Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es poden trobar medicaments falsos arreu [en] del món. Poden ser barreges de substàncies tòxiques o bé preparats ineficaços que no tenen cap efecte sobre el pacient. Cada any, moren 700.000 persones [en] per haver pres medicaments falsos per tractar la malària i la tuberculosi. L’OMS també informa que els ingressos anuals per venda de medicaments falsos o deficients són, aproximadament, de 200 mil milions de dòlars nord-americans [en].

S’estan proposant moltes solucions innovadores per mirar d’aturar que s’escampin els medicaments falsos en països en vies de desenvolupament.

Innovacions tecnològiques per seguir la pista als medicaments falsos 

Ashifi Gogo [en], de Ghana, és un empresari amb una solució innovadora en relació amb els telèfons mòbils. En poques paraules, la idea és posar una etiqueta per a raspar en els productes; l’etiqueta té un codi únic que el consumidor envia per missatge de text i tot seguit rep la resposta per saber si el producte és autèntic o no.

En aquesta xerrada de TEDx a Boston, Ashifi Gogo explica com funciona [en] aquesta solució amb la combinació de telèfons mòbils, de la comunitat i de la cooperació dels governs i de les empreses farmacèutiques:

Després de l’incident Duo-Cotecxin a Kenya, Holley-Cotec, l’empresa que fabrica l’antipalúdic, un medicament per combatre la malària, va introduir una nova tecnologia perquè els comprimits fossin segurs i no es poguessin alterar. James Nyikal, director dels Serveis Mèdics de Kenya, explica [en]:

New packets of the drugs will have three-dimensional hologram seals and other features to indicate the drugs are authentic.

«Aquest medicament és original o fals? Envieu un missatge de text a Pharma Secure per saber-ho.» Imatge de Wayan Vota a Flickr (CC BY-NC-SA 2.0)

Els nous paquets de medicaments tindran segells amb hologrames tridimensionals i altres caractrístiques per indicar que són autèntics.

Rajendrani Mukhopadhyay revisa les solucions que s’han proposat fins ara per identificar els medicaments genuïns. Ha compartit algunes anècdotes sorprenents [en]:

The screening first consists of a close visual inspection. Inspectors scrutinize the packages, because they need to be certain that an intention exists to deceive the consumer. “If you just have the tablets or the capsules, even if they have no active ingredient, it still could have been an innocent mistake in the factory. […] Some of the packaging errors on counterfeit drugs are quite comical. On one, the expiry date was before the manufacturing date, so we knew something wasn’t quite right!”

La revisió comença amb una acurada inspecció visual. Els inspectors escruten els paquets perquè necessiten assegurar-se que no hi hagi una intenció d’enganyar el consumidor. Si només teniu els comprimits o les càpsules i resulta que no tenen cap component actiu, podria ser que fos una errada innocent per part de la fàbrica. […] Alguns dels errors d’envàs dels medicaments falsos són força còmics. Recordo un en què la data de caducitat era prèvia a la data de fabricació, vam saber de seguida que allà hi havia gat amagat!

També fa esment al repte [en] que suposa fer inspeccions en llocs que compten amb una tecnologia pobra:

Challenges in developing countries mean that investigators have to think creatively and come up with effective analytical techniques that cost pennies and are robust. “We found out that many of the fake artesunates, posing as a particular brand produced in China, contained calcium carbonate,” says Green [Michael Green from the U.S. Centers for Disease Control and Prevention]. Since the authentic brand did not contain calcium carbonate, he and his colleagues were able to distinguish counterfeits from the genuine tablets by adding vinegar to bits of the tablets.

Alguns reptes de països en vies de desenvolupament impliquen que els investigadors han de pensar de manera creativa i trobar tècniques d’anàlisi efectives que tinguin un cost baix i que resultin fiables. «Vam descobrir que molts dels artesunats falsos, que es fan passar per productes d’una marca determinada produïda a la Xina, contenien carbonat de calci», diu Green [Michael Green de Centers for Disease Control and Prevention (Centre per al Control i Prevenció de Malalties) dels Estats Units]. Com que la marca autèntica no contenia carbonat de calci, ell i els seus companys van poder distingir els comprimits falsos dels autèntics tot afegint vinagre a trocets del comprimit.

Un repte cada cop més gran en els països en vies de desenvolupament

El més important no és l’impacte econòmic dels medicaments falsos, sinó que suposen un problema important per a la sanitat pública a nivell global. No només posen en perill les vides i el benestar dels pacients, també debiliten la confiança en els sistemes d’assistència sanitària i en els professionals de la sanitat.

