Aquest apunt forma part de l'especial Eleccions russes de 2011.

L'oligarca que va ser l'home més ric de Rússia i actualment empresonat, Mikhaïl Khodorkovski, torna a ser el centre de l'atenció política, ja que el candidat a la presidència russa Mikhaïl Prókhorov ha promès perdonar-lo si resulta escollit la propera primavera. Khodorkovski és a la presó des de 2003, quan va ser detingut per impagament d'impostos endarrerits com a part de l'”Afer Iukos“. Molta gent dubta sobre la validesa del càrrecs presentats en contra seva i considera el procés com a part de l'agenda política del primer ministre Vladímir Putin.

En un apunt del 16 de novembre de 2011 titulat “Anzhi Makhachkala FC y el dinero de la era Yeltsin” [esp], Global Voices va descriure l'economia russa des de l'esfondrament de la Unió Soviètica, l'origen dels “oligarques”, així com els intents de Putin per controlar-ne i dirigir-ne les activitats:

L'era Ieltsin dels anys noranta es va distingir per una lluita sobre qui sorgiria de la transició amb participacions en les fonts de riquesa més importants de Rússia, com els recursos naturals. Els guanyadors d'aquella lluita són coneguts com a ‘oligarques’, perquè compten amb un grau de riquesa que excedeix la capacitat que la major part de les persones té de conceptualitzar-ho. […]

La promoció de Vladímir Putin ha tingut efectes imprevistos en el poder dels oligarques pel fet que ha estat capaç d'imposar-los limitacions i dirigir-ne les activitats.

Els primers anys de l'era Putin van marcar una línia divisòria entre els oligarques que estaven d'acord amb els desitjos de Putin i els qui no n'estaven. Durant aquesta època, organitzacions internacionals van elogiar Khodorkovski, director executiu del gegant petrolier Iukos, per ser la primera persona de l'elit russa en fer-ne públic el patrimoni; es va reunir amb líders mundials, es va involucrar en conegudes campanyes d'ajuda nacional, i va fer esment de la seva candidatura en les eleccions presidencials de 2008. Llavors, el 2003, Khodorkovski va ser detingut i li van confiscar els seus béns.

El 15 de novembre passat, en un blog [en] associat a la CNN, Pàvel Khodorkovski, fill de Mikhaïl, va escriure sobre l'arrest i l'empresonament del seu pare el 2003.

Han passat vuit anys des que els sicaris de Vladímir Putin van fer sortir el meu pare, Mikhaïl, per la força d'un avió i el van tancar a la presó.

El darrer cop que el vaig veure va ser poques setmanes abans que el detinguessin, quan va venir a visitar-me a la meva universitat a Boston. Ja hi havia motius de preocupació per la seva seguretat a Rússia; abans, a l'estiu, havien tancat a la garjola el seu soci empresarial, Platon Lébedev. I malgrat la recomanació d'amics i col·legues nord-americans que s'hi quedés, el meu pare es va mantenir ferm i va tornar a casa.

En aquests vuit anys d'impàs, després d'aguantar dues farses de judici i inombrables vexacions –mentre que el corrupte règim rus es fa el sord davant la condemna de l'empresonament per part de la comunitat internacional–, el meu pare es manté esperançat.

Malgrat que el termini de la seva primera condemna va finalitzar fa dues setmanes –i per tant, segons tots els fets, l'haurien d'haver posat en llibertat–, ell es manté optimista.

L'anima el fet que, els darrers mesos, han augmentat de to les veus dels qui denuncien el seu empresonament. El mes de maig Amnistia Internacional va declarar-lo presoner de consciència. Llavors, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va dictaminar que les audiències no havien estat justes i que l'havien sotmès a unes condicions degradants durant el judici i a la presó. Aquesta tardor, el Col·legi d'Advocats Internacional va concloure que el segon judici havia estat injust, i que els càrrecs “plens d'errors i contradictoris” diferien del codi criminal rus.

