Polèmica per un projecte artístic que accentua el conflicte intercultural entre Hong Kong i la Xina
Hong Kong no és la Xina. Imatge de “Local Studio HK”.
El col·lectiu artístic de Facebook Local Studio Hong Kong ha publicat recentment una sèrie d'il·lustracions titulades «Hong Kong is not China» (Hong Kong no és la Xina), que destaquen les diferències polítiques, socials, lingüístiques i culturals entre la societat de Hong Kong i la de la Xina continental.
Les 22 il·lustracions, que s'han fet virals a Facebook amb més de 4.000 “M'agrada” i 3.600 “Compartir”, per a alguns han suposat un acte discriminatori o, fins i tot, separatista. Els artistes anònims van defensar així el seu treball:
歧視?分裂主義?
算啦,話”我係香港人”都會比人話歧視同分裂。
因為是個人創作,就會是主觀。
香港人可以睇下,用黎打下飛機,同時諗下點樣唔變到中國一樣;而中國人外國人了解下(真係一下)中港有咩唔同。
Discriminació? Separatisme?
Oblideu-ho. El mer fet de proclamar «sóc hongkonguès» es podria criticar per ser discriminatori i separatista.
Qualsevol expressió personal és subjectiva.
Els hongkonguesos podeu donar-hi una ullada. Potser ho trobeu reconfortant i comenceu a pensar en com prevenir que Hong Kong es converteixi en la Xina. Els xinesos continentals i els estrangers també podeu donar-hi una ullada i veure les diferències entre Hong Kong i la Xina.
Tot i que algunes de les representacions són partidistes i molt generalistes, mirar-les junt amb els debats de la secció de comentaris del grup li dóna al lector una idea clara de les diferències entre les dues societats.
També demostra l'autopercepció dels hongkonguesos que desitgen defendre els seus valors enfront de la continentalització, un terme
emprat normalment en un sentit negatiu per a descriure la integració econòmica, social i cultural entre Hong Kong i les comunitats de la Xina continental des de l'any 2004, quan Pequín va introduir polítiques com l'Associació per a fomentar els llaços econòmics entre el Continent i Hong Kong.
La primera il·lustració (a dalt) destaca la diferència entre Hong Kong i la Xina mitjançant les insígnies que representen les dues societats. Hong Kong es representa amb la roca lleó, un emblemàtic turó de l'illa, mentre que la icona dels paraigües recorda el moviment de protesta dels ‘paraigües’ que va envair els carrers de Hong Kong entre setembre i desembre del 2014 amb l'objectiu de pressionar el govern de Pequín per tal que concedís a la població de Hong Kong el dret de proposar i d'elegir el major representant de la ciutat.
La Xina, contrastant completament, es representa mitjançant el logotip del Partit Comunista i la Porta de la Pau Celestial que es troba a la plaça de Tian'anmen, lloc on el president Mao Zedong va anunciar la creació de la República Popular de la Xina (RPX) en 1949, i on es va presenciar una ofensiva brutal contra les protestes dels estudiants en 1989.
La llei fonamental de Hong Kong concedeix a la seva població el dret de posseir dues nacionalitats.
La il·lustració del passaport és objectivament certa, però, tal com va assenyalar un comentarista:
Shhh…keep it a secret! Actually many many Chinese people hold more than one passport! And many of them are making “patriotic” and pro-communist party comments here on Facebook right now!
Xst… guardeu el secret! De fet, molts xinesos posseïxen més d'un passaport! I molts d'ells ara mateix estan fent comentaris «patriòtics» i a favor del partit comunista ací a Facebook!
Els caràcters xinesos simplificats i els tradicionals.
El Partit Comunista Xinès (PCX) va promoure el xinès simplificat a la Xina continental per tal d'augmentar l'índex d'alfabetització després de la creació de la RPX en 1949.