El gràfic que hi ha a continuació de Pharmaceutical Security Institute o PSI (Institut de Seguretat Farmacèutica), detalla la distribució geogràfica dels incidents de falsificació de 2011 que ja han estat confirmats. El problema és cada cop més difícil d’afrontar per part dels països en vies de desenvolupament pel volum cada cop més gran de medicaments falsos i per la infraestructura requerida.

Incidents totals per falsificació de medicaments per any. Gràfic de PSI (de domini públic).

En referència a això, el PSI informa:

The regions that are more frequently linked to incidents are not necessarily those with weak enforcement and inspection programs. Rather, countries in these regions are effectively identifying pharmaceutical crime through law enforcement activity and inspections by drug regulatory agencies.

Les regions on hi solen haver més incidents, no són necessàriament les que tenen uns programes d’inspecció i de seguretat més febles. Més aviat, el països d’aquestes regions identifiquen de forma efectiva els delictes farmacèutics aplicant lleis i duent a terme inspeccions per part d’agències reguladores.

Malgrat la innovació que s’ha esmentat anteriorment, la tasca de detectar medicaments falsos és molt difícil encara i requereix una tecnologia avançada i la capacitat de fer que les regulacions internacionals siguin més segures.

Per exemple, aquest any es van detectar [fr] molts antipalúdics defectuosos i falsos en països en vies de desenvolupament, però això va ser després que ja s’haguessin tractat pacients amb aquests fàrmacs. El 2012, un estudi va demostrar que una tercera part dels antipalúdics [en] al sud-est d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana o bé havien estat falsificats o bé no havien superat les anàlisis clíniques ni les dels envasos. El 2007, el Consell de Sanitat de Kenya va advertir als ciutadans que s’estaven venent medicaments antipalúdics falsos Duo-Cotecxin a Nairobi i ensenyava com detectar-los.

Lawrence Evans, un investigador que ha dut a terme un estudi sobre la qualitat dels fàrmacs antipalúdics a la Guaiana i al Surinam diu:

Besides the presence of medicines not included in the World Health Organization malaria treatment guidelines, the ease with which medications were procured without accurate diagnosis poses another major risk to patients’ safety. In addition, this could have serious implications for the development of drug-resistant strains of Plasmodium parasites, particularly Falciparum, as novel treatments are not foreseeable in the near future.

Malgrat que hi ha medicaments que no estan inclosos en les pautes de l’Organització Mundial de la Salut per al tractament de la malària, el poc mirament amb què se subministraven medicaments als pacients sense una diagnosi precisa suposa un risc enorme per a la seva seguretat. A més, això podria tenir repercussions serioses per al desenvolupament de les soques dels paràsits Plasmodium immunes als medicaments, concretament el Falciparum, ja que no s’espera que apareguin tractaments nous en un futur proper.

Prisca, des de Madagascar, explica [fr] per què la gent ja no va a farmàcies i s’arrisca amb els productes no oficials:

 des personnes n'hésitent plus à revendre des produits pharmaceutiques sans ordonnance. Selon Fara, propriétaire d'un commerce prospère ” Les médicaments que nous vendons sont les mêmes qu'en pharmacie, puisque je les achète chez un grossiste agréé. Mais comme je n'ai pas autant de charges qu'une pharmacie, ils sont deux fois moins chers “. Le problème des consommateurs est donc le prix.

Tot i que és important determinar el canal de distribució dels medicaments falsos per a lluitar de manera eficient contra el tràfic de fàrmacs, molts països adverteixen que això tampoc no ha de fer ombra a la necessitat d’innovar en altres camps per tal de combatre malalties. Henry Neondo escriu a African Science News [en] que a Kenya s’hauria d’intentar combatre la malària de manera més efectiva i caldria trobar-ne una vacuna:

Kenya has been selected among nine other African countries that will benefit from a new multi-billion shillings drive in search for an anti-malaria vaccine. [..] “New malaria drugs and a vaccine are urgently needed in Africa, where malaria has grown resistant to the cheapest and most widely-used treatments. As several promising new drugs and vaccines move through the research pipeline, there is a need to build African capacity to conduct large-scale clinical trials of these drugs and vaccines over the next decade,” said Prof Binka [Indepth Network Executive Director].

Kenya ha estat escollit, entre altres nou països africans, i comptaran amb bilions de xílings per dur a terme una campanya per a trobar una vacuna contra la malària. […] «Es necessiten urgentment nous medicaments i una vacuna contra la malària a l’Àfrica, on aquesta malaltia infecciosa s’ha tornat resistent als tractaments més barats i més estesos. Mentre s’investiguen diversos nous medicaments i vacunes, cal aconseguir que els africans siguin capaços de dur a terme proves clíniques a gran escala d’aquests medicaments i d’aquestes vacunes durant la dècada següent», va dir el professor Binka, director executiu d’Indepth Network.