See all those languages up there? We translate Global Voices stories to make the world's citizen media available to everyone.

Els apàtrides d'Egipte

Els apàtrides són aquells que no tenen una nacionalitat. Segons l'Agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR), hi ha uns 12 milions d'apàtrides al món.

De vegades, el concepte d'apàtrida es confon amb el de refugiat. Tanmateix, molts apàtrides no són refugiats, perquè mai han creuat una frontera internacional. Mentre que la Declaració Universal dels Drets Humans afirma que tothom té dret a tenir una nacionalitat i en prohibeix la privació arbitrària, els apàtrides existeixen per diverses raons; les discriminacions ètnica, religiosa i de gènere es troben entre els principals factors.

Els apàtrides pateixen sovint múltiples formes de violació dels drets humans, així com la manca d'accés a drets fonamentals com ara l'educació, l'ocupació, l'assistència sanitària i la participació política.

L'apatrídia és habitual en el món àrab. Els palestins en són un exemple excel·lent, ja que els altres països no reconeixen la seua nacionalitat. També aquells que viuen a Jerusalem però als qui no se'ls aplica la ciutadania israeliana, han de considerar-se apàtrides. El poble bedoun (sense nacionalitat) de Kuwait i d'altres parts del Golf Pèrsic, els refugiats sahrauís d'Algèria i la minoria negra de Mauritània [en] són altres exemples d'apàtrides als països àrabs.

Les lleis nacionals que impedeixen que les mares transmitisquen la nacionalitat als seus fills si el pare no posseïx l'esmentada nacionalitat és també un dels principals motius d'apatrídia a diversos països, com ara l'Iraq i Oman.

Tot i que l'assumpte de l'apatrídia no té gaire visibilitat, alguns activistes han alçat les seues veus i han fet servir els mitjans de comunicació social per posar-lo en relleu. A Kuwait, la defensa en la xarxa és una ferramenta important per tal de llançar una mica més de llum sobre la difícil situació del poble bedoun. L'autor de Global Voices Mona Kareem [en] ha encetat un Bloc dels Drets Bedoun [en] per documentar la situació d'aquesta comunitat a Kuwait.

En Egipte, Abdullah Elshamy [en], un reporter d’Al Jazeera [ar], va compartir en Twitter els detalls de la seua visita a la tribu Azazma a l'est de la península del Sinaí.

Elshamy va tuitejar:

نوتات عن البدون في مصر: كنت اليوم في زيارة الى قبيلة العزازمة في شرق سيناء قرب الحدود مع فلسطين مسافة ١٥٠ كيلومتراً من العريش #بدون_مصر

@abdallahelshamy: Notes sobre l'apatrídia en Egipte: Avui he visitat la tribu dels Azazma a l'est del Sinaí, prop de la frontera amb Palestina; a 150 km d'Arish.

Afegia:

هذه القبيلة تعيش منذ عشرات السنين هنا دون جنسية مصرية . لا توجد عندهم سوى وحدة صحية دون موظفين و التراب يعلو كل شيئ فيها #بدون_مصر

@abdallahelshamy: Aquesta tribu ha viscut durant dècades sense la nacionalitat egípcia. Disposen tan sols d'una unitat sanitària sense personal i completament coberta de pols.

Continuava:

قال لي شيخهم: نريد من الرئيس مرسي الذي سمعنا عنه أنه رجل عادل أن يحل مشكلتنا لكي يستطيع أبنائنا السفر والعمل #بدون_مصر

@abdallahelshamy: El líder de la tribu em va dir: Hem sentit que el president Morsi no és més que un home i li demanem que resolga el nostre problema, per tal que els nostres fills puguen viatjar i treballar.

