“No respectaria els meus deures ni la meva concepció de funció reial si, sense sentir-me plenament en condicions d'exercir el meu paper, volgués continuar al poder costi el que costi”.

Aquestes paraules [fr], anunciades el dimarts 3 de juliol de 2013 per Albert II, l'anterior rei dels belgues, van fer públic la intenció d'abdicar (com va fer la reina Beatriu I dels Països Baixos l'abril del mateix any) a favor del seu fill primogènit de 53 anys, Felip I, per raó de la seva avançada edat i el seu estat fràgil de salut. En efecte, el rei Albert II tindrà 80 anys aquest estiu de 2014, una edat que, com va dir al seu discurs [fr], “encara no l'havien assolida els meus predecessors en exercici de la seva funció”, i ha estat igualment sotmès a nombroses operacions [fr], entre les quals una quàdrupla anastomosi coronària a l'abril de 2000.

Ara bé, el rerefons que tothom coneix és una monarquia deixuplinada amb escàndols i necessitada, en quantitat, d'una renovació urgent. La filla il·legítima del rei Albert I, Delphine Boël, va demanar el 17 de juny de 2013 a un tribunal de Brussel·les una prova de paternitat, que torna a fer sortir un antic assumpte que afronta la família reial amb una actitud que molts perceben com anacrònica [fr]. El poble belga no ha oblidat tampoc l'afer de l'any 2007 en què el príncep Llorenç de Bèlgica, fill menor del rei, va estar involucrat per malversació de fons destinats a l'armada, d'on va emprar una part per moblar la seva casa nova, ni tampoc el seu viatge no autoritzat a la República del Congo, que de poc li fa perdre la designació oficial.

El súmmum de tot està vinculat emperò al darrer escàndol fiscal, protagonitzat per la cunyada Fabiola. Fabiola, d'origen espanyol, és la vídua del rei Balduí I, germà i predecessor al tron d'Albert II, qui va morir el 1993 sobtadament. La reina viuda Fabiola va crear una fundació privada a l'efecte que, una vegada mori, els seus hereus puguin defugir el 70% dels impostos de successió. Aquesta fundació incloïa la dotació oficial que percebia del tresor públic, fet que va induir el govern belga a reduir-ne la dotació. 

La monarquia belga és un dels comptats punts d'unió dins d'un país de curta història (menys de 200 anys) les comunitats majoritàries del qual, la Regió flamenca i la Regió valona, s'allunyen més dia rere dia per les pretensions de Flandes a la independència. Aquestes circumstàncies acreixen els dubtes sobre la capacitat de liderar del príncep Felip I. El 28 de setembre de 2012, el diari belga Le Soir va publicar una entrevista amb Martin Buxant [fr], periodista i autor del llibre Belgique: un roi sans pays (en català: Bèlgica, un rei sense país). A la pregunta de si el príncep Felip estava enllestit per esdevenir rei, l'escriptor va respondre categòricament:

(…) la quarantaine de responsables politiques, économiques, culturels, diplomatiques que nous avions rencontrés  [ont] énormément de doutes quant à la capacité de Philippe à prendre la succession à court terme d’Albert. (…) Il faut être clair : non, il n’est pas prêt !

(…) pels volts dels quaranta responsables polítics, econòmics, culturals i diplomàtics que he entrevistat [tots tenen] molts dubtes a propòsit de la capacitat de Felip per assumir la successió d'Albert a curt termini. (…) Cal que siguem clars: no, no està enllestit.

O com va dir Everett Rummage a Twitter [en]:

@EverettRummage: no one I knew in Belgium thought much of the King, but consensus was his son is an even bigger idiot

@EverettRummage: cap dels meus coneguts a Bèlgica pensa gaire en el rei, però tots estan d'acord en què el seu fill és encara més ximple.

Marjorie, des de França, va compartir les seves idees revolucionàries [fr]: 

@MarjorieMarje: je comprends pas la Belgique, moi mon Roi on le décapite !

@MarjorieMarje: [fr]: no entenc Bèlgica, al meu país, els reis els decapitem! 

A Espanya, les abdicacions d'aquests dos monarques europeus en pocs mesos van aventurar les conjectures quant a una possible renúncia per part del rei Joan Carles I a favor del seu fill Felip.

Tant Adrián Vidales com Otis B. Driftwood van mostrar les similituds òbvies:

@AdriVidales: Parece que el rey de Bélgica va a abdicar por delitos fiscales de parientes y líos de faldas. Se me hace difícil no hacer comparaciones…

@obdriftwood: El rey abdica por un escándalo financiero y otro de adulterio. El de Bélgica, no salten antes de tiempo.

El piulaire Gerard Sygranyes s'imaginava l'enraonament a la Zarzuela: 

@GSugranyes:-Papá, papá, el rey de Bél…
-POR QUÉ NO TE CALLAS??

“El rei de Bèlgica abdicarà el 21 juliol”: http://ara.cat/_38923284

D'altres, com ara Morenatti, van deixar, però, entreveure un xic d'irritació:

@MiguelMorenatti: El rey de Bélgica abdicará hoy, mientras el rey de España sigue pensando que abdicar es una empresa de alquiler de coches.

I a la piulada d’Albert Cuesta s'endevinava una impaciència que molts espanyols compartien: 

@albertcuesta: – El rey abdica en favor de su hijo Felipe
– ¡Ya era hora!
– No, el de aquí no. El de Bélgica
– Ah

D'altres opinaven que el canvi havia de ser més arrelat, com s'afigurava al comentari de trilobites en un article de El País:

Las monarquías Europeas deben darse cuenta que tienen que dejar de parasitar de sus Estados. Abdicar y marcharse a esos paraísos fiscales que tanto visitan. Y no volver.

De qualsevol manera, el poble belga ha hagut d'adaptar-se al nou cap de l'Estat, tot i haver demostrat ja haver estat capaços de funcionar perfectament en situacions més desafortunades, com quan van demostrar, entre 2010 i 2011, els 589 dies que el país va superar sense govern, el període conegut més llarg en la història mundial.