Itàlia: records, ferides i esperances tres anys després del terratrèmol de l'Aquila

Com marquen encara els rellotges de moltes esglésies i campanars del centre de l'Aquila, el 6 d'abril de 2009 a les 3.32 de la matinada un terratrèmol de sis graus a l'escala de Richter va trencar el silenci i va destruir la vida d'una ciutat sencera. En el tercer aniversari d'aquell tràgic incident, tots els ciutadans s'han unit en una abraçada col·lectiva amb abundants propostes, comentaris i iniciatives gestionades a través d'internet.

Orologio fermo a L'aquila, 6 aprile 2009A la ciutat no han mancat les visites ni les commemoracions institucionals (amb l'assistència destacada de Fabrizio Barca, ministre de Cohesió Territorial, que ha prestat una atenció especial al cas de l'Aquila i a la transparència del procés de reconstrucció [it]) que s'han mesclat amb sentiments de condol i commoció i també amb demandes de justícia i de garanties durant la reconstrucció de la ciutat.

Aquests dos últims dies, molts han compartit principalment a Twitter (mitjançant les etiquetes #laquila#terremoto#laquilapernoi i #6aprile) records, reflexions i mostres de suport als habitants de l'Aquila. En la majoria dels casos, fan referència a la conversa telefònica entre dos empresaris que, l'endemà de la notícia del terratrèmol, reien anticipant-se als negocis que tancarien amb les obres de construcció i reconstrucció. En aquesta breu gravació es pot escoltar un fragment de la conversa [it].

‏ @ermeneleutico dedica uns versos a la ciutat:

#Buonanotte l'Aquila / riempita di promesse / usata e abbandonata / per meschino interesse [L'Aquila/plena de promeses/utilitzada i abandonada/per un mesquí interès.]

Mentrestant, Marta Torres manifesta la solidaritat amb els abrucesos:

No oblidaré mai #laquila, ciutat destruïda el #6aprile. És una VERGONYA que encara ara sigui una ciutat fantasma. Tot el meu afecte per al poble abrucès♥.

@Bebo1936 recorda l'experiència viscuda aquella nit de fa tres anys:

Fa tres anys fugia de la violenta sacsejada del #Terremoto de l’#aquila, a l’#Abruzzo.

@DaniDBJ afegeix:

L'Itàlia que aquella nit no reia, ara no oblida. #6aprile#laquila

Finalment @liv_77 posa en evidència el fet que encara no s'hagi tornat realment a la normalitat:

Des de fa tres anys, per desgràcia, consulto l'INGV (Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia) @INGVterremoti#laquila

L'Aquila, 5 aprile 2012. Fiaccolata per le strade del centro

L'Aquila, 5 d'abril del 2012. Processó pels carrers del centre (foto de wired.it)

Hi ha hagut unes quantes iniciatives sorgides a la xarxa per recordar aquell dia.

Un vídeo fet per l'Associació Shoot4Change [it] i l'Anpas (Associazione Nazionale Pubbliche Assistenze) recull veus, imatges i narracions en directe, proporcionant també un espai per explicar i que t'expliquin [it].

 

 

La Move Productions i Al-Jazeera han produït un documental amb el títol “Ritorno a L'Aquila” [it] (tornada a l'Aquila) que avui han emès per la xarxa centenars de televisions a internet coordinades per la xarxa Altratv.tv [it], juntament amb Tiscali [it].

A més a més, per al 15 d'abril la publicació en línia  Wired.it [it] ha presentat una campanya [it] que pretén mantenir una alta atenció en la situació de l'Aquila: per debatre entre més gent sobre els projectes de reconstrucció i de renovació de la ciutat també s'ha previst un barcamp [it] a la cèntrica Piazza Duomo. Per a informació i actualitzacions de l'organització de l'esdeveniment, podeu seguir l'etiqueta #occupylaquila de Twitter.

El col·lectiu 3:32 [it], que es va crear poques setmanes després del terratrèmol, ha publicat al seu bloc una llarga reflexió sobre els esdeveniments més importants que han caracteritzat aquests anys de l'Aquila:

El terratrèmol del 2009 va ser sens dubte una catàstrofe i, per tant, com qualsevol catàstrofe de la història mundial ha destruït coses, éssers vius, però n'ha fet sorgir unes altres. A més, el repte de reconstruir la ciutat ha aconseguit activar processos de reunió i de comunicació entre les persones que abans semblaven impossibles. […] Més que restaurada, o simplement reconstruïda, la nostra ciutat s'ha de refundar. Lluitar per l'Aquila avui significa en primer lloc oposar-se a l'especulació immobiliària i a la transformació excessiva de sòl i territori. […] La nostra lluita és realment territorial, amb la seva identitat i les seves especificitats, però és també una lluita per un model general caracteritzat per una política transparent, amb decisions realment democràtiques i participatives, de respecte del patrimoni ambiental i cultural i pel desenvolupament ecosostenible.

No manquen intervencions ni discursos institucionals, com el de Stefania Pezzopane, actual regidora de Cultura de la ciutat, que a la web Articolo21.org escriu:

El 6 d'abril serà una data difícil d'oblidar perquè han passat més de mil dies i encara sentim sobre les nostres vides el pes d'una precarietat i d'una desorientació que no s'ha acabat. La nostra ciutat encara es troba deserta, ferida, privada d'aquella vida palpitant que tenia i també de la quotidianitat de cadascun de nosaltres. […] Aquest no és un dia normal simplement perquè, juntament amb el dol que va quedar marcat com una ferida als nostres cors, ens sorprenem de la nostra força i de l'esperança que encara aconseguim donar a la mirada amb què intentem abraçar el futur.

Voltant pels carrers de la ciutat i els pobles limítrofs, hom s'adona que a l'Aquila el trauma encara és present i visible, però encara és més fort el ressentiment d'aquelles famílies que no tornaran mai més a les seves cases, d'aquells qui se senten abandonats i que continuen dient que no s'ha fet prou i que res (o poc) no ha canviat durant aquests tres anys: runa acumulada pels carrers del centre, cases apuntalades i edificis destruïts són l'escenari que acull els turistes a les restes medievals dels Abruços [it].

Hi va haver milers de ferits i 309 víctimes, entre les quals molts joves que s'havien traslladat a l'Aquila des de tots els racons d'Itàlia per anar a la universitat.

io-non-ridevo: L'aquila, 6 aprile 2009La tragèdia de l'Aquila no sols ha tingut com a resultat les pèrdues humanes que va causar el terratrèmol: s'han obert nombroses investigacions judicials (algunes encara en curs) sobre la gestió d'emergències [it], sobre les responsabilitats lligades als materials de construcció dels immobles i les condicions d'alguns edificis (especialment els públics, entre els quals la Casa dello Studente) i sobre els lobbies especulatius i de mala vida interessats pels fons destinats a la construcció [it] de la ciutat i de tot el cràter sísmic [it].

I després de la triple catàstrofe (tsunami, terratrèmol, accident nuclear) que fa un any va colpir el Japó [en], no han mancat les comparacions entre Fukushima i L'Aquila [it] que destaquen els diversos “enfocaments” dels experts de tots dos països respecte a les previsions i els informes científics sobre els terratrèmols.

Passada la mediatització dels mesos posteriors al sisme, quan l'Aquila havia acumulat un (trist) ressò internacional, els focus es van apagar i, tres anys després de la tragèdia, encara queda molta feina per fer perquè la ciutat i els habitants tornin a la vida.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.