Aquest article forma part de la nostra cobertura sobre Relacions Internacionals i Seguretat.

La manifestació independentista de l'11 de setembre de 2012 a la Via Laietana. Per Lohen11 a Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0)

El 25 de novembre del 2012, els catalans van anar a votar en unes eleccions avançades que van tindre lloc només dos mesos després de la multitudinària manifestació independentista de l'11S a Barcelona. La participació electoral va assolir el 70%, la més alta en 30 anys de democràcia, i els quatre partits polítics que estan d'acord a celebrar un referèndum sobre l'autodeterminació (CiU-ERC-ICV-CUP) van aconseguir més del doble d'escons que els partits que defensen l'status quo (PSC-PP-C's). A més, els dos partits tradicionalment majoritaris, el governant de centre-dreta CiU i el socialista PSC van rebre un dur revés.

Sembla doncs que Catalunya està de camí a un referèndum per decidir sobre la seua relació amb Espanya, i que no confia en els partits majoritaris per liderar el procés. Espanya, tanmateix, no els ho posarà fàcil als catalans, ja que qualsevol intent de dividir Espanya pot considerar-se il·legal sota la Constitució, escrita el 1978 després de la caiguda de la dictadura de Francisco Franco.

Deixant de banda les diferències culturals, molts catalans se senten atrets per la independència perquè oferiria oportunitats per construir un estat nou més eficient, democràtic, transparent i innovador. Una Catalunya independent podria ser molt diferent de l'Espanya actual, on l'opacitat i el clientelisme són sovint denunciades com dinàmiques rutinàries.

Però podria el procés cap a la independència trencar aquestes dinàmiques sistèmiques que han dominat Espanya des de finals dels anys 70? Els optimistes creuen que sí. Se n'ha parlat molt ja de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, que es considera possible mentre no hi haja un bloqueig al comerç. Però la viabilitat no és només tindre recursos suficients. En un article d'opinió publicat a La Vanguardia i traduit a l'anglés pel Col·lectiu Wilson, l'economista Jordi Galí va escriure:

Aquest informe [‘Doing Business’, del Banc Mundial], i d'altres semblants, com el World Competitiveness Report, no fan altra cosa que confirmar el que és evident per a qualsevol empresari: el marc institucional espanyol està lluny de ser el més adequat per a la generació de riquesa basada en l'activitat productiva. La construcció d'un nou Estat ofereix, en aquest sentit, una oportunitat única per fer creu i ratlla i iniciar un procés ambiciós i engrescador que miri endavant sense la càrrega del passat.

Però com de productiva pot ser una societat basada en l'opacitat i el clientelisme? Inspirant-se en el llibre Why Nations Fail [es] d'Acemoglu i Robinson, Adrià Alsina escriu a e-notícies [ca] sobre la necessitat de canviar les estructures de poder de Catalunya:

Les elits extractives controlen el poder públic i les grans empreses de serveis, i formen una casta que absorbeix la riquesa del país tal com faria un paràsit amb el seu hoste. Ho disfressen d’interès nacional, servei públic o protecció de la indústria local, però sempre es tracta de la mateixa protecció de privilegis minoritaris per davant dels interessos de la majoria.

En un article posterior, afegeix:

Si Catalunya assoleix l’estat propi, tindrà l’oportunitat de desfer-se d’aquest jou, però també podria ser que simplement substituís unes elits extractives per unes altres.

…I aquesta estructura és la que tenim l’oportunitat de canviar en els propers anys: La desastrosa connivència entre elits econòmiques i polítiques que ens ha portat al desastre. A la bombolla immobiliària finançada per bancs semi-públics al servei dels polítics i dels constructors, a que la majoria de grans empreses catalanes encara datin de l’època de Franco.

Alguns dubten que aquests canvis estructurals siguen possibles amb CiU al capdavant del procés. Per exemple, el bloc i compte de Tuiter CiU ens Roba, amb 6,870 seguidors, diu al seu perfil de Tuiter:

Catalunya es mereix una independència sense lladres. CiU ens ha robat llibertats, sobirania, identitat, benestar… i ho continuarà fent!

Altres adverteixen que acabar amb les dinàmiques corruptes en general és molt més urgent que la independència d'Espanya en si mateixa.

@Moragasanti: Al Oasi catala no hi han Datils (pel poble, clar) Volem la Independencia, pero amb la motxilla de la nostra corrupció política A sobre? Bdia

@afarrasc: Els jutges han esperat el #25N+2 x imputar dirigents PSC per presumpta corrupció La indèpendència judicial és més urgent que la de Catalunya

Un procés d'independència sacsejaria l'ordre polític i econòmic de Catalunya. Tanmateix, caldrà molt més que un referèndum per a sacsejar les dinàmiques socials i de poder. Podria, però, ser un primer pas?