GlobalVoices a

El moviment indigenista ‘Idle No More’ cobra força al Canadà

El passat dilluns 10 de desembre milers de persones es van mobilitzar arreu del Canadà sota la pancarta “Idle No More” (Prou de braços plegats) per tal de protestar contra els efectes que les polítiques governamentals, tant presents com futures, tenen sobre les poblacions indígenes del país.

Encara que no ha rebut gaire atenció per part dels mitjans de comunicació dominants, Idle No More ha capitalitzat les xarxes socials per difondre informació sobre les nombroses concentracions, protestes i barricades i ha aconseguit d'aquesta manera que el hashtag #idlenomore esdevinguera tendència a Tuiter aquesta setmana al Canadà.

Les concentracions -que continuen tenint lloc a les principals ciutats del país com ara Toronto, Ottawa, Edmonton, Winnipeg o Calgary- són el major signe de descontent de les Primeres Nacions que el Canadà ha vist en anys. El moviment ha estat qualificat per alguns com “Hivern natiu”, en clara alusió a l'onada revolucionària que es va estendre per l'Orient Mitjà a principis de desembre de 2010 i que fou batejada com “Primavera àrab”.

Indigenous Idle No More protests

Protestants d'Idle No More s'apleguen a la Reserva Blood de Standoff Alberta. Imatge cedida per Blaire Russell.

Una de les accions més notables duta a terme pel moviment Idle No More és la vaga de fam que la líder attawapiskat Theresa Spence va encetar dimarts 11. Spence té la intenció de mantenir-la fins que el president Stephen Harper i la reina Isabel II accedisquen a reunir-se amb els dirigents de les Primeres Nacions per a  debatre sobre un possible tractat.

Spence ha declarat que està disposta a morir [en] per la seua gent si el govern conservador de Harper no mostra més respecte pels ciutadans indígenes. El ministre d'Afers Aborígens, John Duncan, s'ha oferit [en] a entrevistar-se amb ella. Els simpatitzants amb la causa han promès que faran dejú en solidaritat amb la líder Spence i s'organitzen mitjançant esdeveniments de Facebook a Toronto [en] i a d'altres ciutats canadenques [en].

La nació attawapiskat va copsar l'atenció internacional l'octubre de l'any passat degut a una crisi d'habitatge en ple hivern que va evidenciar les deplorables condicions de vida de les petites comunitats autòctones al nord d'Ontario. Els protestants van assenyalar que aquest incident és només un dels exemples de la negligència que mostra el govern conservador quan es tracta de les necessitats de les Primeres Nacions.

Una relació colonial

L'espurna que va encendre el moviment Idle No More foren els esdeveniments del passat 4 de desembre, quan als representants de les Primeres Nacions [en] se'ls va impedir [en] entrar al Parlament d'Otawa per a presentar els seus dubtes al voltant d'un nou projecte de llei.

El projecte de llei integral C-45 de l'administració Harper ha funcionat com a crida general per al moviment Idle No More. També conegut com “Llei 2012 per a l'Ocupació i el Creixement”, el projecte C-45 vol introduir canvis a la Indian Act [en], la legislació indígena, sense consultar abans amb les Primeres Nacions. Preveu esmenes a més de seixanta lleis, incloent-hi no només la Indian Act, sinó també la Llei de Protecció de les Aigües Navegables i la Llei de Pesca, entre altres. L'oposició al·lega que aquests canvis violen tractats preexistents i que rebaixen la protecció mediambiental del territori i les aigües.

En el potent, i àmpliament debatut, article [en] “Els natius estan inquiets. Voleu saber per què?”, la blocaire métis Chelsea Vowel remarca que aquest moviment va més enllà de la simple protesta contra el projecte de llei C-45 per convertir-se en resistència contra el sistema en què s'inscriu la relació entre estat i ciutadania:

 Tot es redueix a això. El Canadà no s'ha compromès a redreçar la relació colonial que encara manté amb els pobles indígenes. El Canadà roman en un estat de negació.

