- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

França: les llengües regionals es manifesten

Categories: França, Cultura i arts, Educació, Govern, Història, Indígenes, Llengua, Notícies dels ciutadans, Protesta

Una desena de manifestacions simultànies van tenir lloc en algunes capitals de França el 31 de març. L'objectiu: mostrar un suport incondicional a les llengües regionals i autòctones [1].

Les manifestacions, a tres setmanes de les eleccions presidencials, mostren un fort compromís ciutadà en favor del reconeixement de les llengües regionals i autòctones. Les manifestacions demanaven la ratificació de la Carta per la protecció de les llengües regionals del Consell d'Europa [2] que, tot i haver estat signada per França el 1999, no s'ha ratificat mai. La reivindicació de les associacions que han participat en les protestes és demanar als candidats que es posicionin sobre la situació d'aquestes llengües, avui considerades inconstitucionals atès que són minoritàries i la Constitució francesa no reconeix les minories.

Manifestation à Toulouse, le 31 mars 2012. Crédit photo : @elpasolibre sur Twitter [3]

Manifestació a Tolosa, el 31 de març del 2012. Crèdits de la fotografia: @elpasolibre a Twitter

Un bon embolic polític i jurídic [4] envolta aquestes llengües i el seu reconeixement. Aquest embolic ha estat alimentat en part per prejudicis i el mal coneixement del tema i s'hauria de solucionar [5]. Efectivament, la modificació introduïda a la Constitució el 2008 semblava obrir el camí cap a la definició d'un estatut per a aquestes llengües i, així, introduir-ne l'ensenyament a l'escola. Però Nicolas Sarkozy va posar fi a aquestes esperances argumentant que una acció com aquella portaria a la creació de guetos, cosa que no és compatible amb un país unit.

Un gran nombre de regidors [6] i de representants de les regions [7] s'han afegit a les manifestacions. Aquestes manifestacions han reunit milers de persones a Tolosa, Kemper, Estrasburg, Baiona, Perpinyà i Aiacciu (etiqueta principal a Twitter: #op31m):

La Une du Télégramme : "Le Breton, langue vivante". Crédit photo : @letelegramme sur Twitter [15]

La primera pàgina del diari Télégramme: "El bretó, llengua viva." Crèdit fotografia: @letelegramme a Twitter.

@la_setmana [20] ha posat en línia una galeria de fotografies [21] de la manifestació de Tolosa. El bloc Langues régionales [22] proposa molts recursos sobre aquest tema i també un flux d'informació [23] en temps real de les reivindicacions amb l'etiqueta #op31M.

Es poden trobar alguns materials complementaris a aquestes manifestacions com el conjunt de vídeos reunits pel bloc Méridianes [24], que presenta diverses posicions i debats. Ara per ara, el candidat socialista François Hollande dóna suport al reconeixement d'un estatut en favor de les llengües regionals, mentre que els candidats conservador Nicolas Sarkozy (UMP) i d'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon (Front de Gauche) s'hi oposen, com recorda el diputat de Finisterre Jean-Jacques Urvoas al seu bloc [25]:

Per al primer [és a dir, Nicolas Sarkozy], “estimar França” és bàsicament “rebutjar la ratificació de la carta de les llengües minoritàries” !!! […]

Quant a Jean Luc Mélenchon, recordem que en un debat al Senat va qualificar les escoles bretones Diwan de “secta” i cal recordar també que, en aquest mateix indret, havia proclamat el seu orgull de ser un “jacobí, que només parlava la llengua francesa –i l'espanyol, la llengua dels seus pares–.” Ningú no pretén, evidentment, privar-lo d'aquest dret. […]

La qüestió de l'estatut de les llengües regionals és oberta i no sols per als candidats a les eleccions presidencials franceses. En els comentaris de l'entrada [26] que anuncia les manifestacions del 31 de març al bloc Bigbrowser, les posicions són diverses:

Xavi [27] : La importància de les llengües regionals? Per a qui? Per què? No crec que sigui una qüestió de vida o mort el de donar un estatut oficial a tots els “patois“.

Visc a Espanya i veig les maleses que la divisió lingüística acaben fent. Per sort, a França només el francès és llengua oficial.

La llengua forma part dels lligams que uneixen els ciutadans d'un país: no hem de cedir a aquestes reivindicacions comunitàries.

ericparis11 [28] : Amb aquests arguments, ben aviat haurem de dir als quebequesos que ja poden anar abandonant el seu “patois” i que parlin la llengua majoritària del país on es troben, l'anglès.

I seguint el mateix tipus de reflexió, en un futur els documents de la Comissió Europea i del Parlament seran en anglès, els “minoritaris” (francesos, alemanys, espanyols, italians, hongaresos, finesos i més llengües “patoises” com el neerlandès i el portuguès) s'hauran d'adaptar, per tant, a aquesta “simplificació” tan lògica, tan cartesiana.

Per cert, els nostres investigadors i professors hauran d'utilitzar per als seus treballs una llengua arcaica i tan poc llegida com és la de Molière (en el cas que sigui antiquat)? Encara es pot aturar, afortunadament, a la majoria del nostre país…

Elg [29] : Ah… Les llengües regionals! Aquest tema sempre desperta passions, assassines d'una banda, idòlatres d'una altra!

Llavors, la millor cosa que podem fer és dubtar. Conèixer el bretó, el català, el cors, l'occità i el basc no fa que la visquem d'una manera diferent d'aquells qui no parlen cap llengua minoritària. Només podem llegir, escriure, parlar i entendre una llengua més!

thiziri [30] : I quan no es té un lligam especial amb un territori, què es parla? Ni basc, ni bretó, ni català, etc. Quan es viu amb un estranger (per tant, amb dues llengües a casa), a quina escola han d'anar els infants?

Aquest debat em fa por perquè dóna per fet que hom pertany al territori al qual se sent identificat. Però per això cal viure-hi des de fa quantes generacions? I quedar-s'hi tota la vida… Em sento francesa i res més, no hi puc fer res, és la meva història i no em molesta que alguns vulguin parlar a més del francès una llengua diferent. Tot i això, no hem d'oblidar els “altres” francesos que tenen també el dret de viure amb una sola llengua. Això també és tolerància.