Conferència mundial d'Internet, per Badiucao per al Times digital xinès.

Wuzhen, la ciutat futurista a la província de Zhejiang, va dir hola i adéu a la Conferència Mundial d'Internet la setmana passada. Molts, per suposat, troben irònic que la Xina, on el govern bloqueja centenars de llocs de webs estrangeres, hagi allotjat una cimera sobre la ‘World Wide Web’, però els comentaristes locals semblaven no inmutar-se. Diversos conferenciants fins i tot van debatir que el món de fora ha d'acceptar la confiança de la Xina en les seves lleis sobre l'Internet i entenien que els negocis estrangers no poden beneficiar-se de la Xina sense obeir les lleis locals.

Els assistents a la conferència van gaudir especialment de l'accés temporal a centenars de llocs webs de fora del país que estaven bloquejats fins aleshores. Tanmateix, en la totalitat de la resta del país, el govern xinès van incrementar els esforços de censura. Edgecats, una de les xarxes de contigut més gran arreu del món (CDNs), va viure un atac DNS que va deixar inoperatius milers de llocs webs i apps de mòbil a tota la Xina. 

GreatFire.org, un lloc web dedicat a monitoritzar la censura online a la Xina, argumenta que les autoritats xineses estan posant en perill un “dany colateral” interrompent l'accés a un gran número de llocs web apolítics per tal de protegir la sobiranitat de l'Estat sobre la xarxa domèstica. Per exemple, l'atac a Edgecats va bloquejar també el lloc global de Sony Mobile i llocs xinesos, The Atlantic, Drupal.org i Gravatar entre d'altres. 

Segons els mitjans oficials de la Xina, allotjar la conferència d'Internet va ser un esforç per a “mostrar confiança en l'opinió  xinesa en com fer front a amenaces online i com millorar la cooperació internacional online”. La confiança de la Xina, sense cap dubte, prové del seu enorme mercat de 632 milions d'internautes, 527 dels quals tenen accès a la web utilitzant dispositus mòbils. Els especialistes preveuen que hi haurà 850 millions d'internautes a la Xina cap al 2015. 

Molts interpreten que la Xina confia en Internet per a remarcar la determinació creixent del país en imposar el punt de vista xinès a Internet arreu del món. Sue Xinghe, una comentarista de notícies en tecnologia, diu sobre la nova autodeterminació de la Xina: 

极权在互联网领域的管控比以往任何时代都要严密，与一盘散沙的美国网路相比，中国的网路更加有组织、有纪律。20年来，从各种关于“备案”的法律法规，到广电总局等政府机构下达的内容限制令，再到对网路“有害资讯”的清除，以及对发布这些“有害资讯”的网路使用者的打击，中国互联网的发展可谓一日千里，为世界各国提供了相当宝贵的经验。[…]
互联网一直被当作意识形态领域斗争的前沿阵地，“带鱼”的上位和“野鸡”网站的兴起表明，当局发起了一场“占领互联网”的行动。以红色传统、社会正能量和歌功颂德为主体内容，以打击西方反华势力和国内自由民主思潮为抓手，充分利用资源和管道优势，让那些当局希望的内容充斥互联网——就如同文革时铺天盖地的大字报一样，给民众施以强力洗脑和强制服从的压力。适逢其时的世界互联网大会，便于当局将这样的内容更趋于官方化，在话语领域起到更好的压制作用。

El poder autoritari és bo a l'hora de fer servir Internet per monitoritzar a la gent. Quan es compara amb la pèrdua de control dels Estats Units sobre la xarxa, la Xina és més organitzada i disciplinada. En els 20 anys anteriors, moltes regles i regulacions s'han implementat [per restringir els serveis de l'internet i els proveïdors de contingut]. Les autoritats governants, inclosa l'Administració General de Premsa, Editorial, Ràdio, Cinema i Televisió, continuen expedint als directius de restricció de contingut i eliminant “informació perjudicial” a la web. Els qui difonen informació perjudicial són sancionats. El desenvolupament de la governança a l'Internet no és assolible i aquesta experiència és de valor per a tots els països. […]