Tot seguit explica [en] el moviment:

Avui, a les ciutats i comunitats arreu del país, els pobles indígenes s'apleguen per fer que la seua veu s'escolte en contra d'una sèrie de mesures legislatives [en] fetes a presses i carreres sense haver consultat amb les Primeres Nacions. Unes lleis que auguren greus implicacions per als drets aborígenes. Tanmateix, aquest no és l'únic problema que cal resoldre. L'arrel del problema no és altra que la malsana relació colonial encara existent entre el Canadà i els seus pobles autòctons i troba la seua expressió en multitud d'àmbits, des del medi ambient a la salut, passant per l'empresonament, el suïcidi, l'educació, la violència, etc.

Sota el crit “Idle No More“ [en], aquest moviment [en] veritablement comunitari creix a mesura que la gent s'implica als mitjans de comunicació social d'una manera que, ho diré sincerament, no té precedents. Si el que busques és un missatge unificat, no el trobaràs… llevat que siga “ei, Canadà, has de començar a prendre les nostres preocupacions seriosament”.

Però no són sols les Primeres Nacions les que comparteixen aquesta perspectiva. De fet, en una entrevista [en] amb PostMedia News, publicada el 30 de novembre, l'exprimer ministre canadenc Paul Martin parlava de les deficiències sanitàries i educatives que pateixen els diversos grups indígenes del país. Carregava [en] així contra el Canadà:

Mai hem reconegut que vam ser, que encara som, un poder colonial… I continuem centrats en l'assimilació. No hi ha cap altra raó, cap altra excusa per explicar la discriminació en l'assignació de recursos.

El projecte de llei C-45 va de la mà d'altres accions governamentals que podrien afeblir les organitzacions indígenes. El setembre de 2012, el govern federal va anunciar retallades pressupostàries [en] de vora el 10% per a totes les organitzacions nacionals i regionals que representen els aborígens. Tot emfasitzant el llegat d'aquestes retallades, Tanya L (@TanyaLalondie), estudiant de la Universitat McGill i escriptora métis d'origen cree, tuitejava el 12 de desembre:

@TanyaLalondie: He assistit a les successives retallades dels programes adreçats a ajudar el nostre poble a sanar, a crèixer, a desenvolupar-se i a guanyar un cert equilibri en un món desigual #idlenomore

Però un altre blocaire d'ètnia métis Aaron Paquette argumenta [en] que l'actual legislació neoliberal afecta tots els canadencs, i no sols els indígenes:

Aquest govern tracta, sistemàticament, de vendre els nostres recursos i fer que molts més recursos n'estiguen disponibles per a la seua explotació… Açò és molt més que la protesta d'un grup de natius enfadats, açò té a veure amb el fet de prendre consciència de com és el món en que vius.

La blocaire Nora Loreto compila en un post [en] una sèrie de suggeriments sobre com les persones no indígenes poden donar suport i participar en les protestes.

El mico d'IKEA contra Idle No More

Idle No More Logo

Logo de Dwayne Bird per a Idle No More. Penjat a la pàgina de Facebook d'Idle No More.

Els participants a les protestes han criticat [en] els mitjans de comunicació dominants per no cobrir com és degut aquest moviment tan ampli. Alguns blocaires van remarcar que la recent notícia de l'aparació d’un mico amb abric [en] a l'IKEA de Toronto va rebre més atenció que les incomptables trobades de les Primeres Nacions per tot el Canadà.

No obstant això, sota el hashtag #idlenomore, el moviment feia bullir Tuiter d'activitat. Els usuaris han difós informació sobre pròximes concentracions, barricades i encontres a través de les xarxes socials. Com apunta [en] l'activista i escriptor Derrick O'Keefe, confien que la presència continuada en els mitjans de comunicació socials obligarà els dominants finalment a fer-se ressò del moviment Idle No More.

Per a estar al dia de les darreres informacions sobre aquest moviment d'abast nacional, consulteu la pàgina web www.idlenomore.ca [en] o el seu perfil de Facebook [en]. Més imatges i actualitzacions sobre la campanya disponibles al web de l’Aboriginal Multi-Media Society [en].

La pròxima gran trobada del moviment Idle No More tindrà lloc divendres 21 de desembre.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.


Regions del món

Països

Idiomes