Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Un tribunal de Bangladesh acusa ‘The Economist’ de pirateig

Aquest article forma part de la nostra cobertura especial de les protestes a Shahbag.

El Tribunal Criminal Internacional (ICT) [en] de Bangladesh es va establir per a investigar i garantir la justícia en crims de guerra, crims contra la humanitat i de genocidi comesos durant la guerra d'Alliberament de Bangladesh al 1971.

El 6 de desembre del 2012 el tribunal per als crims de guerra va acusar [en] la revista The Economist magazine de pirateria informàtica i li va demanar que explicara com va aconseguir emails i escoltar converses per Skype entre el jutge president Mohammed Nizamul Huq i el Sr. Ahmed Ziauddin, un expert en crims de guerra originari de Bangladesh però resident a Brussel·les, Bèlgica. Els dos individus es coneixien des de feia 25 anys. El tribunal va acusar The Economist d'“interferir la feina del tribunal i violar la privacitat del seu jutge president” quan la revista va contactar directament el jutge per parlar d'aquestes converses.

El  8 de desembre del 2012, The Economist va respondre amb un post al seu bloc on assegurava que havia “escoltat 17 hores de converses telefòniques gravades i havia vist més de 230 emails entre els dos homes”. A més, va publicar una breu explicació de la seua relació amb el Sr. Huq i el Sr. Ahmed. La situació va empitjorar quan el diari local Amar Desh [bn] va publicar una traducció parcial de les converses. Aquest material havia estat obtingut per un ‘país estranger', segons  suggereix el reportatge.

Amnistia per als criminals de guerra del 1971

El govern de Bangladesh sostè [en] que es van matar uns tres milions de persones i entre 200.000 i 400.000 dones van ser violades [en] per l'exèrcit paquistanès i els seus col·laboradors locals durant un dels pitjors genocidis [en] de la història de la humanitat.

Segons un acord tripartit entre Bangladesh, el Pakistan i l'Índia el 1974, Bangladesh va lliurar al Pakistan 195 presoners de guerra paquistanesos pendents de judici i Pakistan mai els va processar. Un comitè per determinar els fets dels crims de guerra va revelar [en] que els col·laboradors locals de l'exèrcit paquistanès estaven implicats en almenys 53 tipus de crims. Entre els col·laboradors locals hi havia un gran nombre de membres de Jamaat-e-Islami [en], un dels partits islàmics més grans del subcontinent, que durant la guerra es va oposar a Bangladesh i va fer costat al Pakistan. En un esforç per la reconciliació nacional, el Govern va anunciar una amnistia (pdf, en) per a tots aquells que havien estat condemnats o acusats sota l'Ordre de Col·laboradors (1972), excepte aquells acusats d'assassinat, violació o incendi provocat. Més tard, tots els judicis es van aturar i tots els acusats van ser alliberats, deixant una cicatriu en la societat, que considera que no s'ha fet justícia.

Unes noies amb pancartes mostren pintures de suposats criminals de guerra per a demanar un judici ràpid. Imatge de Rehman Asad. Copyright Demotix (30/11/2012)

2010: reviscolen els crims de guerra i l'amnistia del 1971

El partit al govern, el Bangladesh Awami League, va crear l'ICT el 25 de març del 2010 després de fer alguns canvis a la llei de Tribunals Internacionals del 1973 i el judici dels criminals de guerra era un dels seus compromisos electorals. Actualment, el tribunal està jutjant 10 individus, inclosos alguns líders de Jamaat, per provocar incendis, violar i cometre altres atrocitats durant la guerra del 1971.

El ICT ha estat criticat per diverses organitzacions de drets humans, que han expressat la seua preocupació pels procediments suposadament justos i imparcials. A banda d'això, la societat civil de Bangladesh va acusar Jamaat-e-Islami de gastar-se milions de dòlars per fer lobby [en] contra el ICT en diversos països, inclosos els Estats Units i el Regne Unit [en]. Jamaat, a més, està organitzant manifestacions a tot el país per aturar el judici als seus líders, sovint utilitzant mètodes violents com atacs a la policia [en].

La implicació de The Economist al Tribunal 

La blocosfera es va encendre amb reaccions després de publicar-se la notícia que la revista The Economist havia estat acusada de piratejar els emails i les converses d'Skype entre el jutge president Mohammed Nizamul Huq i l'expert en crims de guerra Mr. Ahmed Ziauddin. Aunarjo Sangeet [bn] preguntava:

বিচারকের কথা/আলোচনা তাঁর অনুমতি ছাড়া কেন রেকর্ড/হ্যাক/প্রচার করা হবে? এই প্রশ্নটির জবাব নিশ্চয়ই মাননীয় আদালত চাইবেন। বাংলাদেশের আইনানুযায়ী (এবং ব্রিটিনের আইনেও) হ্যাকিং শাস্তিযোগ্য অপরাধ।

প্রশ্ন হচ্ছে এরা কতদিন থেকে সক্রিয়? জামায়াতের হ্যাকাররা কতদিন থেকে হ্যাকিং করছে?

