Està Japó preparat per ser la seu dels Jocs Paralímpics?

Pel Blog Action Day d'aquest any, els col·laboradors de Global Voices Japó es van reunir a través de la xarxa per escriure sobre els drets humans dels discapacitats a Japó. És Japó realment un lloc còmode per a les persones amb discapacitat? Ayako Yokota i Ryan Ball són els coautors d'aquesta entrada de blog.

Braille block floor in Japan

Un tros de terra escrit amb Braille ajuda a guiar els discapacitats visuals. Propietat de Miki Yoshihito de Flickr (CC BY 2.0)

S'han iniciat el preparatius pels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2020. La construcció de noves i esplèndides estructures arquitectòniques i instal·lacions, les quals acolliran una gran diversitat de visitants d'arreu del món, constitueixen una part important d'aquests preparatius. S'ha criticat sovint a Tòquio per un escaç accès de les cadires de rodes i per no desenvolupar suficients facilitats a les persones amb discapacitat. La falta de terreny en una ciutat coneguda com a “compacta” pot, a vegades, ser insuficient a l'hora d'oferir accés universal a persones amb discapacitat. Kazuko Itoh, l'editor de Challengers.tv [ja], una pàgina web de notícies esportives de l'organització sense ànims de lucre STAND, diu que ja no es presenten atletes discapacitats en la seves pròpies categories. Aquest fet té l'objectiu d'ajudar a preparar les comunitats esportives locals perquè participin en els Paralímpics, i també perquè sembla que hi ha un interès genuï. Japó té una societat molt envellida, i això podria ser un factor que contribueixi a l'expansió de la idea del disseny universal a un públic més ampli. Kazuko Itoh escriu [ja] en una columna d'opinió:

私は、オリンピックの開催に何の不安もありません。日本、そして東京は、十分にその力があるからです。しかし、パラリンピックはどうでしょう。現状では一般の人たちの理解・興味は、オリンピックには及びません。これからの7年間で、すべきことはここにあると考えています。さらにオリンピック・パラリンピックは決してゴールではありません。より良い社会をつくるスタートです。それができてこそ、真の「平和の祭典」となるのです。パラリンピックを含めた、日本らしい、そして日本にしかできない「2020東京」の開催をしっかり準備していく必要があります。

I am not worried at all about Japan hosting the Olympics. This is because, I am sure that Japan and Tokyo are capable enough of doing so. However, how about the Paralympics? At this moment, most of people are not that interested in nor have a good understanding of the Paralympics compared to the Olympics. This is something I think we should work on changing over the next seven years. In the first place, the Olympics or Paralympics are not the final goal. It is a step towards creating a better society. Only when this is accomplished, can the Olympics and Paralympics realize their true meaning as a “Festival of Peace”. Therefore, Japan has to prepare for the 2020 Tokyo Olympics & Paralympics with full attention to detail and create an event that is unique and authentic to Japan.

No estic gens preocupada pel fet que Japó sigui la seu dels Jocs Olímpics. Això és deu a que estic segura que Japó i Tòquio estan suficientment capacitades per a dur-los a terme. Però, qué passa amb els Paralímpics? En aquests moments, la majoria de la gent no hi està interessada ni té un gran coneixement dels Jocs Paralímpics, en comparació amb els Jocs Olímpics. Això és el que crec que hauriem d'esforçar-nos a canviar en els pròxims set anys. En primer lloc, ni els Jocs Olímpics ni els Paralímpics són l'objectiu final. Es tracta d'avançar per crear una societat millor. Un cop això s'hagi aconseguit, el significat real dels Jocs Olímpics i els Paralímpics d'un “Festival de Pau” esdevindrà més evident. Per aquest motiu, Japó s'ha de preparar pels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2020 mostrant atenció a qualsevol detall i d'aquesta manera podrà crear un esdeveniment únic i autèntic pel país. 

Cita el senyor Junichi Kawai, un nadador cec que ha competit en els Paralímpics 6 vegades consecutives i ha guanyat un total de 21 medalles (5 d'or, 9 de plata i 7 de bronze):

誰だって年を取れば、目も悪くなるし、体のいろいろなところにガタがくる。そう思えば、僕たち障害者を“人生の先輩”と思ってもらってもいいんじゃないかな。自分たちが高齢者になった時に僕たちと同じような状況になるかもしれない。だから既にそれを経験している僕たちの意見を聞いてもらえたら、高齢者にも住みやすい社会ができるんじゃないかと思うんです

Everyone finds something wrong in your body when you get old, for example your eyes. Knowing that, how about considering us challenged people as “your life teachers”? When you become old, maybe you will be involved in a situation that is similar to ours. If you listen to those of us who are already ahead of everyone and know what everyone will experience in the future, maybe a society in which elderly people can easily live in will be realized.

Tothom troba defectes en el seu cos quan es fa gran, per exemple en els ulls. Sabent això, que us sembla considerar les persones discapacitades com “els vostres mestres de la vida”? Quan sigueu grans, potser us veureu inversos en situacions similars a les nostres. Si escoltésssiu alguns del nostres que es troben amb avantatge i sapiguèssiu el que tothom experimentarà en el futur, possiblement existiria una societat en la qual la gent gran pogués tenir una vida més fàcil. 

Kazuko ha afegit a la seva entrada que els beneficis dels discapacitats són també beneficiosos per a la resta de la població, sobretot per a un país que s'enfronta a una societat altament envellida.

