Cartell de la concentració unitària per la independència de Catalunya

Catalunya s’aproxima a la seva diada nacional, l’11 de setembre. Enguany arriba de la mà d’un augment històric del suport a la independència, que ha trobat l’aliat idoni en els xarxes socials. La profunda crisi financera de l’Estat espanyol i els plans recentralitzadors del govern, han atiat l’eterna tensió política entre Catalunya i Espanya. Segons l’última enquesta (juny de 2012) del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, el 34% dels catalans considera que Catalunya hauria de ser un estat independent, el 28,7% un estat dins una Espanya federal, el 25,4% una comunitat autònoma d’Espanya i el 5,7% una regió d’Espanya, mentre un 6,3 % no ho sap o no contesta. Amb motiu de la diada, la plataforma ciutadana Assemblea Nacional Catalana, nascuda al 2009, ha convocat una gran manifestació sota un lema clarament independentista: “Catalunya, nou estat d’Europa”. Es preveu una participació massiva.

Les raons econòmiques

La crisi econòmica ha donat lloc a diverses iniciatives i discussions en línia. A Tuiter, els comptes @StopEspoli i @DèficitFiscal segueixen l'evolució del dèficit fiscal català [en] (la diferència entre la contribució dels ciutadans catalans a la hisenda de l'Estat i les inversions que l'Estat fa a Catalunya). Els independentistes consideren el dèficit fiscal de Catalunya massa elevat i l'assenyalen com a principal causa de la difícil situació financera de la comunitat autònoma, que el 29 d'agost va demanar el rescat a l'Estat espanyol. Etiquetes com #espolifiscal o #espanyaensroba marquen el debat sobre aquesta qüestió a Tuiter. El web espolimetre.cat calcula el dèficit fiscal minut a minut i està disponible en sis idiomes (català, castellà, anglés, alemany, francés i italià). La situació financera de Catalunya és un tema massa complicat d'explicar en aquest post, però recomanem aquest article [en] publicat per l'economista Xavier Sala-i-Martin al seu bloc.

Una de les campanyes més populars d'aquests mesos ha estat la del #novullpagar, relacionada amb el dèficit fiscal. Va començar al març de 2012, quan  Josep Casadellà i Turon va gravar el moment en què rebutjava pagar un peatge en l'AP-7 i va penjar el vídeo a Youtube (amb més de 200.000 visualitzacions). Al canal de Youtube Novullpagar i a Tuiter sota l'etiqueta #novullpagar es poden veure alguns dels vídeos gravats pels ciutadans que des de llavors s'han unit a la campanya de desobediència civil. La Plataforma Ciutadana No vull Pagar ha convocat a través del seu web (disponible en anglès) un #novullpagar massiu per a l'11 de setembre, perquè  “aquests peatges financien la resta d'infraestructures d'Espanya i també la butxaca dels nostre polítics”.

Pressió municipal i amenaces militars

El 3 de setembre de 2012, els municipis de Sant Pere de Torelló i Calldetenes, ambdós a la comarca d'Osona, es van declarar “territoris catalans lliures”, amb l'objectiu de pressionar el Parlament de Catalunya per a que comence el procés cap a la independència.

Davant l'expectació mediàtica generada per les declaracions d'independència d'aquests municipis, el 31 d'agost de 2012, el coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán Castro va amenaçar amb una intervenció militar si Catalunya es declara independent. Les declaracions, fetes a una entrevista a Alerta Digital, un diari digital d'extrema dreta amb poca audiència, van sacsejar la xarxa. Molts internautes van demanar que es denunciara el coronel a la fiscalia amb l'etiqueta #DenúnciaAlamán, i molts altres es van veure immersos en un debat al voltant de l'article 8.1 de la Constitució espanyola de 1978, que diu que la missió de l'exèrcit és “garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.

Anticatalanisme a la xarxa

Des de fa alguns mesos, la iniciativa @Apuntem, nascuda a Tuiter i continuada amb una pàgina web, ha denunciat el discurs catalanòfob a Tuiter. Tot i que la majoria d'usuaris denunciats tenen pocs seguidors, els missatges d'odi i violència difosos per la iniciativa han alarmat una part de la societat catalana. Un cas a destacar és el d’Àlex Fàbregas [en], jugador català a la selecció olímpica espanyola d'hoquei,  que va declarar a finals de juliol que se sent català i juga amb Espanya “perquè no té cap altra opció” (la llei espanyola penalitza els esportistes que rebutgen unir-se a la selecció).  L'allau de tuits espanyolistes, molts d'ells insultants i alguns violents i amenaçadors, que van provocar les seues paraules va fer que Fàbregas tancara el seu compte a Tuiter. Els internautes catalans van mostrar el seu suport a l'esportista amb l'etiqueta #TotsSomÀlexFàbregas.

Esforços per explicar la situació catalana

Els últims mesos, la societat civil catalana ha incrementat els seus esforços per explicar la seua situació a la comunitat internacional i contrarestar així el discurs dominant de Madrid, que té més força institucional (els corresponsals dels mitjans internacionals normalment estan basats a Madrid).  Destaca la feina del Col·lectiu Emma, que a través del seu bloc respon “a visions esbiaixades que es donen sobre els catalans a la premsa internacional” . Amb motiu de la diada especial d'enguany, el col·lectiu ha publicat un comunicat en sis idiomes per explicar als veïns europeus què es cou a la societat catalana. A Tuiter, diverses etiquetes s'usen per difondre informació en anglès, com #Cataloniaisnotspain o #FreedomForCatalonia.