Foto de Gerardo Espindola.

La nit del 15 de setembre de 1973, Víctor Jara fou arrancat de la fila en què marxava amb la resta de presoners que eren traslladats de l'Estadi de Xile a l'Estadi Nacional. Fou la darrera vegada que el van veure amb vida persones que no foren militars; l'endemà de matí, el seu cos va aparèixer crivellat al costat d'altres sis víctimes en els voltants del Cementeri General.

Van passar tres dècades abans que la justícia xilena identificara els 8 militars involucrats en el seu assassinat i actualment, roman pendent l'extradició d'un dells per part del govern dels Estats Units. De les armes d'aquests militars van sortir 44 bales que van acabar amb la vida de Víctor Jara; tanmateix, el llegat del cantor del camp ja havia esdevingut una llegenda per a Xile i avui, 40 anys després de la massacre, continua sent referent obligat per al pensament musical en el món.

Xile, 2013. En el seu primer concert al país, el mític músic de rock Bruce Springsteen va interrompre el seu repertori per interpretar “Manifiesto”, una de les cançons més simbòliques de Jara. Homenatge de creador a creador, com a segell de la qualitat universal que sempre va caracteritzar la música de l'artista xilè, “si eres un músic polític, Víctor Jara encara és una gran inspiració”, va dir el músic.

“Yo no canto por cantar, ni por tener buena voz. Canto porque la guitarra tiene sentido y razón. Tiene corazón de tierra y alas de palomita. Es como el agua bendita, santigua glorias y penas” (Manifiesto).

Perquè les lletres d'aquest Xile íntim del qual parlava Jara van traspassar les fronteres amb més força després del seu assassinat. El 22 de setembre de 1973, l'astrònom soviètic Nikolai Stepànovitx Txernij va descobrir l'asteroide 2644 que orbita al voltant del nostre sol i, commogut per la brutalitat del recent crim, el va batejar amb el nom de Víctor Jara.

El seu nom ja és una estrella en el cel. Una estrella del rock. Un dels rockers més rebels del món, si fem cas a la revista Rolling Stone, que el juny de 2013 publicava una classificació amb les 15 estrelles rebels del rock [en] entre les quals s'incloïa Víctor Jara al costat de Nirvana, Jerry Lee Lewis i Sex Pistols:

The love and justice songs of Chilean folk singer Victor Jara were apparently so threatening to the military leaders who staged the nation's 1973 coup that they had to murder him.

Les cançons d'amor i de justícia del cantant folk xilè Víctor Jara sembla que resultaven tan amenaçadores que els líders militars que ordiren el colp d'estat del 1973 van haver d'assassinar-lo.

Mural de Víctor Jara a Santiago, Xile. Foto de Gerardo Espindola.

“On està el rock en Víctor Jara?”, es demanaran alguns. En tota la seua obra. Un bon exemple n'és la seua gravació “El Derecho de Vivir en Paz”, per a la qual es va fer acompanyar de la guitarra elèctrica i del grup de rock Los Blops. Per a molts, aquest instrument era un símbol de l'imperialisme nord-americà; per a Jara, una qualitat afegida al seu procés creatiu.

En la seua faceta com a director de teatre, Víctor Jara va adaptar i dirigir l'obra Viet Rock [en], el musical de Megan Terry [en], però des d'una òptica diferent, de manera que el discurs provietnamita prevalia sobre el discurs nord-americà. Joan Jara, la seua dona, fou la coreògrafa de l'obra. En una entrevista publicada al blog Palabra Callejera, Joan Jara apuntava:

El rock estaba como en el movimiento de la producción de algunas cosas, tremendamente movido… Víctor era un gran coreógrafo, y se movía en la acción en toda la sala, y eso digamos es el espíritu rock, yo creo que es el espíritu rock que se produjo ahí.

Jara universal

“Parla de la teua aldea i seràs universal”, va dir Tolstoi. Víctor Jara va aplicar la cita al peu de la lletra. Folklore i rock com a forces primeres de la creació universal. Com deia el poema [en] de l'escriptor anglès Adrian Mitchell [en], escrit després de la mort de Víctor i lliurat a Joan Jara quan va visitar Anglaterra. Versos que més tard ella mateixa llegiria en un concert a benefici de les víctimes de la dictadura xilena, organitzat pel cantant nord-americà Phil Ochs als Estats Units. Ochs va conèixer Víctor durant un viatge a Xile anys abans, quan van tocar junts en un concert per als miners del coure.

El poema es va transformar en cançó folk nord-americana, musicat per Arlo Guthrie. Guthrie també havia participat a l'esdeveniment solidari dels Estats Units en el transcurs del qual es va recitar el poema.

Del 1973 en avant, s'han realitzat més de 10 documentals i pel·lícules sobre la figura de Víctor Jara en països com França, Alemanya, Espanya, els Estats Units i Xile. Músics com Bob Dylan, Joan Báez, Astor Piazzola i Los Fabulosos Cadillac, entre altres, han fet pública la seua admiració cap al cantautor xilè.

Funeral de Víctor Jara, desembre de 2009. Foto de Gerardo Espindola.

El llegat de Víctor Jara ultrapassa fronteres, com un eco de la justícia universal que avui exigeix l'extradició de l'exoficial de l'exèrcit xilè Pedro Pablo Barrientos, a qui s'acusa de ser un dels autors materials de l'assassinat del músic, des dels Estats Units per tal que siga jutjat a Xile.

Les mans de Víctor Jara no van sagnar per puntejar la guitarra amb passió com faria un músic de rock, les mans de Jara van ser destruïdes amb la culata del fusell d'un soldat. Mentre sagnava el van obligar a cantar i cantà – 40 anys després, la seua veu encara ressona amb força.