Un bloc apropa la literatura veneçolana als angloparlants

Aquesta entrada és la primera part de la nostra conversa amb l'autor de Venepoetics [es], Guillermo Parra sobre la literatura veneçolana (online i offline) i la seva traducció del poeta Jose Antonio Ramos Sucre.

La literatura veneçolana, i especialment les obres de Jose Antonio Ramos Sucre [es], ocupen un nou lloc a la xarxa i entre els angloparlants gràcies a Guillermo Parra i el seu bloc Venepoetics [es].

Guillermo és un blocaire (mig veneçolà, mig americà) que viu als Estats Units (EUA) i que fa deu anys que escriu a la xarxa sobre la literatura veneçolana. Va descobrir la poesia veneçolana a través de Juan Sánchez Peláez [es] el 1997, mentre treballava com a bibliotecari a Providence, Rhode Island. Des de llavors, Guillermo s'ha convertit en un fidel seguidor del moviment literari de Veneçuela i de la seva difusió fora del país -o la seva manca.

Guillermo Parra. Image used with permission.

Guillermo Parra. Imatge utilitzada amb permís.

Aquest aspecte es veu reflectit en una de les seves entrades [es] sobre el llibre d'Alberto Barrera Tiszka ‘The Sickness‘ [en]. És llavors quan Guillermo parla de l'absència de literatura veneçolana en altres llengües:

Per què la literatura veneçolana no es tradueix ni tan sols es coneix als Estats Units ni al Regne Unit? Si ho comparem amb altres països llatinoamericans com poden ser Mèxic, Colòmbia, el Perú, Argentina o Xile, el nombre d'escriptors veneçolans traduïts a l'anglès sempre ha estat insignificant. Això no es deu a una manca d'escriptors innovadors i importants. Però la invisibilitat de Veneçuela en el panorama literari mundial és un tema que necessita més temps del que li podem dedicar aquí. Tot i aquesta problemàtica, la literatura veneçolana ha estat experimentant un boom durant la darrera dècada, amb una allau de publicacions, premis, cursos, presentacions i un augment de lectors a Veneçuela, Amèrica Llatina i Espanya. El boom veneçolà és especialment evident en el camp de la ficció, on diverses generacions d'escriptors creen obres que són mereixedores de ser llegides més enllà de les fronteres del país (o d'Amèrica Llatina). Aquesta primavera es va publicar, en llengua anglesa, una novel·la curta que va ser un dels emblemes del boom literari veneçolà a començaments del segle XXI.

Vam mantenir una conversa molt enriquidora amb Guillermo per correu electrònic en la qual ens explicava la seva experiència amb Venepoetics i com el bloc el va portar a publicar un llibre. També ens va parlar de la manera com els mitjans socials l'han posat en contacte amb altres fidels de la literatura veneçolana i la seva difusió fora del país.

A més a més, Guillermo va compartir amb nosaltres altres llocs a Internet on els internautes parlen de literatura veneçolana, i també expressen les seves pròpies impressions sobre una literatura que, segons creu, està tornant a renéixer.

[…] Pel que fa a la literatura veneçolana actual, sóc dels que pensen que estem en un molt bon moment per a la literatura. Realment crec que actualment hi ha una mena de boom de la literatura veneçolana, amb una gran quantitat d'escriptors excel·lents, de diferents generacions, que publiquen obres de molta qualitat. Gràcies als blocs, Twitter, Facebook i els diaris veneçolans en línia, he pogut accedir a tot tipus d'informació sobre tot el que s'està publicant i fent actualment. Una de les millors fonts d'informació sobre la literatura veneçolana actual és el Tuiter de Ficción Breve Venezolana [es] que administren Héctor Torres i Lennis Rojas. Un altra font que considero imprescindible és el Tuiter de Roger Michelena [es].

Guillermo també ens va parlar del seu llibre, un recull de poemes de Jose Antonio Ramos Sucre traduïts a l'anglès, i com va sorgir la idea a través del bloc Venepoetics:

El llibre és fruit de la meva feina al bloc Venepoetics. Va ser mitjançant el bloc que es van apropar els lectors veneçolans, a partir del 2003, i em van animar en la meva tasca de traduir la poesia veneçolana. Molts dels textos de Ramos Sucre que vaig traduir per aquest llibre van aparèixer primer al meu bloc, amb versions un poc diferents de les publicades al llibre. Vaig utilitzar el meu bloc com un taller públic de traducció de Ramos Sucre, sempre pensant que el material havia d'aparèixer en un llibre en un futur […] Mitjançant el bloc, he tingut la sort de conèixer diversos escriptors veneçolans, i d'alguna manera sentir-me connectat amb l'actualitat de la literatura veneçolana […]

Continua:

El contacte que he tingut am blocaires (i també tuitaires) veneçolans va començar amb dues persones, la professora Iria Puyosa [es] i el narrador Héctor Torres [es]. Els vaig conèixer en primer lloc a través del correu electrònic, com a seguidor dels seus blocs, i després en persona durant una visita a Caracas el 2007. Creo que són un exemple de l'esperit de generositat i compromís amb els blocs […] Malauradament, la literatura veneçolana és força invisible als Estats Units, no es coneix i a vegades tinc la sensació que molt poques persones segueixen el meu bloc, encara que faci més d'una dècada que l'escric…

Podeu llegir la segona part d'aquesta entrevista, on parlarem d'algunes de les traduccions de Guillermo. També continuarem parlant dels autors que es troben al darrere de les narracions veneçolanes actuals i del seu paper en el boom literari del país.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.