Per què es va gravar/punxar o publicar una conversa privada d'un jutge sense el seu consentiment? El tribunal  definitivament hauria de preguntar per què. El pirateig és un delicte sancionable a Bangladesh (i també al Regne Unit).

La qüestió és durant quant de temps van ser actius? Fins quin punt van infringir la privacitat els hackers de Jamaat?

Aquest article d'investigació [bn] revela l'activitat sospitosa d'una pàgina de Facebook pro-Jamaat Facebook titulada ‘Tribunal Awami Tribunal', que ha estat publicant l'àudio i vídeo de les converses d'Skype que ja estaven a Facebook i a Youtube molt abans que el diari local les publicara.

David Bergman, un periodista que cobria els temes de l'ICT al seu propi bloc, diu: “Ha incomplit The Economist el codi de conducta publicant els emails del Tribunal?“. I comenta:

Així que el fet que The Economist incomplira o no el codi de conducta periodística en publicar aquestes comunicacions per email depèn de si la publicació d'aquestes té un fort interès públic, i això depèn de com de seriós és el nivell d'incorrecció mostrat per les comunicacions publicades.

En un altre article [en], afegeix:

N'hi ha molts al govern, i entre els seus partidaris, que pensen que The Economist li la té jurada al govern de l'Awami League. Això és principalment per un article que assegurava (sense cap tipus d'evidència) que el govern de l'Awami League havia guanyat les últimes eleccions amb ‘bosses de diners i consells indis‘ [en]. A més, la revista també ha estat continuadament crítica [en] amb els judicis de crims de guerra.

L'ex cap de Jamaat, Gulam Azam, és portat a la presó central de Dhaka per ordre del tribunal. Imatge de Firoz Ahmed. Copyright Demotix (11/1/2012)

Els blocaires també discuteixen si les converses publicades tenen suficient interès públic, ja que bàsicament tractaven de molts afers personals i algunes discussions sobre el judici.

Pritom Das comenta [bn]:

আহমেদ জিয়াউদ্দিন এবং নিজামুল হক নাসিম দুইজনেই চাইছেন সরকারের তাগাদা অনুযায়ী তাড়াহুড়ো না করে একটু সময় নিয়েই কাজ শেষ করতে। একাধিকবার তারা ‘ফেয়ার ট্রায়াল’ নিশ্চিত করার কথা উল্লেখ করেছেন।

Tant Ahmed Ziauddin com Ziaul Haque Nasim suggerien que el judici no havia de procedir ràpidament a petició del govern, sinó que se li havia de donar el temps que fóra necessari. Parlaven d'un ‘judici just’ en diverses ocasions.

Arif Jebtik escriu [bn]:

ড.জিয়াউদ্দিন কোনো দলের নেতা কিংবা কর্মী নন, একেবারে আন্তর্জাতিকভাবে খ্যাতিসম্পন্ন একজন আইনজীবী যার মূল এক্সপার্টিজ ও আগ্রহের জায়গা হচ্ছে যুদ্ধাপরাধ। তিনি যদি আদৌ এরকম কথোপকথনে অংশ নিয়ে থাকেন, তাহলে সেটি ট্রাইবুনালকে আন্তর্জাতিক গ্রহণযোগ্যতা এবং সঠিক মান অর্জনে সহায়তা করার উদ্দেশ্য থেকেই করেছেন- এজন্য তিনি সাধুবাদ প্রাপ্য।

Dr. Ziauddin no és un activista ni un líder polític, més bé és un advocat amb reputació internacional especialitzat en crims de guerra. Si l'implica en una conversa així només pot ser per a ajudar a mantenir la qualitat del tribunal, així que hauríem d'elogiar-lo.

গোটা আলোচনার স্ক্রিপ্ট নামে যে দীর্ঘ লেখাটি আমারদেশ পত্রিকায় প্রকাশিত হয়েছে তার অধিকাংশই ব্যক্তিগত আলোচনায় ভরপুর। একই সঙ্গে দুই আইনের মানুষ নিজেদের মধ্যে দেশের এবং আন্তর্জাতিক বিভিন্ন আইন আদালতের খবর নিয়ে আলোচনা করেছেন। এরকম আলাপের মাঝে আমি দোষ দেখি না।

La llarga transcripció publicada al Daily Amar Desh està plena d'afers personals. Els dos homes de llei discutien diferents qüestions de judicis tant domèstics com estrangers. No veig cap discrepància.

Ara falta per veure si The Economist publicarà la història i si això tindrà cap impacte al Tribunal.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.