Concentració de manifestants exigint la llibertat per a Mikhaïl Khodorkovski a l'entrada del Tribunal de Districte de Khamovnitxeski a Moscou. Fotografia de RFE/RL RFE/RL, copyright © Demotix (27/12/2011)

La història de Khodorkovski s'ha immortalitzar en un documental de 2011. En un blog [en] associat al The Wall Street Journal, Samuel Rubenfeld va escriure sobre el documental:

El cineasta alemany Cyril Tuschi va dirigir el documental que membres de Corruption Currents van poder veure el 3 de novembre en una projecció especial per a la premsa. El documental comença traçant un quadre de l'escenari proper al salvatge oest de la Rússia postsoviètica, on imperaven els tripijocs, i encara hi imperen: el Projecte de Justícia Mundial 2011 Rule of Law Index (en; pdf) va advertir d'una manca de controls i ajustaments en el Govern rus, que l'aboca a “un escenari institucional caracteritzat per la corrupció, la impunitat i la interferència política”.

Aquest és el cas de Khodorkovski, segons el documental, que mostra la seva primera entrevista des que fou detingut.

Van sorgir dificultats a l'hora de trobar sales de cinema russes que vulguessin projectar el documental, i en l'entrevista a Tuschi se li va demanar de discutir el procés. Aquest articel va ser publicat el 29 de novembre, uns dies abans de les controvertides eleccions parlamentàries [en], i malgrat tot aquest cineasta, amb un coneixement limitat de la llengua i la cultura russes, com ja va indicar al principi de l'entrevista, semblava estar al cas d'un mal presagi. Semblava conèixer un vincle poderós entre Putin i Khodorkovski:

Em sorprèn que n'estiguin parlant d'una forma tan oberta. No el projecten per autocensura. No crec… que el Kremlin hagi dit: “No ho facin”. Crec que els propietaris de cinemes tenen por de represàlies per part de l'Estat si ho fan. [Quina mena de represàlies?] Ben simple. Inspeccions fiscals. Manca de sortides d'emergència, per tant li tocarà pagar una multa d'un milió o qualsevol cosa tan estúpida com això. Però potser el caràcter autoritari l'han heretat dels seus gens.

No tothom, però. Estic content perquè la gent està canviant, i l'aire ha canviat en les darreres 72 hores. Ha canviat i molt. [Què ha passat en les darreres 72 hores?] Està succeint quelcom, i no és només el documental. La pel·lícula només està desencadenant quelcom que ja es troba en l'aire. Tota… l'aprovació envers Putin s'està esfondrant. La gent critica i se'n riu, de Putin, en directe per la televisió, i això no hauria passat mai abans. Quelcom està canviant i tinc curiositat per saber què passarà.

El milionari rus i candidat presidencial Mikhaïl Prokhórov en una conferència de premsa a Moscou. Fotografia de RFE/RL RFE/RL, copyright © Demotix (14/09/2011)

En un article del 16 de desembre, el Centre de Comunicacions Khodorkovski i Lébedev [en] va anunciar que les properes [en] eleccions presidencials russes podien afectar el destí de Khodorkovski:

Mikhaïl Próhorov, el multimilionari rus que té la intenció de desafiar Vladímir Putin en les eleccions presidencials russes, va dir que el seu primer moviment si en surt escollit serà perdonar Mikhaïl Khodorkovski […].

L'apunt va citar un article de The Wall Street Journal, en què es referenciava la resposta de Putin sobre si, en cas que guanyés les eleccions, també alliberaria Khodorkovski:

“Alliberar Khodorkovski és prerrogativa del president.Per tal que hi hagi perdó, Khodorkovski hauria d'escriure una apel·lació de perdó, i efectivament assumir la culpa, cosa que no ha fet fins avui. Si ell l'escriu, el perdó serà possible per llei. Si Khodorkovski escriu aquesta apel·lació, jo la tindré en consideració, però primer hauré de convertirme en president per fer-ho.”

Un blog en llengua russa dedicat a la causa de Khodorkovski va citar un article de Gazeta.ru en una entrada d'un apunt del 2 de desembre [ru]:

Самый известный российский заключенный считает основным риском после возвращения Путина на третий срок возникновение новых проблем для бизнеса и экономики и отмечает, что власть в России утрачивает каналы для объективной оценки ситуации.

Aquest apunt forma part de l'especial Eleccions russes de 2011.