penjat vídeos fascinants, imatges i àudios al “mapa de mitjans” de Tatoli ba Kultura, que ben de pressa s'ha convertit en una referència bàsica.

Alguns dels vídeos més destacables mostren instruments musicals específics de les regions del país. N'és un exemple aquest vídeo d'un instrument anomenat Rama, de l'illa Ataúro:

El context timorès és força específic, comenta Palazón:

Kultura no és ben bé el mateix que entenem al món occidental per cultura. Pels timoresos, cultura són totes aquelles coses que vénen del passat, és un punt de referència per entendre d'on vénen ells. La pregunta més comuna que els plantejo quan faig recerca sobre el terreny és: per què feu això o allò d'aquesta manera? I la resposta sempre és la mateixa: “Perquè és la manera com solien fer-ho els nostres avantpassats, i s'ha traspassat generació rere generació.” Òbviament, tenen moltes influències d'Indonèsia, la Xina, Portugal, etc., que han arrelat també en la seva cultura i es practiquen del tot unides.

En relació amb la innovació, afegeix:

Tradicionalment, Timor encara és un país molt dependent de l'agricultura de subsistència, l'economia fora de la capital és encara molt dependent de la família, dels seus béns, de tot allò que poden intercanviar, dels membres de la família i dels seus ingressos, i com es distribueixen entre els que ells elegeixen segons les seves tradicions i creences. O sigui que en certa manera és molt conservadora –no políticament–, però per això canviar coses implica un risc greu que molta gent no s'ho pugui permetre […] Sigui com sigui, dins aquest sistema tradicional hi ha gent que és més progressista.

Al final, Palazón espera que una escola d'indústries creatives generarà, entre més coses, feina entre una creixent “classe creativa”, l'augment del desenvolupament dels petits negocis i un esclat turístic.

Tatoli ba Kultura té el suport de la Griffiths University a Queensland (Austràlia) i d'un conjunt de finançadors institucionals. Palazón esmenta les paraules del professor de Griffiths, Tony Fry: “Timor té dos recursos nacionals: el petroli i la cultura. El petroli no serà per a tota la vida; per contra, la cultura es mantindrà sempre.”