No obstant això, a les regions que no estan sota el mandat directe del PCX, incloent-hi Hong Kong, Macau i Taiwan, el xinès tradicional és el llenguatge escrit oficial. Molts hongkonguesos pensen que el xinès tradicional és més autèntic, ja que la forma dels caràcters reflecteix el seu significat. Per exemple, la paraula «amor», que apareix en la il·lustració, està composta per un nombre de morfemes en l'escriptura xinesa tradicional: una mà, un refugi, un cor i un amic. En el xinès simplificat, hi falta el cor.
Monedes diferents.
Diferents postures corporals a l'hora d'esperar.
Alguns troben la il·lustració anterior ofensiva, ja que la postura ‘ajupida’ es podria veure com més primitiva. És clar que es pot interpretar d'altres maneres, tal i com va bromejar un comentarista:
Chinese: Healthy enough to squat down.
HK: Too fat, knees will snap.
Xinesos: Estan prou sans per a ajupir-se.
Hongkonguesos: Massa grassos, se'ls trencarien els genolls.
La pronunciació putonghua i cantonesa de «fxxk your mother».
Els territoris de la Xina i de Hong Kong.
Fins i tot aquesta il·lustració, aparentment objectiva, va provocar rèpliques de caràcter polític, com aquesta:
No, it's not a good example. Firstly, Tibet and Uyghur region, I support their independence. So for me, I think they shouldn't be Chinese territory either.
No, no és un bon exemple. Per començar, pel que fa a les regions del Tibet i l'Uigur, estic a favor de la seva independència. Així que crec que tampoc haurien de formar part del territori xinès.
La higiene al vàter.
Molta gent s'ha mostrat en contra de la inherent generalització d'aquestes imatges on apareixen dos vàters:
Ha, this is so biased. Try to increase HK population by about 20000% and see if HK people are clean as you think
Ha! Això és molt partidista. Proveu a augmentar la població de Hong Kong un 20.000% i veureu si els hongkonguesos són tan nets com penseu.
please visit any 公廁 [public toilets] in HK and see for yourself
Per favor, visiteu qualsevol 公廁 [lavabo públic] de Hong Kong i comproveu-ho vosaltres mateixos.
Com que Hong Kong és una antiga colònia del Regne Unit, allà es condueix amb el volant a la dreta, mentre que a la Xina continental es condueix amb el volant a l'esquerra.
Diferents formes de veure el món.
Aquesta il·lustració tampoc va ser ben rebuda per molts dels comentaristes:
nope. sorry. raised in HK but can't agree with this. this is just an insult with no factual basis.
No. Ho sento. Em vaig criar a Hong Kong però no puc estar-hi d'acord amb això. És tot un insult sense fonaments.
La cortesia a l'hora de cedir lloc en el metro a la Xina i a Hong Kong.
Aquesta il·lustració s'allunya molt de la realitat, com assenyala aquest comentarista:
CLEARLY, you have not be on the MTR [Hong Kong metro system], especially during busy hours. Lived in HK all my life and have never seen this. ever. Such biases…
És EVIDENT que no has estat mai al MTR [el sistema de metro de Hong Kong], sobretot en hora punta. He viscut a Hong Kong tota la meva vida i mai no he vist açò. Mai. Massa partidista…
La relació de la gent amb els seus líders.
Aquesta imatge va provocar un debat acalorat:
Chinese love to be enslaved? . . .seriously? this is pure insult with no factual basis.
Als xinesos els agrada estar esclavitzats? De veres? No és més que un insult sense fonaments.
I una sarcàstica resposta:
You think it is an insult because you are brainwashed by western imperialist values. Patriotic Chinese do think it is an honour to be enslaved and manipulated by the Chinese Communist Party. Have you heard of the song “Learn the Good Example of Lei Feng”? Here are the lyrics: “Loyal to the Revolution and the Party…Willing to be the screw of the Revolution machine…”
Segons tu és un insult perquè els valors imperialistes occidentals t'han llavat el cervell. Els xinesos patriòtics pensen que és un honor estar esclavitzat i manipulat pel Partit Comunista Xinès. Has escoltat la cançó Learn the Good Example of Lei Feng (Apreneu el bon exemple de Lei Feng)? La lletra diu: «Lleial a la Revolució i al Partit… Volenterós de ser la rosca de la màquina de la Revolució…».
