Aquest és un seguiment de l'article del mes de setembre, Espanya: assalt als carrers (i a la web) a la Diada Nacional de Catalunya.

La tercera setmana de setembre fou una setmana important per la política catalana. El dimarts, 11 de setembre del 2012, més d'un milió de persones van prendre el carrer per demanar la secessió d'Espanya; la protesta independentista més gran de tota la història de Catalunya. (Una impressionant fotografia aèria mostra un mar de color taronja, repartit per tot el centre de Barcelona, gràcies a l'abundància de groc i vermell de les senyeres).

Com a resposta, el president català, Artur Mas, va donar suport públicament a la protesta, desafiant així els líders polítics espanyols; un moviment sorprenent després de la llarga carrera d'ambigüitat en l'estatus polític de Catalunya. La declaració de Mas és, des del 1936, la primera en què un president català recolza oficialment la independència d'Espanya.

Les respostes dels dirigents espanyols han passat de tèbies a rotundament negatives. El líder socialista espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va admetre que caldria fer concessions polítiques en relació a l'autonomia de Catalunya, mentre que els dirigents de la dreta opinen que la protesta massiva és un indicador de la necessitat d'Espanya d'un govern central més fort. El primer ministre, Mariano Rajoy, bàsicament, ha evitat el tema.

Paral·lelament, els activistes independentistes han continuat pressionant els polítics per tal de passar de la retòrica a l'acció. A través de la xarxa, els ciberciutadans catalans han continuat agitant la blocosfera, per tal d'articular les seves posicions. A continuació, us presentem un resum corresponent al passat mes de setembre.

“Aquest és el clam del meu poble”

Col·lectiu Emma [en] i Help Catalonia [en], dos dels blocs de llengua anglesa amb major tràfic de Catalunya, van presentar gran quantitat de publicacions, per tal de prevenir qualsevol intent procedent dels mitjans de comunicació estrangers o dels polítics espanyols que tractés de restar importància als esdeveniments de l'11-S. Apart de documentar protestes més petites de la diàspora catalana en ciutats com Londres [en] i Nova York [en], ambdós van publicar reportatges com a resposta al discurs centralista dels polítics espanyols.

El Col·lectiu Emma va publicar un article titulat “A la recerca de la felicitat”, en el qual l'autor, l'economista català Xavier Sala i Martin, de la Universitat de Colúmbia, utilitzava una metàfora inquietant per descriure el discurs centralista provinent de Madrid:

Possessive husbands tend to react predictably when their wives ask for a divorce: first they act surprised, then they deny the facts, quickly followed by refusing to sign the papers, and finally, they try to make her believe that the separation will leave her destitute and that without him, she is nothing.

Help Catalonia va publicar una traducció a l'anglès de les observacions de cloenda que Liz Castro va fer el mateix 11 de setembre. El discurs es titulava “Escolta Espanya!”.

No people deserves the treatment that we have received from you. And for that reason, and in cases like ours, the international community recognizes the right to self-determination. It's up to us to exercise it. And it is for that reason that we are meeting here today. Our people witnessed the birth of most of the countries in the modern world while you usurped our sovereignty and dissolved our constitutions. We saw how you created artificial identities while you insisted on denying ours. And what is more. No one can deny the fact that we have been as decisive as we have been constructive, as patient as we have been pragmatic… For the first time in generations, the Catalan nation walks decidedly, harmoniously, and in step toward a new future. This is the cry of my people. Goodbye, Spain.

Altres blocs més petits en llengua anglesa, situats fora de Catalunya, també van contribuir a l'impacte generat durant el passat mes de setembre, com el Catalonia Direct [en], que va definir la manifestació de l'11 de setembre com un esdeveniment signficatiu de cara a “posar la independència de Catalunya en l'horitzó”.

“Jo sóc català”

A Twitter, els usuaris independentistes van mantenir un alt nivell d'activitat, tot i el soroll d'altres qüestions rellevants, com ara la mort del líder comunista espanyol Santiago Carrillo, o la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. #FreedomForCatalonia, #SpainIsPain i #CataloniaIsNotSpain són encara d'ús comú, així com també #11s2012 i una infinitat de hashtags en català que vam descriure a l'article de l'11 de setembre.

En resposta a l'alt nivell d'activitat, Al Jazeera va emetre un episodi en directe [en], que incloïa una retransmissió en temps real de Twitter i un debat moderat entre els intel·lectuals Carla Ponsati i Carles Muntaner, amb la participació de  l'activista reconvertit en polític, Alfred Bosch, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

A més, #PauCasals ha sorgit com a trending topic a Catalunya, en referència al cèlebre violoncel·lista, conegut a la resta d'Espanya pel nom de Pablo. Dos anys abans de morir, Casals va fer un discurs davant les Nacions Unides, “Jo sóc català” (discurs complet), on mirava d'explicar la seva identitat nacional al món. Un esdeveniment que va tenir molt de ressò a Catalunya durant els últims anys de la dictadura de Franco i que encara avui ressona entre els defensors de la independència de Catalunya.

Acció fora de la xarxa

L'alt nivell d'activitat entre els blocaires i els usuaris de Twitter va anar paral·lel al moviment fora de la xarxa, ja que ni activistes ni polítics es van prendre un respir des de la transcendental manifestació de l'11-S.

Motivats, però d'alguna manera poc impressionats per la retòrica separatista predominant en l'elit política de Catalunya, els governs locals van decidir ocupar-se de l'assumpte pel seu compte. Amb l'objectiu de pressionar Barcelona per què accelerés el ritme, un grapat de municipis catalans es van declarar “territoris catalans lliures”, més enllà de l'àmbit de la Constitució espanyola.

Mentrestant, els líders de l’Assemblea Nacional Catalana, el grup activista que va convocar la manifestació de l'11-S, va programar una trobada amb Artur Mas, en aparença receptiu a les seues propostes, en els dies següents, per tal d'impulsar una estratègia política que conduís a la independència.

“Catalunya no serà ni sotmesa ni silenciada”, va dir el president català l'endemà de la Diada, després d'una improductiva reunió amb el president del Govern espanyol a Madrid.