Tot i que originalment era de Comitán, Chiapas, l'antropòloga Nadia Vera Pérez, de 32 anys, tenia un diagnòstic certer per a la crisi de violència i impunitat que afecta Veracruz, l'estat on va cursar els seus estudis universitaris i també on vivia.

«Ací tu ets la mercaderia», va contar als creadors de «Veracruz: la fase olvidada», un reportatge produït en novembre del 2014 pel canal de televisió a Internet Rompeviento on es documentaven les desaparicions a la ciutat de Xalapa i emés en novembre de 2014.

“A ti te agarran como mujer para la trata, a ti como estudiante para el sicariato. Aquí el problema somos todos nosotros, que les estorbamos tanto al Gobierno como al narco; estamos ante dos frentes de represión, la ilegal y la legal. Porque el narco es el que gobierna en este estado. El narco es el que está rigiendo; Los Zetas literalmente son los que tienen todo este estado manipulado, regido; aquí te cobran derecho de piso, aquí te cobran por tener un bar, te cobran por trabajar”, dijo la joven egresada de la Universidad Veracruzana y, hasta su muerte, promotora cultural.

El cos de Vera va ser trobat el passat dissabte, 31 de juliol, junt amb els d'altres tres dones i el del fotoperiodista Rubén Espinosa, de 31 anys, en un apartament del sector de Narvarte, a Ciutat de Mèxic. El cos de Vera mostrava signes de «ferida de bala en el cap i múltiples abrasions». Tant Espinosa com Vera eren molt coneguts a Veracruz per denunciar públicament la violència i la impunitat descontrolada a la ciutat, especialment a partir de 2010, quan Javier Duarte de Ochoa es va fer amb el govern de l'estat.

«I també cal entendre el context de qui és Javier Duarte de Ochoa: li dones un poc de poder a un ignorant i passa el que passa. Perquè ni tan sols és conscient del cost polític de qualsevol cosa. Van matar Regina Martínez, i res va ocórrer. També van matar Gregorio Jiménez, un altre periodista, i com si no res. Han matat tants periodistes i res ha ocorregut», va dir Vera a l’entrevista.

Amb una bufanda al voltant del coll i ulleres de sol al cap, l'antropòloga qüestiona durament davant la càmera el clima de violència que, pel que sembla, va acabar atrapant-la a ella i al seu amic Rubén a la capital mexicana.

“¿Cuántos defensores, activistas, defensores de derechos humanos han sido asesinados, levantados, desaparecidos. O sea, tenemos un nivel de desaparecidos impresionante, pero tiene que ver también con el personaje que tenemos gobernando, y todavía se está levantando el cuello que es el estado más seguro ahorita. Creo que no tiene un poquito de vergüenza”, agregó.

Vera havia no fa molt denunciat una agressió amb matxet registrada el 5 de juny a Xalapa contra huit estudiants d'Humanitats i activistes de la Universitat de Veracruz. Aquests s'havien reunit en una casa a la capital de Veracruz. La comunitat acadèmica va responsabilitzar el Secretari de Seguretat Pública de l'estat, Arturo Bermúdez.

#Xalapa Estudiantes de la UV brutalmente golpeados x encapuchados/Terrorismo de Estado #SiTocanAUnoNosTocanATodos http://t.co/GVzc4HIgpb

— Nadia Vera (@NadiaDVera) June 5, 2015

http://plumaslibres.com.mx/2015/06/05/denuncian-estudiantes-de-uv-que-gobierno-ordeno-ataque-a-8-jovenes/

L'atac als estudiants va ser el detonant de les persecucions amb les quals es va fixar el fotògraf Rubén Espinosa. Va començar a seguir la història però es va veure obligat a abandonar Xalapa el 9 de juny després de trobar a individus sospitosos dins de sa casa.

Segons la informació que ahir va difondre el mitjà de Veracruz e-Consulta, Vera també havia participat en la Assemblea d'Estudiants de Xalapa, i en 2012 en el moviment #YoSoy132 (moviment nacional per repudiar l'actual president Enrique Peña Nieto). Aquell any va ser colpejada per la policia de l'estat durant una manifestació.

e-Consulta afig que Nadia havia realitzat treballs socials al Centre Cultural Casa Magnolia, i que en aquell temps es va dedicar professionalment a la promoció cultural, dirigint el festival d'art Cuadro x Cuadro el passat maig.