Les pancartes als carrers.
A la Xina continental és freqüent veure pels carrers propaganda política. A Hong Kong, la pancarta anterior, que diu: «Déu destruirà el Partit Comunista Xinès», és l'eslògan d'un grup polític, Falun Gong, que es va prohibir a la Xina continental, però que encara roman molt actiu a Hong Kong.
La seguretat dels aliments.
No hi ha cap disputa sobre la representació del problema de la seguretat dels aliments a la Xina continental.
Facebook i Twitter estan disponibles a Hong Kong.
Les diferents aplicacions de missatgeria mòbil.
Les opcions disponibles per al correu electrònic.
En realitat, hi ha més proveïdors de correu electrònic a la Xina continental que a Hong Kong, però la majoria de proveïdors no disposen de l'encriptació https, la qual cosa significa que les autoritats poden accedir a les dades d'usuari i de contingut sense responsabilitats legals.
Els agents de policia.
De manera sorprenent i desafortunada, tots es mostren d'acord en que la policia de Hong Kong actua com la policia continental.
Els mitjans.
La Televisió Central de la Xina (CCTV) és el portaveu més important del PCX, mentre que la Televisió d'Àsia (ATV) és una cadena que es mostra obertament a favor de Pequín a Hong Kong.
Com que l'audiència de l'ATV és minoritària, hi ha una mancança d'ingressos provinents de la publicitat, necessaris per a continuar amb l'emissió. Sota una gran pressió per part del públic, el govern hongkonguès ha decidit interrompre la seva radiofreqüència.
Alguns habitants de la Xina continental van assenyalar en la secció de comentaris que la CCTV no és «imprescindible», hi ha altres opcions. Fins i tot els canals publicitaris de la Xina estan sotmesos a la censura del govern monopartidista i autoritari. A Hong Kong també s'imposa una pràctica d'autocensura a la televisió i als periòdics convencionals.
El sofriment.
El cor de cristall representa un cor que es trenca fàcilment. Els diplomats xinesos sovint s'acullen a la frase «ha ferit els sentiments dels xinesos» per a criticar els comentaris negatius envers la Xina. Molta gent va mal interpretar aquesta il·lustració, ja que van pensar que es referia a què els xinesos eren uns fluixos.
Els números que falten a la Xina.
A la Xina, els números 6 i 4 són molt susceptibles, ja que recorden l'incident del 4 de juny a Tian'anmen de 1989. Cada any, quan s'apropa l'aniversari del 4 de juny, cap dels números que hi tenen relació, com el 64 o el 1.989, no es poden buscar en Internet a la Xina.
Els sistemes polítics.
Molta gent es va mostrar en contra d'aquesta representació del sistema polític de Hong Kong, ja que la seva administració l'encapçala el poder executiu, i el legislatiu no té cap poder pel fet que els legisladors no tenen l'autoritat de proposar diputats privats per a projectes de llei que modifiquen l'administració de les despeses públiques.
El principi constitucional «Un país, dos sistemes» que defineix la relació entre la Xina i Hong Kong normalment s'entén en un sentit polític i econòmic, i el concepte «dos sistemes» es refereix al respectiu parell de sistemes, el socialista i el capitalista.
Això no obstant, mentre que la Xina creix de manera més capitalista, molts hongkonguesos veuen la distinció entre Hong Kong i la Xina en termes més socioculturals. Encara que la lluita per un autèntic sufragi universal en el front polític és una manera de defendre l'autonomia de la ciutat, s'està desenvolupant una batalla cultural paral·lela en la qual Hong Kong intenta redefinir la identitat de la ciutat i de la població.
