Amb l'objectiu de protegir els nens peruans, el congressista Omar Chehade ha presentat el projecte de “Llei de protecció del menor de continguts pornogràfics a Internet”. No obstant això, segons alguns experts, aquest projecte podria suposar la restricció de la llibertat d'expressió a Internet per a tots els usuaris.

La bancada nacionalista (el partit del govern) va presentar el projecte de llei el passat 22 de juliol. En les seues consideracions manifesta que és el deure de l'estat protegir els nens i adolescents, i que aquests s'enfronten a riscos en l'ús de les noves tecnologies que “atempten contra la seua llibertat sexual” (p. 1). Anoten que atès que els menors d'edat cada cop utilitzen més Internet en la seua vida en general i per a activitats d'oci, “s'esdevé necessari establir un marc per protegir-los del ciberespai” (p. 7).

Foto de One Laptop per Child a Flickr (CC BY 2.0)

El fet més preocupant és que el projecte establiria una Comissió de Protecció al Menor de continguts pornogràfics a Internet (COPROME) que s'encarregaria “de seleccionar, amb imparcialitat, transparència i raonabilitat, els continguts que han de ser bloquejats pels proveïdors de serveis d'Internet” (p. 18). La comissió, a més, hauria de “monitoritzar permanentment els continguts que circulen a Internet per identificar els llocs o serveis que no haurien de circular en el ciberespai” (p. 19).

El projecte explica que el COPROME “disposarà de filtres de continguts en l'àmbit dels proveïdors de serveis d'Internet, per tal de restringir l'accés a menors d'edat a continguts pornogràfics.”

Per a l'advocat Erick Iriarte Ahón, aquest projecte és clarament de control de continguts. Al seu blog parla [es] sobre l'ús del filtratge:

[El proyecto] se creara una Comisión que tendrá que colocar filtros que monitorearan contenidos previamente. Y aquí empiezan las preguntas: ¿Cómo estos filtros determinarán quién es un menor de edad? ¿Cómo se limitará que el contenido filtrado solo sea el de contenido pornográfico frente a un menor de edad, y no contenido que cualquiera desee acceder en cualquier momento? ¿Dónde esta el límite de pasar de control de contenidos pornográficos a control de contenidos políticos, religiosos, sindicales u otros?. Crear un “comité de decencia” como se ha intentado en otros países es un camino a crear un “Ministerio de la Verdad” a lo 1984.

Iriarte, a més, troba curiós que aquest projecte es presente en l'actual conjuntura “d'acusacions contra la Direcció d'Intel·ligència (# DINI) per controlar la xarxa” i “les declaracions del congressista Eguren sobre que no s'ha de governar segons el que diguen els tuiters“. Afegeix que:

Es un error tratar de hacer una regulación de este tipo….hay que mirar…el intento de USA de crear el Child Online Protection Act (COPA) donde la American Civil Liberties Union (ACLU) fue quien logró que esta ley fuera declarada inconstitucional, un proyecto cuestionado por entidades de sociedad civil que encontraban vulneraban el derecho del acceso a la información y además de libertad de expresión y daban instrumento de control de contenidos al gobierno.

El també advocat Miguel Morachimo creu que el projecte en el seu estat actual atempta contra la llibertat d'expressió i qüestiona si per restringir l'accés de continguts per a adults als menors cal establir filtres previs i obligatoris a tot el contingut d'Internet. Després d'assenyalar certes falses premisses al projecte de llei, assenyala [es] alguns dels problemes que presenta:

Imagínense a un grupo de siete funcionarios estatales mirando todos los días cantidades alucinantes de pornografía y decidiendo qué contenidos serán prohibidos. Probablemente durante las primeras horas terminaría por censurar páginas como Tumblr, Twitter o Flickr. Esas tres páginas albergan contenidos para adultos y, sin embargo, también son herramientas de comunicación y libre expresión usadas con otros fines. ¿Qué haría en esos casos nuestro Comité Censor de Internet?

Morachimo també elabora algunes possibles alternatives a un sistema de bloqueig de continguts:

[que] el Estado invite a los proveedores de servicios de Internet a buscar mejores formas de vender y promocionar sus filtros parentales….Los operadores podrían ofrecer planes móviles especiales para menores de edad, de la misma manera en que se ofrecen en otros países. Existen muchas formas de atacar este problema que no pasan por restringir las libertades del grueso de los usuarios.

Com que el projecte s'ha presentat en una data molt recent, quasi en coincidència amb la clausura de la legislatura, a hores d'ara encara se n'ha debatut poc, encara que tant a Twitter [es] com a Facebook [es] ja es poden trobar alguns comentaris sota l'etiqueta #leychehade. No obstant això, és d'esperar que un cop el congrés reinicie les seues sessions, els activistes pels drets digitals realitzen activitats per alertar la ciutadania d'aquest fet i també per pressionar els congressistes perquè no aproven aquesta llei.