See all those languages up there? We translate Global Voices stories to make the world's citizen media available to everyone.

L'agressió a un estudiant posa de manifest el problema de l'homofòbia a Jamaica

Jamaica i homofòbia gairebé s'han convertit en sinònims, gràcies en part a una cançó que s'ha fet famosa i que en un primer moment va ser escrita, segons explica la blogger Annie Paul en aquesta entrada de 2009 [en], “en protestar per la violació i l'assassinat d'un jove presumpta ment a mans d'homosexuals”:

La cançó ha passat de perseguir un violador i assassí homesexual en particular a convertir-se en un himne que persegueix tots aquests delinqüents. El problema és que a Jamaica (i a molts altres llocs) els homosexuals són sempre considerats delinqüents i l'exclusió dels homosexuals delinqüents es tradueix en l'exclusió de tots els homosexuals.

Tot i que la cançó ha avivat una flama ja existent; quan fa tres anys l'autor de la cançó, Buju Banton, va conèixer als EUA els grups defensors dels drets dels homosexuals, que no estaven contents amb el missatge de la cançó, alguns bloggers jamaicans no cregueren que això anés a canviar la situació [en]. El blog Jamaica Salt [en] afirmava en aquell moment:

[Buju] és un blanc fàcil per a la campanya dels drets dels gais i distrau l'atenció del gran i vertader problema de l'homofòbia a Jamaica.

Si algú volia proves de què el problema era real, no calia buscar massa. Fa tan sols un any, es va impedir l'emissió d'un anunci d'interés públic [en] que pretenia animar els jamaicans a acceptar sense condicions els membres homosexuals de la seva familia. I en 2008, el primer ministre del país en aquell moment, Bruce Golding, va aparèixer al programa de la BBC HardTalk i básicament va declarar que la gent homosexual no tenia cabuda al seu govern [en].

Fa uns dies, un estudiant gai de la University of Technology (UTech) [en] de Jamaica, al qual diuen van enxampar en una “postura comprometedora” amb un dels seus companys, va ser apallissat pels guàrdies de seguretat del campus. L'incident va quedar grabat en vídeo i es va estendre a l'instant. Twitter [en] i Facebook [en] es van convertir en una part essencial per al debat en línia i alguns bloggers jamaicans van escriure entrades amb un to reflexiu i mesurat que tractaven el problema amb més profunditat.

El blog Raw Politics Jamaica Style [en] considerava l'agressió com una “amenaça seriosa a l'estat de dret i la democràcia a Jamaica”:

De qualsevol manera, la situació és molt greu. Ni tan sols l'esforç de Usain Bolt per batre el rècord mundial ens salvarà ara.

El dimarts 1 de novembre de 2012, un estudiant de la University of Technology va ser atacat i apallisat brutalment pels guàrdies de seguretat, després de què un grup de companys el perseguiren. Per quina raó? Perquè podria ser gai i perquè el van enxampar en una “postura comprometedora” amb un company al campus.

Quan va acudir al servei de seguretat després d'escapar del grup que el perseguia, l'estudiant ‘gai’ va veure com el seu pitjor malson es feia realitat. El seu refugi es va convertir en allò del que fugia.

Degradat i deshumanitzat de la pitjor manera pel personal de seguretat que estava de servei, l'estudiant va ser apallissat sense compassió mentre un públic animat gravava el vergonyós espectacle, alhora que expresava el seu desig de veure mort el jove. Sense dubte, aquesta va ser un escena surrealista d'un teatre d'horror macabre.

Desafortunadament, es tracta de la vida real i passa a sovint a Jamaica.

L'entrada anomenada “Sticks and Stones” [en] (Pals i pedres) del Petchary's Blog comença amb la citació d'un company blogger, qui va dir a Facebook:

M'alegre de què [el periodista local] Cliff Hughes hagi descrit l'episodi de la UTech com ‘homòfob'. Hi ha massa negació. ‘De cap manera, no som homòfobs! Nosaltres no!’

Més endavant, l'entrada aborda el tema del vídeo:

Van anomenar el vídeo ‘Beat di Fish 2!’ (A pel maricó 2!), “fish” es una paraula empreda amb to despectiu per referir-se als gais a Jamaica. Al vídeo es veu com els guàrdies de seguretat [en] golpegen un jove en un recinte tancat (a l'oficina de seguretat de la universitat) mentre un grup de principalment xavals es mofaven, es reien i animaven els guàrdies perquè li pegaren una bona pallissa al jove. Alguns fins i tot demanaven als guàrdies que el lliuraren per encarregar-se ells mateixos d'ell.

Per què li pegaven? L'acusaven de mantenir relacions sexuals amb un altre jove (qui va escapar i espero que hagi trobat un lloc segur).

Va ser dur veure i escoltar els udols de la multitud, era com quan els gossos de caça acorralen una rabosa. Els udols d'alegria, els crits demanant sang. I molts dels seguidors del vídeo afegiren els seus comentaris acerbs i repulsius…

Alguns ciutadans de la zona van expressar el seu profund xoc i la seva desesperació. ‘M'avergonyeixo de ser jamaicà’ cridaven aquells que es compadien dels seus compatriotes. Organitzacions de la societat civil, especialment Jamaicans for Justice [en] i la coalició Civil Society [en], han emès comunicats on condemnen l'incident. Alguns dels comentaris dels mitjans socials eren ambivalents ja que, per una banda, deien que els dos joves haurien d'haver estat més prudents i, per l'altra, que ‘així és com es tracta els joves a Jamaica, bé o malament'. Hi havia comentaris més cruels que no repetiré.

