Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

La blocosfera cubana dóna la benvinguda al nou any

L’any 2012, marcat per la visita del Papa Benet XVI a Cuba, el pas devastador de l’huracà Sandy, la polémica regulació legal del usos públics de la música, entre altres esdeveniments, va deixar una traça en els relats de la blocosfera de l’illa.

La celebració del Nadal a Cuba també va ser motiu d’anàlisi en alguns blocs. Roberto Méndez, en el seu article “La cultura de la Navidad” (La cultura del Nadal), recopila dades històriques sobre l’evolució d’aquesta tradició a l’illa.

 

Fins ben avançats els anys 60 del segle passat (…) malgrat que només una part de la població era realment cristiana, era comú celebrar aquesta època en família (…) L’orientació atea del govern a partir de l’any 1961 i, sobretot, la suspensió dels festeigs nadalencs amb motiu de la collita de sucre de 1970 (la “zafra de 1970”, tal com es coneix a Cuba), convertí el Nadal en una celebració quasi clandestina. (…) A mesura que avançaven anys 80, certes prohibicions oficials van anar distenent-se, tot i que les festivitats nadalenques quedaven soterrades en el terreny ambigu dels “festeigs de cap d’any”.

Actualment, Rosana Berjaga, en el seu espai Yo Me Mi… pero contigo, comenta el significat de l’arbre de Nadal per al seu Nebot de 7 anys.

 

A l’Ernesto tant li fa l’apologia a l’extranger. El meu nebot no pot entendre què és una tradició importada, què és un consum inconscient; al seu cabet de 6 anys no hi ha lloc per a entendre que la tradició del Nadal i la del Pare Noel i la del Reis Mags se’ns va imposar amb la colonització econòmica.

El meu nebot fa apologia d’un Nadal sense neu perquè és el moment de l’any en què tots plegats, com una família, decorem l’enorme arbre de la meva àvia.

La ciutat de Santiago de Cuba, la qual fou la principal afectada pel pas de l’huracà Sandy, va festejar igualment l’entrada del nou any. Des del bloc Musilla Traviesa, la seva autora recull una celebració que data de l’any 1900.

Motivos de Navidad en las calles de La Habana, Cuba. (Foto: Cortesía de Jorge Luis Baños)

Motius de Nadal als carrers de l'Havana, Cuba. (Foto: Cortesia de Jorge Luis Baños)

És la festa de la Bandera, un acte únic en tot el país i del seu gènere arreu del món, que es duu a terme ininterrompudament des del 31 de desembre de 1900, quan Don Emilio Bacardí Monreau, qui era llavors Alcade de Santiago de Cuba, va hissar la bandera cubana a l’edifici governamental just a les 12:00 de la nit.

Aquesta festa tingué el seu origen quan al senyor Ángel Moya, conegut pels habitants de Santiago com “Chichi”, se li va ocórrer la idea de regalar a la ciutat la primera bandera cubana que havia d’onejar oficialment a l’edifici municipal un cop proclamada la república lliure i soberana.

L’extensió de l’accés a internet també va ser un tòpic que va marcar l’agenda de cap d’any a la blocosfera cubana. Segons un article publicat al diari oficial Granma, el cable de fibra òptica entre Cuba i Venezuela havia d’estar operatiu el juliol de 2011. Aquesta inversió de 70 milions de dòlars havia de “multiplicar per 3.000 la velocitat de la transmissió de dades, imatges i veu de què disposa avui Cuba”.  A finals de 2012, per a Luis Rondón Paz, autor de “Ciudadano Cero” (Ciutadà Zero), “seguim en l’atasc de Internet vs Intranet, on Internet és el que hi ha fora de Cuba i Intranet, el que hi ha dins.”

En el cas de la blocosfera, segons Rogelio Díaz, “l’any que acaba aquest dilluns 31 de desembre, segons el calendari occidental, no va ser gaire feliç per a la intel·ligència, el debat o la lliure expressió de les diferències inevitablement existents entre les visions i aspiracions de cada cubà”.

El tancament d’algunes bitàcores com “La Joven Cuba” (La Jove Cuba) des de posicions afins al govern va motivar el questionament de Díaz, qui a més assenyala:

 

Per què al jovent, cridat a desenvolupar rols protagonistes en tot procés revolucionari i enaltit amb la crida guevariana a l’Home Nou, li decapiten tots els seus intents de desbordar el rol assignat de desobediència? Quins claríssims missatges emeten aquests fets? Evidentment, no està el forn per a rosques; tota veu fresca, espontània, que s’atreveixi a dubtar de les polítiques de la burocràcia imperant està en perill de ser suprimida en el moment en què es consideri convenient. No hi haurà tolerància al debat obert, a l’anàlisi sincera d’idees diverses, ni tan sols dins l’àmbit dels corrents que respecten ideals socialistes des de diversos matissos. La unitat monolítica i l’obediència a la classe burocràtica imperant seguirà sent l’únic estendard acceptable.

No obstant, per a l’últim dia de l’any, l’autor de bloc i periodista cubà Luis Sexto recomanava: “M’atreveixo a suggerir-los, doncs, que no preguem l’última nit de l’any (…) un rosari de retrets a la vida. Ni per allò que hem perdut, ni per allò que perdrem”.

*Foto de portada per flippinyank, presa de Flickr sota una Llicència CC BY-2.0.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.