L'Internet es considera a la vanguàrdia de la lluita ideològica xinesa. L'increment de persones famoses apadrinades per l'Estat, com és el cas de Zhou Xiaoping, i llocs webs igualment apadrinats per l'Estat, com “Pnoenix”, demostren que les autoritats han llançat una campanya per ocupar la web amb la tradició roja del Partit Comunista i “l'energia positiva com a elogi” per ajudar a suprimir els valors de l'Oest i els anti-xinesos, com la llibertat i la democràcia. Control·lant les fonts de l'Internet i les plataformes de contingut, les autoritats omplen la xarxa amb el tipus de contingut que ells volen veure, similars als cartells que cobrien cada racó dels carrers durant la Revolució Cultural. L'objectiu és rentar el cervell a la gent i utlitzar la pressió política per a sometre'ls. Allotjant la Conferència Munidal de l'Internet, les autoritats xineses poden legitimitzar les seves pràctiques en la llengua oficial i reprimir als que no hi estiguin d'acord.

En el que era semblant a una patinada freudiana, la celebritat d'Internet que l'Estat va apadrinar, Hua Qianfang, va felicitar la “seguretat de la gran nació” de la Xina com a “la ment de Sima Zhao”, una expressió idiomàtica xinesa que s'utilitza per descriure una intenció amagada i inmoral d'usurpar el tro o la presa de poder. Durant la Conferència Mundial els internautes van repetir l'expressió idiomàtica per riure de la intenció amaga de les autoritats. 

A la Xina, la totalitat de l'expressió es llegeix com a “tothom al carrer sap que hi ha a la ment d'en Sima Zhao”. La intenció amagada és implícita, i es deixa sense dir. De fet, el director de l'Oficina Estatal d'Informació de l'Internet de la Xina, Lu WE, va dir al Times digital xinès: 

Freedom and order are twin sisters, and they must live together […] The same principle applies to security. So we must have a public order [internationally]. And this public order cannot impact any particular local order. […] What we cannot permit, is the taking advantage of China’s market, of profiting from Chinese money, but doing damage to China. This will absolutely not be permitted. It is unacceptable to harm China’s interests, to harm China’s security, or to harm the interests of China’s consumers. Assuming respect for this bottom line any internet company is welcome in China.

La llibertat i l'ordre són germanes bessones, i han de viure juntes […] El mateix principi s'aplica a la seguretat. Així que hem de tenir un ordre públic [internacionalment]. I aquest ordre públic no pot tenir impacte sobre cap ordre particular local. […[. El que no podem permetre, és agafar l'avantatge del mercat de la Xina, d'aprofitar-se dels diners xinesos, fent mal a la Xina. Això seria absolutament impermissible. És inacceptable fer mal als interessos xinesos, fer mal a la seguretat de la Xina, o fer mal als interessos dels consumidors xinesos. Si es respecta això, qualsevol companyia d'Internet és benvinguda a la Xina.

L'atac DNS a Edgecast i els seus “danys colaterals” a milers de llocs web d'empreses equival llavors al que Liu Wei diu de la determinació de la Xina de mantenir “l'ordre local”, encara que suposi un cost econòmic.

A mesura que el rol de la Xina a Internet creix i es converteix en una jugadora clau, el seu punt de vista sobre la sobirania encara preocupa als activistes dels drets humans. William Nee, un investigador a la Xina d'Amnistia Internacional, va pregar als líders de l'economia internacional que parlessin sobre la llibertat online a la Conferència, però el tema desafortunadament no va poder entrar al programa. 

Com la sobirania digital continua formant el futur del control d'Internet, sembla que es deixarà a la societat civil local que dugui a terme una tasca més significativa en la lluita de la Xina per un Internet obert i lliure.