Dos dels guàrdies de seguretat van ser acomiadats posteriorment [en]. En referència a un comentari del Facebook d'un altre locutor jamaicà, Petchary va dir [en]:

No ho neguem més. Jamaica ÉS una societat homòfoba. Ho afirmen jamaicans dins i fora del país. I és veritat. Ho tenim davant del nas.

Aleshores, què fem al respecte? Deixem que la multitud es faci càrrec? Després de tot, hi ha hagut exemples d'agressions recentment, en diferents circumstàncies. No és simplement un altre exemple de l'abús dels drets humans dels gais a Jamaica. Es tracta d'un patró d'intolerància, violència i d'ignorància cega que es repeteix una i altra vegada. És com tenir una onada a sobre que amença d'engolir-nos.

On ens porta tot açò? Estem preparats per fer front a un problema com aquest? És ara el moment? Es pronunciaran els nostres líders o pel contrari romandran en silenci? I què passa amb l'església? Després de tot, els fanàtics homòfobs solen nomenar passatges de la Bíblia per justificar el seu odi.

Annie Paul [en] es preguntava si les agressions a la comunitat gai s'han convertit en una política nacional i feia referència als factors de pressió social:

Per això dic que tothom té part de la culpa… Ahir, el ministre d'Educació Ronald Thwaites va censurar en antena d'una forma imparcial l'episodi i va demanar l'expulsió del grup d'estudiants. No obstant això, uns dies abans el podíem trobar als mitjans de comunicació parlant sobre un ‘projecte gai’ que sembla haver canviat radicalment el pla sobre salut i educació familiar als instituts de Jamaica.

Maurice Tomlinson ha comentat breument els problemes de la retirada del pla revisat. Tomlinson és un antic professor de la UTECH, qui va deixar Jamaica quan es va casar recentment amb la seva parella a Canadà [en]. A un escrit que té per títol Countdown to Tolerance [en] (Compte enrere per a la tolerància), Tomlinson culpa el cristianisme practicat al país d'interferir al pla escolar.

També va esmentar el bloqueig de l'anunci d'interés públic [en] del J-FLAG [Fòrum jamaicà de lesbianes, bisexuals i gais] i va tornar a publicar a Facebook “un cas que va passar de veritat a Jamaica i que subratlla l'aversió que senten els d'aquí cap als gais”.

Finalment, Diana McCaulay [en] va escriure una entrada commovedora i amb força sobre l'incident:

Em ve al cap un moment de Ponç Pilat, si no recordo malament la Bíblia. Un home innocent portat davant d'un judge ordinari, una multitud exaltada a fora. El judge intenta amainar la gentada amb pallisses, però no és suficient. I ja sabem el final d'aquesta història.

I va continuar:

Al dia següent de l'agressió, no tenia el cap a la feina, actualitzava constantment les pàgines de Facebook i els blogs que segueixo per veure que en deien. Ningú va comentar els articles publicats a dos diaris jamaicans. La qual cosa no era gens normal. Em pregunto si, a la fi, els editors de les publicacions predominants havien decidit no fer espai als comentaris d'odi. Però això va durar poc.

És un tema que m'afecta personalment. El meu fill és gai. Cada comentari d'odi, intolerant o violent va dirigit directament a ell. El trobo a faltar tots el dies, però m'alegro que no estigui aquí. La qüestió és: Per què? Perquè em feia vergonya, i encara me'n fa, ser jamaicana. Em sento còmplice de l'agressió per haver decidit fa molt de temps quedar-me aquí, reclamar la meva nacionalitat jamaicana, la meva identitat jamaicana. Ara, que ja és massa tard, vull canviar aquella decisió. No vull que m'identifiquen com a part d'una nació que defèn i recolza una postura en contra dels homosexuals com una cosa cultural, cristiana, que forma part de la nostra soberania, els nostres drets.

Com sempre, es fan servir les creences religioses per justificar la violació dels drets humans d'alguns. Les creences religioses pertanyen a llocs de cult entre aquells que les comparteixen i no a cap altre lloc. No deuen tenir el pes de l'estat darrere seu.

En una entrevista amb Cliff Hughes a la Nationwide News Network el divendres, vaig escoltar el ministre d'Educació, l'honorable Ronnie Thwaites, condemnar amb decisió l'agressió a la U-Tech. Ben fet, diaca Thwaites. Però va ser vosté qui fa poc permetia que la gent retirara material escolar que intentava, encara que no amb massa èxit, abordar el tema del respecte i la tolerància cap al col·lectiu gai.

Estic cansada de fingir que tots els aspectes de la nostra cultura es poden defensar. No és així. Hi ha moltes coses de les quals hauríem d'estar avergonyits, sobretot dels comentaris violents i intolerants cap als gais i les lesbianes.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.