Guinea Bissau: el cop d'estat i la missió militar angolesa

El 12 d'abril al vespre, dotzenes de militars van prendre els carrers de la capital de Guinea Bissau, la seu del partit que històricament ha ocupat el poder, PAIGC (Partido Africano para a Independência da Guiné e Cabo Verde, o Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd), i la Ràdio Nacional, iniciant un altre cop d'estat en un país que des que va aconseguir la independència el 1974 mai no ha vist un president electe arribar al final del mandat.

Durant les últimes setmanes, dos esdeveniments han fet créixer el nivell de tensió en els àmbits polític i militar: tal com Global Voices va informar, va haver-hi al·legacions de “frau generalitzat” des de l'oposició en la primera volta de les eleccions presidencials del 18 de març (eleccions anticipades a causa de la mort del president Malam Bacai Sanhá el gener de 2012) i l'anunci de la retirada del país de la Missió de Seguretat Angolesa, MISSANG.

La seu del candidat presidencial Carlos Gomes junior (PAIGC), també conegut com Cadogo, durant la campanya per a les eleccions presidencials. Foto de Giuseppe Piazzolla copyright Demotix (12/03/2012)

La seu del candidat presidencial Carlos Gomes junior (PAIGC), també conegut com a Cadogo, durant la campanya per a les eleccions presidencials. Foto de Giuseppe Piazzolla copyright Demotix (12/03/2012)

Les forces armades i la recerca d'armes

Les notícies de la retirada militar [pt] al principi de setmana havien activat l'alarma sobre la possibilitat que s'estigués preparant un cop d'estat militar. El personal militar de Guinea havia adoptat el que es considera una posició política quan va demanar que se li lliuression els reforços de material militar angolès que MISSANG havia rebut després del cop d'estat fallit del desembre de 2011: “Si no, haurien de tornar a Angola.”

El portaveu de les forces militars angoleses, Daba na Walna, va declarar [pt] que, dos dies després que es tanquessin les votacions el 20 de març, l'ambaixador d'Angola a Guinea Bissau, el general Feliciano dos Santos, havia acusat el general António Indjai [en], comandant en cap de les Forces Armades, de tenir la intenció de dur a terme un cop d'estat.

La periodista portuguesa Helena Ferro de Gouveia va escriure [pt] al seu bloc Domadora de Camalões sobre les “raons formals darrere la posició que els militars de Guinea han pres”, i va afegir:

[com] o afastamento dos militares angolanos, que apesar de inúmeras críticas que lhe podem ser feitas têm sido o garante de alguma estabilidade no país, a Guiné mergulharia numa nova espiral de incerteza.

[amb] la retirada dels militars angolesos, que tot i les nombroses crítices que se'ls poden fer han garantit en certa manera l'estabilitat del país, Guinea s'enfonsaria en una nova espiral d'incertesa.

Reaccions a Twitter i als blocs

Una mica més tard de les vuit del vespre, el periodista António Aly Silva, al seu bloc Ditadura do Consenso (Dictadura del Consens), anunciava [pt] que “dotzenes de militars [acabaven] d'arribar a la residència del candidat Carlos Gomes Jr (per la part frontal i posterior), i també a la delegació d'ECOWAS (Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental)” i que hi havia [pt] “molta gent fugint, corrents per la ciutat de Bissau”. Llavors es van sentir els primers trets.

A Twitter, la comunitat internacional no va dubtar a respondre. InDepth va recopilar una sèrie de tuits i mitjans de comunicació a la seva pàgina de Storify. Algunes persones, com Mel Huang (@mel_huang), van mencionar l'onada de rebel·lions que han tingut lloc en països propers a Guinea-Bissau.

George Ayittey (@ayittey), professor d'economia, va escriure:

Look, we are FED UP with these military brutes, bandits, vagabonds and coconut-heads: http://bbc.in/IHyHUv

Mireu, estem TIPS d'aquests militars bèsties, bandits, vagabunds i estúpids: http://bbc.in/IHyHUv

Majaliwa (@majaliwa68), de Tanzània, va respondre:

Yes, in the same countries…it seems they occur repeatedly in same sample of countries NOT across Africa =stereotype!

Sí, als mateixos països… Sembla que passa repetidament en el mateix nombre de països que NO són a l'Àfrica = estereotip!

Aly Silva va fer una crida [pt] a la comunitat internacional:

"Això és com va quedar la part de darrera de la residència del Primer Ministre i candidat Carlos Gomes Junior". Foto d'Aly Silva

"Així és com va quedar la part de darrere de la residència del primer ministre i candidat Carlos Gomes Junior".

Mais de um milhão de guineenses estão reféns de militares…guineenses. Temos sido sacudidos e violentados, usurpam e tolhem-nos os nossos direitos, até o mais básico. Até quando mais a comunidade internacional vai tolerar que gente medíocre – alguma classe política, e militar faça refèm todo um povo? (…)

Nada justifica o levantar das armas, é intolerável o disparo de armas pesadas numa cidade com mais de quatrocentas mil pessoas. É criminoso, acima de tudo. Tiveram tudo para estancar a hemorragia e a orgia de violência. Sabem há muito que este é um país que nasceu, cresceu e vive sob laivos de militarismo.

(…) Não há tiros, nem feridos nas urgências e menos ainda corpos na morgue resultado de mais uma brutalidade da canalha. Não se sabe quem morreu – espero e desejo que ninguém tenha sido morto. Um país é o último, e único, refúgio seguro para o seu povo. Foi traumatizante ver mulheres e crianças a chorar; é triste ver homens e jovens a fugir de homens e jovens como eles.

Més d'un milió de guineans són ostatges dels militars… guineans. Hem estat sacsejats i assaltats, han usurpat i restringit els nostres drets, fins i tot els més bàsics. Fins quan la comunitat internacional continuarà tolerant que gent mediocre –alguna classe política, i militar– tingui un poble sencer d'ostatge?

Res no justifica agafar les armes, i l'ús d'armes pesants és intolerable en una ciutat de més de 400.000 habitants. És criminal, per sobre de tot. Tenien tot el que necessitaven per aturar el bany de sang i l'orgia de violència. Saben des de fa temps que aquest país va néixer, ha crescut i viu en un context militar.

(…) No hi ha trets, ni ferits a la sala d'emergències i molt menys víctimes a la morgue com a resultat d'un nou acte brutal i canalla. No se sap qui ha mort –espero i desitjo que ningú no hagi estat assassinat–. El país és l'últim, i l'únic, refugi per a la seva gent. Va ser traumàtic veure dones i nens plorant; és trist veure homes i gent jove fugint d'homes i gent jove que són com ells.

El divendres 13 al matí, el periodista explicava [pt] que “hi ha més i més militars als carrers, alguns circulant en vehicles no militars. La situació s'ha tornat tensa de nou, signe que alguna cosa no va bé. Mentrestant, l'autoanomenat Comandament Militar ha fet una declaració (no firmada) on diu que la revolta ha estat causada per un hipotètic “acord secret” entre Guinea-Bissau i Angola, pel president provisional Raimundo Pereira i pel primer ministre Carlos Gomes Jr.”

Carlos Gomes Júnior, guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials, i primer ministre en el moment de la mort de l'anterior president, continua il·localitzable. La segona volta de les eleccions s'ha previst per al 29 d'abril, i la disputaria amb l'ex-president Kumba Yalá, tot i que es nega a participar-hi i ha demanat que les eleccions s'anul·lin i que la Comissió Electoral Nacional (CNE) retiri el seu nom i la seva foto de la segona volta en protesta contra les suposades irregularitats en la primera tanda.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.