La tribu Azazma és una societat nòmada diseminada entre els deserts del Nègueb i del Sinaí a ambdós costats de la frontera d'Egipte i Israel. El nombre de membres de la tribu al Sinaí oscil·la entre les 3.000 i les 5.000 persones. En acabar l'ocupació israeliana del Sinaí, els Azazma al costat egipci de la frontera esperaven obtenir la nacionalitat egípcia, però els van deixar únicament amb “documents de drets de trànsit” i nacionalitats sense identificar.

En un post [ar] de 2008 titulat Azazma, poble de frontera o frontera del poble?, el blocaire i poeta Ashraf AlAnany reflexiona sobre algunes qüestions difícils en relació amb la història dels Azazma, la seua complexa relació amb Israel i la perceptible manca de leialtat a Egipte que prolonga la seua apatrídia. AlAnany va escriure:

أعتقد أننا هنا أمام خيارين لا ثالث لهما , أولهما أن يستمر وضع هؤلاء علي الحدود هكذا مرشح علي الدوام كبؤرة توتر ، هم مواطنون “ بدون “، فكيف نطالبهم بالانخراط في هذا البلد ومعاملتهم كأبنائه ، لهم ما لأبنائه من حقوق وعليهم ما علي أبناءه من واجبات ؟؟؟؟؟

أما الخيار الثاني الذي أعتقد أن كثيرين سيعارضونه فهو أن تعطي مصر الجنسية لهؤلاء ، وهو خيار سيقول من يعارضه بأن عزازمة 1953 مهجرون تم تهجيرهم من قبل قوات الاحتلال ، وسيقول المغالون : كيف تعطي الجنسية لأبناء قبيلة يشتغل بعضها مع الإسرائيليين كأدلاء وقصاصي أثر في سلاح الحدود ” مشمار قفول ” وكجنود أو ضباط في الكتيبة البدوية ، كيف نضمن ولائهم في وضعية كهذي

Crec que tenim una de dues opcions; la primera és mantenir la seua situació fronterera i romandre com un persistent punt de tensió. No tenen nacionalitat, així que no podem demanar-los que s'integren en aquest país ni tractar-los com a ciutadans amb tots els drets i deures corresponents.

La segona opció, a la qual trobe que molts s'hi oposarien, és que esdevinguen nacionals egipcis. Els contraris a aquesta solució diran que el 1953 els Azazma van ser forçosament desplaçats per tropes d'ocupació. Altres portaran l'argument a un altre nivell i al·legaran “Com concedim la nacionalitat a una tribu que treballa amb els israelians com a guies en la Divisió de Vigilància de Fronteres i com a soldats o oficials amb les Tropes Beduïnes, com assegurem la seua leialtat?”

Elshamy va compartir fotos de la seua visita a la tribu:

Foto d'un dels xeics de la tribu mostrant el seu document de trànsit; l'únic paper oficial de què disposa. Fotografia compartida per @abdullahelshamy en Twitter

Foto d'uns nens de la tribu, per @abdullahelshamy

La tribu Azazma, no obstant, no és l'únic poble apàtrida d'Egipte. Com que als palestins que van fugir a Egipte i altres països àrabs no se'ls va concedir la ciutadania i en van perdre la que tenien de naixement, molts d'ells són ara apàtrides. A banda, un petit percentatge d'armenis són també apàtrides a Egipte. Els nens d'origen mixt, etiòpic i eritreu, també poden ser apàtrides i alguns d'ells busquen refugi a Egipte.

Fins fa poc, el poble de confessió Bahá'í [en] no podia obtenir documents oficials com ara certificats de naixement o carnets d'identitat, perquè la seua fe no estava reconeguda per l'estat. El 2008, un tribunal administratiu va dictaminar que els Bahá'í poden expedir documents sense esmentar la seua religió, el que es pot considerar com un pas històric cap a la seua integració.

ACNUR va posar en funcionament una campanya l'any passat per combatre l'apatrídia, encoratjant els països per tal de signar acords encaminats a resoldre la situació d'apatrídia. A excepció de Tunísia, Líbia i Algèria, els països àrabs no han signat aquests convenis.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.