Durant la presentació del seu llibre “Mexico, el país de uno” (Mèxic, el país d'un mateix), la comentarista política i autora Denisse Dresser va compartir amb els assistents a la seva xerrada, a més dels espectadors de YouTube, 10 maneres amb les quals creu que els ciutadans poden “recuperar Mèxic”, un país que segons l'autora “ha estat arrendat als seus habitants durant massa temps”. Per a Dresser, durant massa temps Mèxic ha “pertanyut als seus líders religiosos, […] conqueridors, liberals, dictadors, partidistes del PRI, presidents imperials, monopolistes, partits polítics i elits”.

Dresser fa referència a les desgràcies que han dut a una història recent de Mèxic plena de reptes difícils. Des de corrupció política a desigualtats socials, el camí de Mèxic no s'ha trobat lliure de dificultats, especialment per als més pobres. Els problemes més recents estan profundament connectats amb la violència relacionada amb les drogues [en] i amb la guerra contra el tràfic de drogues. Això també ha derivat en el que Dresser veu com una certa indiferència que s'hauria de superar per a que Mèxic pugui tornar als seus propietaris reals: els ciutadans.

Les paraules de Dresser van dirigides a una societat que viu temps difícils. Les seves idees es basen en fets difícils d'ignorar. Tanmateix, els reptes i les dificultats que planteja sens dubte poden ser els mateixos que els d'altres països de la regió i del món:

México vive obsesionado con el fracaso, con lo que pudo ser, pero no fue… con lo perdido, lo olvidado, lo maltratado […] Estos son tiempos nublados de muertos y heridos, de poderes fácticos y reformas que realmente no los confrontan del todo.

Mèxic viu obsessionat amb el fracàs. Amb allò que va poder ser, però no fou. Amb allò perdut, oblidat, maltractat […] Són temps grisos de morts i ferits, de poders fàctics i reformes que realment no ho confronten del tot.

 Així doncs, per tal de “recuperar Mèxic”, Dresser proposa 10 passos senzills que resumim aquí:

1. Ser irreverents al poder: “És vital ser un ciutadà amb una consciència plena”.
2. Votar i “entendre el candidat, escrutar-lo […] per saber d'on ve i cap a on es dirigeix”.
3. Estar ben informat: “M'agradaria que entenguéssiu que si obteniu la major part d'informació a través de la televisió, no sereu exposats a les peces principals que conformen la realitat del país. M'agradaria que entenguéssiu que els majors límits a la llibertat d'expressió sovint vénen de les cadenes de televisió Televisa i Televisión Azteca”.
4. Avaluar i interactuar amb els legisladors, representants municipals o governadors: “M'agradaria que entenguéssiu que aquestes persones són els vostres empleats, perquè els seus salaris provenen dels impostos que, tan de bo, pagueu”.
5. Entendre que “aquesta famosa guerra contra les drogues […] no ha produït els resultats que s'esperaven, sinó que ha agreujat els problemes que pretenia solucionar”.
6. Entendre que Mèxic “només prosperarà quan la seva gent rebi una bona educació”.
7. Oposar-se als monopolis: “No hi ha manera més fàcil de fer-se ric en aquest país que estar autoritzat per dirigir béns públics”.
8. Recollir les deixalles que hi ha fora de casa: “Fer-se responsables d'aquest espai públic que conforma el nostre país”.
9. Estar connectat amb els altres a través de mitjans digitals: “M'agradaria que entenguéssiu que és fonamental refermar el lligam entre noves tecnologies i l'exercici dels drets polítics i civils a Mèxic”.
10. Reconèixer “que és el nostre deure retornar alguna cosa al nostre país. Oferir una mica del nostre temps, del nostre talent o de la nostra energia”.

Podeu veure el discurs sencer en espanyol aquí:

Durant el discurs, Dresser reflexiona sobre el significat de ser un ciutadà avui dia i de quins reptes tindran les noves generacions de ciutadans mexicans. També posa exemples, recomana autors, pel•lícules, lectures i diaris digitals que podrien incentivar el canvi a les mentalitats de la gent. 

