Mirant-se amb una barreja d'orgull i enveja l'Oscar al millor director aconseguit pel director Ang Lee, nat a Taiwan, els usuaris web de la Xina continental, frustrats pel control ferri que el règim comunista excerceix sobre la indústria del cinema, es demanen sobre el potencial cinematogràfic del seu propi país.

La recerca del nom Lee llança [zh] més de 70.886 resultats i 4.165.630 discussions, cosa que el converteix en el segon terme més buscat en el popular portal de microblogging xinès Sina Weibo, a partir de la vesprada del 25 de febrer de 2013.

Es tracta del segon premi de l'Acadèmia que guanya Lee, qui durant el seu discurs d'agraïment [en] va voler expressar la seua gratitud cap a Taiwan per haver cooperat en el rodatge de “La vida de Pi” [es]. En 2005, quan va guanyar el premi a millor director per la seua pel·lícula Brokeback Mountain [en], els mitjans de comunicació xinesos van censurar el seu discurs d'agraïment: van ometre qualsevol referència al seu Taiwan natiu o a l'homosexualitat.

Lee va tancar el seu discurs en aquesta ocasió amb un “gràcies” en mandarí, suficient per fer que alguns espectadors xinesos s'inflaren d'orgull. Tanmateix, altres van advertir que no s'emocionaren excessivament per aquesta complicitat cultural, tot emfasitzant que el triomf de Lee no té res a veure amb la Xina.

Alguns usuaris de Weibo, com ara “Qianzhe Yang Fang Lang” [zh], preferiren incidir en la paraula “hua ren”, concepte utilitzat per a descriure les persones d'ètnia xinesa que viuen a l'estranger, per oposició a “zhong guo ren”, en referència als ciutadans de la Xina continental:

李安是个好的华人导演，但您有听到china吗？别太往自己脸上贴金

Ang Lee és un bon director “hua ren”, vàreu escoltar la paraula “Xina” dels seus llavis? Llavors no us en pengeu de medalles.

Un altre usuari va escriure [zh]：

人家谢谢台湾又没感谢中国！

Va expressar el seu agraïment cap a Taiwan, no cap a la Xina!

L'escriptor “Tianyou” es preguntava [zh] per què hi ha qui busca la connexió entre la Xina continental i Lee：

 李安导演获最佳导演，有人狂欢，说这是中国人的骄傲。我很是奇怪。人家李安获奖是人家个人的事儿，即使值得骄傲，那也是台湾教育，美式教育的成功，跟某些人有鸟关系？

El fet que Ang Lee guanyara el premi a millor director va emocionar tant algunes persones que digueren que es tractava de l'orgull de la Xina. No obstant això, em sent una mica estrany, com si fóra cosa seua. Fins i tot quan es tracta de l'orgull, és degut a l'educació deTaiwan i dels Estats Units. Què té tot açò a veure amb nosaltres?

Tanmateix, l'editor de la revista Jiuzhouzhi “Jiangnan Ricardo” dissentia [zh] dels qui afirmaven que el triomf de Lee no significa res per a la Xina:

虽然有朋友觉得李安获奖是个人的事，但我还是觉得究其履历和思维方式李安是个有明显中国文化烙印的中国导演，从「卧虎藏龙」至今他的电影中常有中国式的思辨，包括「派的一生」。他用他的方式让各国的人多一个了解中国文化的渠道, 作为中国人很为他高兴。

Encara que alguns amics opinen que la victòria d'Ang Lee és cosa seua, crec que la seua manera de pensar caracteritza la cultura xinesa, com pot observar-se a pel·lícules com ara “Tigre i drac” i “La vida de pi“. Ha fet servir el seu mètode per a presentar la cultura xinesa al món, i en tant que xinès m'alegre per ell.

Molts internautes van atribuir l'èxit de Lee a les indústries lliures de l'entreteniment de Taiwan i els Estats Units. “Keguan Nvjia Yunchuang” va comentar [zh]：

他要是生活在大陆就肯定没戏！

Si haguera de viure al continent, no ho haguera aconseguit!

L'usuari “Shouwangzhe” també se'n va fer ressò [zh]：

李安为什么能够如此成功？答案很简单：因为他成长于台湾。

Per què té tant d'èxit? La resposta és simple: perquè va créixer a Taiwan.

El famós comentarista “Zhu Qi“ va escriure [zh]:

中国的文艺复兴还是由台湾人先走一步，恭喜台湾！民国的国共战争失败了，但民国的文化传承和民主制度仍在强劲地发力！！

Els taiwanesos van per davant de nosaltres en àmbits com la cultura i les arts. Felicitacions a Taiwan. Tot i que van perdre contra el Partit Comunista durant la Guerra Civil xinesa, la seua cultura i el seu sistema encara prevalen!

El triomf d'Ang Lee també va servir com a recordatori de l'estricta censura que pateix el cinema xinès. L'usuari “Zantan Wuwei” remarcava que la Xina sufoca la creativitat [zh]：

中国大陆至今无法问鼎奥斯卡，为什么？没有创造的自由，只有宣传的使命，这注定了文化的败落。一个把政治歌颂摆在比奥斯卡更高位置的社会，无法创造人类能够承传的文化。

Cap persona del continent ha guanyat un Oscar. Per què? Perquè no existeix llibertat per a la creativitat i la producció de pel·lícules, sols propaganda, cosa que comporta el declivi de la nostra cultura. En una societat on l'elogi polític gaudeix d'una veu més potent que els Oscars, ningú pot crear un art fabulós.

El sistema obstaculitza els bons directors, com va escriure [zh] l'usuari “Hexie De Tianxia”：

大师级别，其实中国也有，只是体制决定了你该拍何种电影而已！

No són bons directors el que manca a la Xina, el problema és que el sistema decideix quines pel·lícules pots fer!

Sols uns dies abans que Ang Lee fóra guardonat amb l'Oscar, l'Organisme Estatal de Ràdio, Cinema i Televisió xinès (SARFT, sigles en anglès) anunciava [en] que “d'ara en avant, tots els documentals televisats de la Xina hauran de ser enviats al SARFT per a una primera revisió”.

Wang Ran, director executiu de China eCapital Corporation, un dels principals bancs privats d'inversió de la Xina comentava [zh] al seus 2.65 milions de fans a Weibo：

别人都是看看好莱坞的热闹而已，只有他们是在不断以实际行动帮助好莱坞永葆全球影坛的霸主地位。

La major part de la gent es limita a observar Hollywood per diversió, però ells [el Govern xinès] estan ajudant Hollywood a afermar el seu estatus d'empori global en fer-ho.