Aquesta és la foto que ha fet la volta al món des de l’inici de l’operació Serval a Mali:

Un militar francès destinat a Mali llueix un mocador amb el dibuix d'una calavera – via odieux connard – domini públic.

En efecte, aquesta foto del militar francès que duu un mocador amb una calavera impresa, ha estat compartida arreu del món, símbol per a molts de l’inici de les operacions militars franceses a Mali. Però per què aquest militar ha colpit d’aquesta manera la imaginació dels internautes?

El perquè de la controvèrsia

En un context que es divideix entre les expressions de benvinguda d’una majoria de la població maliana i les acusacions d’intervenció neocolonialista, l’operació Serval es desenvolupa amb un doble objectiu: la protecció de la població civil i la represa de les ciutats sota el control dels grups gihadistes. Aquest fet explica els grans riscos als quals s’enfronta l’exèrcit francès pel que fa a l’estratègia comunicativa. Però realment té cabuda polemitzar sobre un mocador quan està en marxa un conflicte armat que generarà nombroses víctimes? Això és el que posa en relleu l’autor del bloc Odieux Connard al seu post “el fulard de la guerra” [fr]:

Aussi, l’indignation a fait son chemin, et l’un après l’autre, de courageux militants du web se sont sentis dans l’obligation de hurler au scandale et de demander à l’état-major de réagir pour que soit sanctionné l’individu dont le choix d’imprimé sur le foulard le faisait ressembler à « Ghost », personnage portant un passe-montagne à l’imprimé proche et tiré du jeu vidéo « ultra violent » Call of Duty. [..] Heureusement, nombreux ont été celles et ceux à tenter de désamorcer la polémique en affirmant que le militaire ne faisait que « se protéger du sable », ce qui est un argumentaire pertinent, tant en fait qu’il le porte pour se protéger sur sable, du soleil ou même fumer la pipe ne change pas grand chose, le vrai problème étant que visiblement, il y a des gens à qui on a pas dû bien expliquer en quoi consistait la guerre.

També la indignació ha anat en augment, i un darrere d’altre, valerosos militants de la xarxa s’han sentit en l’obligació de posar el crit en el cel i demandar a l’Estat major que reaccione per tal que se sancione l’individu qui, en una desafortunada elecció, va optar per un disseny de mocador que el feia assemblar-se a “Ghost” [Fantasma], un personatge de “l’ultraviolent” videojoc Call of Duty i que és conegut per portar un passamuntanyes molt paregut. […] Sortosament, han estat també nombrosos aquelles i aquells que han tractat d’apaivagar la tempesta, tot afirmant que el soldat no feia altra cosa que “protegir-se de la sorra”, un argument tan vàlid com un altre. Ara bé, tant si el porta per protegir-se de la sorra, del sol o per fumar una pipa, el que no canvia és el fet que, i ací rau l’autèntic problema, hi ha gent a qui, evidentment, no se li ha explicat ben bé en què consisteix la guerra.

Una imatgeria exacerbada

Aquesta focalització exacerbada en la imatge que podria projectar la intervenció neguiteja també Electrosphère. Escriu [fr]:

Cette image devint vite du pain béni pour une bienpensance de tout poil qui, étrangement, ne trouva rien à redire sur l'arme porté par ce soldat ou sur ses activités quotidiennes. Il est donc utile de rappeler certaines réalités du métier de légionnaire et de la guerre aux moralisateurs 2.0 (et autres bienpensants sous Windows/Android/iOS) qui « veulent en savoir plus mais pas trop », et ce, peu importe que l'on approuve, désapprouve ou questionne l'intervention française au Mali contre les milices djihadistes. On peut sincèrement s'interroger sur les fondements d'une polémique visant un foulard qui susciterait tout au plus de l'indifférence, de l'hilarité, des sarcasmes ou de l'admiration dans la cour d'un lycée à Paris ou lors d'un vernissage à Lyon. Je suis d'autant plus frappé que la hiérarchie militaire (dans des bureaux feutrés et chauffés/climatisés à Paris) veut infliger des sanctions à ce soldat

Aquesta imatge ha esdevingut, ràpidament, una mina per als políticament correctes de tot tipus que, estranyament, no han trobat res a dir de l'arma que duu cada soldat o de les seues activitats quotidianes. No està de més, doncs, recordar determinades realitats de l'ofici de legionari i de la guerra als moralitzadors 2.0 (i d'altres rosegaaltars usuaris de Windows/Android/iOS) que “volen saber-ne més, pero no massa”, al marge de si s'aprova, es desaprova o es qüestiona la intervenció francesa contra les milícies gihadistes a Mali. Podem demanar-nos sincerament sobre els fonaments d'una polèmica al voltant d'un fulard que suscita, a tot estirar, indiferència, hilaritat, sarcasme o admiració al pati d'una escola de París o a una inauguració a Lyon. Estic molt més sorprès que la jerarquia militar (als seus despatxos   comfortables i climatitzats de París) vulga infligir sancions a aquest soldat.

A Aurélien Legrand li encantaria que la gent evitara botre a la primera [fr] davant el més mínim indici de mal gust que puga aparèixer a la xarxa:

Ce qui me dépite le plus, c’est l’épidermisme réactionnel, les torrents de bonnes pensées déversés aussi sec sur le Net avec une élaboration qui aurait bénéficié d’un peu de maturation. [..] Notre environnement culturel ne nous aide pas. Lors de la prise d’otages d’In Amenas, il fut lâché sur les chaines d’informations des vidéos prises au téléphone portable, et ce en un temps record. Images désertiques, corps abattus.. [..] On veut de l’info, on veut que ça claque, mais pas trop quand même.

Allò que més em contraria és la superficialitat en les reaccions, els torrents de bons pensaments que van a vessar directament sobre la xarxa, amb una elaboració que se n'hauria beneficiat d'una mica de maduració. […] El nostre entorn cultural no ens ajuda. Arran de la captura d'hostatges d'In Amenas, les cadenes d'informació es van veure desbordades, en un temps rècord, per vídeos enregistrats mitjançant el mòbil. Imatges desèrtiques, cossos abatuts… […] Volem informació, volem que siga colpidora, però no en excés.

Malauradament, el conflicte de Mali sembla haver arribat per quedar-se una bona estona. Serà llavors interessant veure si la dialèctica sobre els esdeveniments sobrepassa els debats al voltant de les indumentàries dels combatents i se centra d'una vegada en tot allò que està en joc i en les conseqüències sobre les poblacions locals.