[1]Cartell de la concentració unitària per la independència de Catalunya
Catalunya s’aproxima a la seva diada [2]nacional, l’11 de setembre. Enguany arriba de la mà d’un augment històric del suport a la independència, que ha trobat l’aliat idoni en els xarxes socials. La profunda crisi financera de l’Estat espanyol i els plans recentralitzadors del govern, han atiat l’eterna tensió política entre Catalunya i Espanya. Segons l’última enquesta [3] (juny de 2012) del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, el 34% dels catalans considera que Catalunya hauria de ser un estat independent, el 28,7% un estat dins una Espanya federal, el 25,4% una comunitat autònoma d’Espanya i el 5,7% una regió d’Espanya, mentre un 6,3 % no ho sap o no contesta. Amb motiu de la diada, la plataforma ciutadana Assemblea Nacional Catalana [4], nascuda al 2009, ha convocat una gran manifestació sota un lema clarament independentista: “Catalunya, nou estat d’Europa”. Es preveu una participació massiva [5].
Les raons econòmiques
La crisi econòmica ha donat lloc a diverses iniciatives i discussions en línia. A Tuiter, els comptes @StopEspoli [29] i @DèficitFiscal [30] segueixen l'evolució del dèficit fiscal català [31] [en] (la diferència entre la contribució dels ciutadans catalans a la hisenda de l'Estat i les inversions que l'Estat fa a Catalunya). Els independentistes consideren el dèficit fiscal de Catalunya massa elevat i l'assenyalen com a principal causa de la difícil situació financera de la comunitat autònoma, que el 29 d'agost va demanar el rescat [32]a l'Estat espanyol. Etiquetes com #espolifiscal [33] o #espanyaensroba [34] marquen el debat sobre aquesta qüestió a Tuiter. El web espolimetre.cat [35] calcula el dèficit fiscal minut a minut i està disponible en sis idiomes (català, castellà, anglés, alemany, francés i italià). La situació financera de Catalunya és un tema massa complicat d'explicar en aquest post, però recomanem aquest article [36] [en] publicat per l'economista Xavier Sala-i-Martin [37] al seu bloc.
Una de les campanyes més populars d'aquests mesos ha estat la del #novullpagar [38], relacionada amb el dèficit fiscal. Va començar al març de 2012, quan Josep Casadellà i Turon [39] va gravar el moment en què rebutjava pagar un peatge en l'AP-7 i va penjar el vídeo [40]a Youtube (amb més de 200.000 visualitzacions). Al canal de Youtube Novullpagar [41]i a Tuiter sota l'etiqueta #novullpagar [42] es poden veure alguns dels vídeos gravats pels ciutadans que des de llavors s'han unit a la campanya de desobediència civil. La Plataforma Ciutadana No vull Pagar [43] ha convocat [44]a través del seu web (disponible en anglès) un #novullpagar [42] massiu per a l'11 de setembre, perquè “aquests peatges financien la resta d'infraestructures d'Espanya i també la butxaca dels nostre polítics”.
Pressió municipal i amenaces militars
El 3 de setembre de 2012, els municipis de Sant Pere de Torelló [45] i Calldetenes [46], ambdós a la comarca d'Osona, es van declarar [47]“territoris catalans lliures”, amb l'objectiu de pressionar el Parlament de Catalunya per a que comence el procés cap a la independència.
Davant l'expectació mediàtica generada per les declaracions d'independència d'aquests municipis, el 31 d'agost de 2012, el coronel de l'exèrcit espanyol Francisco Alamán Castro va amenaçar [48]amb una intervenció militar si Catalunya es declara independent. Les declaracions, fetes a una entrevista a Alerta Digital [49], un diari digital d'extrema dreta amb poca audiència, van sacsejar la xarxa. Molts internautes van demanar que es denunciara el coronel a la fiscalia amb l'etiqueta #DenúnciaAlamán [50], i molts altres es van veure immersos en un debat [51]al voltant de l'article 8.1 de la Constitució espanyola de 1978, que diu que la missió de l'exèrcit és “garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”.
Anticatalanisme a la xarxa
Des de fa alguns mesos, la iniciativa @Apuntem [52], nascuda a Tuiter i continuada amb una pàgina web [53], ha denunciat el discurs catalanòfob a Tuiter. Tot i que la majoria d'usuaris denunciats tenen pocs seguidors, els missatges d'odi i violència difosos per la iniciativa han alarmat una part de la societat catalana. Un cas a destacar és el d’Àlex Fàbregas [54] [en], jugador català a la selecció olímpica espanyola d'hoquei, que va declarar a finals de juliol que se sent català i juga amb Espanya “perquè no té cap altra opció” (la llei espanyola penalitza els esportistes que rebutgen unir-se a la selecció). L'allau de tuits espanyolistes, molts d'ells insultants i alguns violents i amenaçadors, que van provocar les seues paraules va fer que Fàbregas tancara el seu compte a Tuiter. Els internautes catalans van mostrar el seu suport a l'esportista amb l'etiqueta #TotsSomÀlexFàbregas [55].
Esforços per explicar la situació catalana
Els últims mesos, la societat civil catalana ha incrementat els seus esforços per explicar la seua situació a la comunitat internacional i contrarestar així el discurs dominant de Madrid, que té més força institucional (els corresponsals dels mitjans internacionals normalment estan basats a Madrid). Destaca la feina del Col·lectiu Emma [56], que a través del seu bloc respon “a visions esbiaixades que es donen sobre els catalans a la premsa internacional” . Amb motiu de la diada especial d'enguany, el col·lectiu ha publicat un comunicat [56]en sis idiomes per explicar als veïns europeus què es cou a la societat catalana. A Tuiter, diverses etiquetes s'usen per difondre informació en anglès, com #Cataloniaisnotspain [15] o #FreedomForCatalonia [9].