つまり、多くのパラリンピアンや、国内外から観戦に訪れた障害のある人が長期間快適に過ごすことができるまちづくりは、ひいては私たちが直面している超高齢社会のまちづくりに直接つながるということです障害のある人が暮らしやすい日本を見て、高齢になったら、日本で豊かに暮らしたい、と世界中の人に思わせる社会をつくることができるのです。

In other words, creating a city where Paralympic athletes and visitors with disabilities can stay comfortably will directly lead to a city that is better prepared to cater to a hyper-aging society. Once you can make the city comfortable for persons with disabilities, people around the world will nod and say they too want to live a happy life in Japan once they get old.

Dit d'una altra manera, crear una ciutat on els atletes paralímpics y els visitants amb discapacitat estiguin cómodes conduirà a una ciutat que està millor preparada per atendre a una societat altament envellida. Un cop s'adapti la ciutat per a les persones amb discapacitat, les persones d'arreu del món afirmaran i diran que també volen viure una vida feliç a Japó, un cop envelleixin.

Historial de solucions proposades per als discapacitats

De fet, Japó ha fet esforços per allotjar discapacitats des de molt abans que es convertis en la seu del Jocs Olímpics. Va ser a Japó on es va inventar la rajola Braille en zones públiques per marcar el camí als invidents. L'hoteler i inventó Seiichi Miyake [ja] va implantar-la per primera vegada fa 46 anys a la ciutat d'Okayama. Després de veure com una persona amb discapacitat visual era casi atropellada, a Seiichi se li va ocórrer la idea de la rajola Braille arran d'una conversa amb un amic amb discapacitat visual anomenat Hideyuki Iwahashi. L'usuari de Twitter E-Ken, que es descriu a ell mateix com un arquitecte de dades 3D-CAD, va comentar [ja]:

So braille tiles are a Japanese creation!? It’s normal to see them now but I guess it took them a long time to catch on. The people who first spread the word are really great.

Així que les rajoles Braille són una creació japonesa? És normal veure-les avui en dia però estic segur que van trigar molt temps a que es popularitzéssin. 

Un altre usuàri, Whisky, també va comentar [ja]:

Braille tile history… I knew completely nothing about that.  Waiting for the government to act won’t make society a kinder, easier place for people to live; it  takes the strength one person’s heart. I’m moved.

La història de la rajola Braille…No sabia res sobre això. Tenir l'esperança que el govern actuï no farà que la societat visqui en un lloc més acollidor i senzill, cal que siguem forts. Estic emocionat.

Japan's Ice Sledge Hockey Captain Takayuki Endo with Silver Medal

El capità de la selecció japonesa de hockey sobre gel Takayuki Endo amb la medalla de plata.  (Març 2010). Presa per Leanne Scherp © Copyright Demotix

El bloguer Teevtee, que escriu blogs sobre parcs d'atraccions a Parkeology.com, escriu sobre el mite que Japó no és hospitalari amb les persones amb discapacitat.

Japó compta amb moltes ajudes per a persones amb diferentes discapacitats. Pots trobar, no només el típic sistema Braille als ascensors, sinó també els xiulets audibles als passos de zebra avisant als vianants que el semàfor verd està encès, i a més, els paviments tàctils a molts carrers públics i estacions de tren que guien els invidents i els adverteixen dels encreuaments. Els paviments tàctils es van inventar al Japó als anys 60 i ara estan presents arreu del país; no només als passos de zebra, sinó també a totes les ciutats i espais públics.

Solucions per als nous reptes

L'esforç de Japó d'aconseguir un accés lliure de barreres i universal també s'observa en els invents tecnològics. El Ministre d'Hisenda, el Banc de Japó i el National Printing Bureu han elaborat una aplicació per a mòbils [ja] amb l'objectiu que els discapacitats visuals puguin identificar els billets. També existeix una aplicació per als iPads, per traduir els signes, que Japenese Railways East [ja] ha implementat tant per als estrangers com per als discapacitats visuals. Però pot ser que la tecnologia no sigui suficient. Caldrà una major consciència humana per part dels japonesos si es vol anar més enllà del disseny universal. L'atleta paralímpic de Hockey sobre gel Daisuke Uehara comenta al seu blog [ja]:

先日練習に行くときに私の目の前で中学生くらいの子供を連れたお母さんが

平気で障がい者駐車場に車を駐車しました。

親が子にモラルの無さを教える今。

パラリンピックも行われるわけですから、

アスリートが「ドリーム」に「チャレンジ」していくように

世界のアスリートを迎える上でこのような恥ずかしい事が平気で出来る人達も

「チェンジ」していく「チャレンジ」が必要ですね。

On my way to practice, I saw a mother with her child in junior high school parking her car at section for a disabled person. [where she shouldn’t be parking her car unless she has a disability] That’s like teaching her child the exact opposite of morality. we need to change these people who conduct such shameful activities, and be courageous to challenge just like the athletes challenge their dreams.

De camí a l'entrenament, vaig veure una mare amb el seu fill aparcant el cotxe en una plaça d'un institut destinada a persones amb discapacitat, lloc en el qual no hauria d'haver aparcat al seu cotxe, tret que tingués una discapacitat. Això es ensenyar als nens el costat oposat a la moralitat. Com a seu dels Jocs Olímpics, necessitem cambiar les persones que es comporten de forma tan vergonyosa i ser valents per encarar aquest repte, tant com ho són els atletes a l'hora d'aconseguir els seus somnis.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.