Un altre punt important de la conferència són els vicis provinents de la història política de Mèxic. Dresser lamenta el retorn del Partit Revolucionari Institucional (PRI), el partit polític que va governar el país durant més de 70 anys i que va retornar al poder amb la presidència d'Enrique Peña Nieto:

Vivimos de paliativo en paliativo, del “Laberinto de la soledad” al yugo de las bajas expectativas. Y aunque es cierto que algunas de las prácticas del pasado han sido enterradas, numerosos vicios institucionales asociados con el autoritarismo y el viejo PRI siguen ahí, coartando la representación ciudadana, y la gobernabilidad democrática.

Vivim de pal•liatiu en pal•liatiu, del “Laberint de la soledat” [es] a l'opressió de tenir expectatives baixes. I malgrat que algunes de les pràctiques del passat han estat enterrades, encara resten nombrosos vicis institucionals associats amb l'autoritarisme i l'antic PRI que coarten la representació ciutadana i la governabilitat democràtica.

Segons Dresser, els mexicans tenen més a veure amb Frodo, el hobbit que portava la càrrega de salvar la Terra Mitjana a la trilogia d’El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien, del que pensen. Recalca que la majoria de mexicans, igual que en Frodo, es veuen forçats a ser herois a despit d'ells mateixos:

El hobbit Frodo es un héroe renuente. Frodo no quiere asumir la tarea que le ha sido encomendada. Frodo preferiría quedarse en el Shire y vivir en paz ahí. Y en México muchos Frodos actúan así, piensan así, viven así. Prefieren criticar a los que gobiernan en lugar de involucrarse para que lo hagan mejor. Eligen la pasividad complaciente en lugar de la participación comprometida. Pero Frodo no tiene otra opción. Y ustedes, los ciudadanos mexicanos, tampoco.

El hobbit Frodo és un heroi reticent. En Frodo no vol assumir la tasca que li han encomanat. Preferiria quedar-se a La Comarca i viure en pau. I a Mèxic molts Frodos actuen, pensen i viuen així. Prefereixen criticar aquells que governen en comptes d'involucrar-se per que ho facin millor. Escullen la passivitat complaent en comptes de la participació compromesa. Però en Frodo no té cap altra opció. I vostès, els ciutadans mexicans, tampoc. 

Com a conclusió, Dresser fa un resum amb un to esperançador i recorda allò que és més important:

Creo que es muy emocionante ser mexicano en esta época, aunque uno tenga que coexistir con el regreso del PRI. Yo agradezco esa dádiva. No siento que seamos incambiables, no siento que seamos inamovibles, no creo que seamos inferiores a otros ni que nos merezcamos menos. Somos de la región más transparente del aire, venturosamente, somos de México.

Crec que és molt emocionant ser mexicà en aquesta època, tot i haver de coexistir amb el retorn del PRI. Agraeixo aquest do. No sento que siguem invariables, no sento que siguem inamovibles, no crec que siguem inferiors a d'altres ni que meresquem menys. Som de la regió més transparent de l'aire [es], venturosament, som de Mèxic.

El vídeo de la xerrada té 79.000 visites a YouTube i ha atret comentaris interessants d'internautes i espectadors. La majoria de comentaris valoren positivament les idees de Dresser i comparteixen les 10 maneres de ser un bon ciutadà mexicà segons l'autora.

Amb tot, hi ha altres comentaris que es mostren dubtosos i pessimistes degut a les circumstàncies difícils que viu el país. L'usuari ThousandYoung escriu:

Toda la historia ha demostrado que sólo ha habido cambios a través de una revolución a causa de un gobierno inútil o fallido. Todos los gobiernos se corrompen después de determinado tiempo. Entonces lo que se necesita es un sacrificio y otra renovación.

La historia ha demostrat que només s’han produït canvis a través d'una revolució sorgida a causa d’un govern inútil o fracassat. Tots els governs es corrompen al cap d'un cert temps. El que es necessita llavors és un sacrifici i una altra renovació.

Però al final la majoria d'opinions són com les de l’Alberto Escobar, un partidari de les idees de Dresser: 

Me inspira esta mujer a exigir lo que merecemos

Aquesta dona m'inspira a exigir allò que mereixem.