- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Síria: Els kurds locals, oprimits pels kurds de Turquia

Categories: Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, Síria, Conflictes i guerres, Notícies dels ciutadans, Política

Com a part de la nostra col·laboració amb Syria Deeply [1] [en], publiquem una sèrie d'articles que reflecteixen les veus de civils atrapats pel foc creuat, juntament amb les perspectives sobre el conflicte d'escriptors d'arreu del món. 

Azaz, Síria: les relacions entre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (en kurd: Partiya Karkêren Kurdistan, PKK), amb base a Turquia, i el seu braç polític sirià, el Partit de la Unió Democràctica (PYD), s'han tensat després que l'exèrcit sirià donés el control d'una sèrie de pobles i ciutats al llarg de la frontera turca als Estats Units i al PKK l'estiu passat.

El que hauria d'haver estat un somni fet realitat per als kurds, durant molt de temps discriminats a la Síria baathista i que aspiraven a crear un estat independent, s'ha convertit ràpidament en una versió de les seves vides encara més opressiva que durant la Síria d'Assad.

Bewar Mustafa, el segon per l'esquerra; Shawqi Othman, el segon per la dreta, i altres membres de la Brigada de Saladí. Foto: Mohammed Sergie

«No podem ni obrir la boca», diu Walato, un activista a favor de la democràcia de Jinderes, una ciutat kurda al nord d'Aleppo. «Tenim menys llibertat sota el PKK que no pas quan estàvem sota el règim d'Assad»”.

Per a activistes com Alato, que viuen a pobles controlats pel PKK, conviure amb els nous governants significa actuar amb més discreció que durant el règim d'Assad. Les ciutats kurdes com Afrin, Amouda i Kobani van ser escenari de protestes massives al principi de la revolució siriana, però aquestes demostracions de resistència i solidaritat amb la resta del país ara escassegen.

«El PKK fins i tot ha eliminat la paraula Yaskut (que vol dir «Abaix Assad») dels  murs», va dir Walato. «Els activistes són sovint perseguits per accions sense contingut polític, com organitzar l'ajuda per a missions humanitàries».

(Per saber més sobre els kurds a Síria cliqueu aquí [2] [en] i veureu un estudi recent fet per l'International Crisis Group; cliqueu aquí [3] [en] i aquí [4] [en] per veure dos informes de la Societat Henry Jackson).

Als comandants de la Brigada de Saladí, que lluita a Aleppo, no els va sorprendre que el PKK acabés controlant les ciutats kurdes. El PKK era l'únic partit amb les armes i la capacitat d'organització necessàries per omplir el buit. Ara bé, hi havia una raó per a tan bona organització. El coronel Shawqi Othman, al capdavant de la Brigada de Saladí, sosté que el PKK tenia el suport d'Hafez al Assat, que pretenia dividir els kurds sirians i pressionar Turquia reforçant un corrent secessionista dins la política kurda.

També hi ha una raó sectària que explica per què el règim d'Assad va donar suport al PKK, segons Othman. La majoria dels dirigents del PKK venen d'una rara minoria: els kurds alawites [5]. Abdullah Ocalan, el fundador del PKK que ara es troba en una presó turca, és un alawita de Maabatli, una ciutat d'on provenen la majoria dels kurds alawites de Síria, uns 200.000 aproximadament. Els kurds constitueixen més del 10% dels 23 milions d'habitants de Síria i la gran majoria segueixen la versió moderada de l'Islam sunnita.

Tot i que oficials del PKK han negat els vincles amb el règim d'Assad, el seu principal portaveu es va mostrar reservat quan li van preguntar d'on venien les seves armes, segons un investigador amb seu a Washington que cobreix el grup de prop i que es va trobar amb el seu líder fa poc. Syria Deeply no va poder entrevistar oficials del PKK sobre el terreny a Síria.

Si bé activistes kurds i rebels diuen que han estat reprimits i amenaçats pel PKK, han decidit no confrontar-s'hi per tal d'evitar un conflicte intern entre els kurds.

La situació, però, encara és molt tensa entre les dues faccions armades. El capità Bewar Mustafa, el primer oficial kurd que va desertar del règim d'Assad i que va fundar la Brigada de Saladí [6] [en] que lluita a Aleppo, diu que ell es troba a la llista negra del PKK, com alguns dels seus companys.

Othman assegura que el seu grup intentarà evitar una matança amb els seus germans i que volen esperar que la població kurda de la zona es giri contra el PKK. Segurament no hauran d'esperar gaire. Walato destaca que els excessos del PKK, com establir impostos o lligar presoners a pals en les places de la ciutat durant dies, estan afectant a la popularitat del grup. És més, l'amenaça de grups islamistes extremistes ha obligat els kurds a ser prudents a l'hora de deixar de donar suport a la seva mílicia més poderosa.

«Si la tria és entre el Jabhat al-Nusra i el PKK, sempre triaré el PKK», diu Mohammed Suleiman, un activista que treballa en col·laboració amb la Brigada de Saladí i que acusa el PKK de mercenaris i criminals.

Els kurds tenen raons per estar preocupats. La setmana passada van esclatar conflictes mortals entre rebels i combatents del PKK a Ras Al Ain. Les brigades islamistes van fer servir un tanc per bombardejar la ciutat (mireu el vídeo més avall), situada a prop de la frontera turca, al nord-est de Síria, i que ha estat sota control del PKK durant mesos. Els líders de l'oposició kurda i àrab demanen que s'aturi la violència i Abdulbaset Sieda, kurd i expresident del Consell Nacional sirià, ha declarat que la lluita a Ras Al Ain és inútil perquè no calmarà la guerra amb el règim d'Assad. 

I això no vol dir que els kurds no admirin els islamistes. De fet, la Brigada de Saladí ha lluitat amb diversos grups. Sharvan Ibesh, un doctor que opera a centres de cirurgia a Aleppo i prop de la frontera turca, creu que Jabhat al-Nusra manté l'impuls i rebutja els contraatacs del règim a Aleppo. «Les brigades islamistes mouen les càrregues pesades en aquesta guerra», conclou.