«És necessari actuar ara mateix, perquè estem destruint-nos a nosaltres mateixos», va dir l'antropòloga a l'entrevista de Rompeviento.

La versió de la Fiscalia en dubte

Rafael Rodríguez Castañeda, director del setmanari Proceso, va dir que és preocupant que l'Oficina General del Fiscal del Districte Federal de Ciutat de Mèxic (PGJDF) haja determinat que Espinosa vinguera a la capital en busca d'oportunitats de treball, mentre que diversos testimonis van dir que va abandonar l'estat de Veracruz amb por per la pròpia seguretat.

«Crec que la investigació hauria de fixar-se primer en la ciutat de Xalapa, que és d'on Rubén fugia», va dir el director de la revista, amb la qual Espinosa col·laborava amb el periodista Ciro Gómez Veyva en Radio Fórmula.

Rodríguez Castañeda va dir que en lloc d'especular, el que havien de fer les autoritats és demanar resultats. Va suggerir que el Fiscal General de la República (PGR) tenia un paper essencial en les investigacions.

Pedro Valtierra, director de l'agència de fotografia Cuartoscuro, va dir que Espinosa «havia arribat molt espantat» de Veracruz. «Aquell comentari sobre la tranquil·litat amb què venia (em va dir que estava realment molt espantat)».

Valtierra recorda que Espinosa va confessar als companys en diverses ocasions que anava a ser perseguit fins i tot a la capital. «Què va passar realment perquè li feren tant de mal a un jove?».

Però en una conferència de premsa celebrada el 2 d'agost, el Fiscal General de Ciutat de Mèxic, Rodolfo Ríos Garza, va insistir en què Espinosa «havia estat durant dos mesos buscant oportunitats de treball al Districte Federal».

Segons l'Oficina del Fiscal General, els cossos d'Espinosa, de Vera i de dos de les dones van ser trobats als dormitoris, i un més al bany. Cadascun, va dir el Fiscal General Rodolfo Ríos, tenia una ferida de bala al cap ocasionada per una arma de 9 mm, «així com abrasions en diverses parts, presumptament derivades del forcejament previ a allò que els van obligar a fer».

Fonts consultades per SinEmbargo afegeixen que els cossos mostraven signes de tortura prolongada. Cap veí, no obstant, va informar sobre sorolls de tirs. La majoria es va mostrar reticent a donar informació i sembla que els funcionaris del ministeri van obligar als residents de l'edifici a no fer cap entrevista.

Segons comentaris dels amics, Espinosa havia considerant tornar a Veracruz, principalment per falta d'ingressos fixos. A més a més, va sentir fins i tot que estava sent perseguit a Ciutat de Mèxic.

«Em va dir que mentre estaven entrevistant-lo en una cafeteria, un home va aparéixer de repent i va dir: “Eres el reporter de Veracruz a qui estan perseguint”», tal com un periodista defensor dels drets humans i exiliat li va contar a SinEmbargo.

Malgrat les circumstàncies, Espinosa havia decidit en les últimes hores quedar-se a Ciutat de Mèxic. Havia rebut la confirmació que anava a treballar una setmana a l'agencia Cuartoscuro. «Vaig parlar amb ell cap a les 11:30 el dijous i em va dir que s'anava a quedar», li va contar Moisés Pablo Nava, editor de l'agència, a SinEmbargo.

«L'idea era reunir-nos el dimarts per tal de confirmar la seua incorporació», va afegir el reporter.

Aquell dijous 30 de juliol, per la nit, Espinosa estava en una reunió a l'apartament 401 de l'edifici situat al carrer Luz Saviñón i va decidir quedar-se, tal com va comentar als amics i companys Nicolás Tavira i Alejandro Meléndez, per tal d'evitar el trasllat fins Santa Fe, a quasi una hora del barri de Narvarte, on visitava, segons els amics, a l'activista i promotora cultural Nadia Vera.