Tant si els moviments feministes a Europa s'hi adscriuen o no, les controvèrsies entorn del grup feminista FEMEN [es] cotinuen. Les seves membres, que utilitzen els seus pits nus com a arma simple alhora que radical, han provocat una allau de crítiques i d'atacs en les xarxes socials, als mitjans i en alguns cercles polítics, però pel que sembla s'han convertit en un símbol de protesta per a les dones que pateixen situacions difícils a tot el món.

Quan un home es cala foc enmig d'una protesta ningú pensa a acusar-lo de perjudicar els moviments que lluiten per aconseguir la justícia social. Per què, doncs, FEMEN posa en perill els drets de les dones per mitjà de les seves accions radicals?

Fa un temps, FEMEN va mostrar el seu suport a una de les seves activistes, la tunisiana Amina Tyler [es], que havia rebut amenaces de líders del seu país [en] per penjar fotografies al seu Facebook en què sortia amb el tors nu i que després va ser arrestada per pintar el nom del grup en la paret d'un cementiri a Kairuan com a protesta [en] contra la reunió d'un grup musulmà sunnita salafista. Com a conseqüència, Karima Brini, fundadora de l'associació també tunisiana Dona i ciutadania, va escriure que aquesta radicalització pot resultar perjudicial [fr]. Més tard, tres activistes de FEMEN van ser arrestades i empresonades [en] per protestar en “topless” davant del Ministeri de Justícia de Tunis en suport de Tyler:

Les raisons de leur combat contre l’exploitation des femmes sont respectables. Mais ce qu’elles ont fait ici en Tunisie va nous porter préjudice parce qu’on aura tendance à associer les organisations qui travaillent pour les droits des femmes à leur action.”

Les raons de la seva lluita contra l'explotació de les dones són respectables. Però el que han fet aquí, a Tunísia, ens afectarà de manera negativa perquè la gent tendirà a associar les organitzacions que treballen pels drets de les dones a les seves accions.

Els secrets de l'acció de FEMEN

Hi ha, sens dubte, moltes raons circumstancials per les quals el moviment FEMEN està tenint tant d'èxit als mitjans. Amb cada cop més publicacions candents a Twitter (FEMEN France [fr] ja té més de 8.000 seguidors) i Facebook (gairebé 40.000 “m'agrada” a la pàgina de FEMEN France [fr]) en quasi tots els països, a més d'una pàgina web [en] molt completa, és clar que les activistes de FEMEN saben com utilitzar els mitjans que tenen al seu abast per fer soroll. I en fan.

Pel que sembla, la clau de l'èxit rau en la manera, radical i innovadora, de protestar: es tracta d'un gest simple, poderós, efectiu, icònic, popular, universal i ancestral, un gran cop d'efecte en aquest galliner. Olivier Ciappa [fr] va voler reflectir aquest gest en el nou segell que ha dissenyat per a França: la imatge de l'emblema nacional, la Marianne, inspirada en la famosa activista de FEMEN Inna Xevtxenko.

Elle incarne le mieux les valeurs de la République, liberté, égalité, fraternité. Le féminisme fait partie intégrante de ces valeurs. Et la Marianne, au temps de la Révolution était seins nus, alors pourquoi ne pas rendre hommage à cette fabuleuse Femen ? “

L'Inna és qui millor encarna els valors de la república francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. El feminisme és una part integrant d'aquests valors. I la Marianne duia el tors nu durant la Revolució, així que per què no li retem un homenatge a aquesta fabulosa membre de FEMEN?

Aquest gest també ha estat el motiu pel qual s'ha felicitat i s'ha condemnat a parts iguals l'activista tunisiana Amina Tyler. D'una banda ha estat acusada de “conducta immoral” [fr] pel Ministeri de Justícia de Tunísia, mentre que de l'altra ha rebut el suport, entre d'altres, de Sami Adleeb per mitjà del seu blog [fr]:

En aucun cas son geste est impudique ni symptomatique d’un quelconque trouble psychologique. C’est un cri d’indignation et de colère contre la bondieuserie […]. Elle voulait attirer l’attention de l’opinion publique mondiale sur les atteintes au droit des femmes, sur la banalisation du viol et l’impunité dont bénéficient les violeurs en Tunisie post 14 janvier 2011. […] En recourant à ce mode d’expression politique inédit en Tunisie, Amina n’a pas enfreint les tabous ou un quelconque ordre moral […], elle n’a justement rien à dissimuler, c’est pourquoi elle revendique en toute dignité et liberté.”

En cap cas ha comès un acte indecent o simptomàtic de cap problema psicològic. Es tracta d'un crit d'indignació i de còlera contra la beateria […]. Va voler cridar l'atenció de l'opinió pública mundial pel que fa a les violacions dels drets de les dones, la trivialització de les violacions i la impunitat dels violadors a la Tunísia posterior a la revolució […]. Per haver recorregut a aquest mètode d'expressió política inèdit a Tunísia, l'Amina no ha violat cap tabú ni cap ordre moral […]; no té res a amagar, i és per això que du a terme les seves reivindicacions amb tota dignitat i llibertat.

El web d'informació Rue 89 [fr] ja va citar el nudisme, sobretot el femení, com a forma de protesta contra la violència social en espais públics l'any 2011 en relació amb el conflicte entre la Xina i el Tibet:

En septembre, à Shanghaï, une autre femme âgée de 77 ans, médecin, avait eu recours à un autre mode de protestation : elle avait manifesté, nue et à genoux devant le siège du tribunal local.”

Al setembre, a Xangai, una altra dona (metgessa de 77 anys) va recórrer a una forma diferent de protesta: es va manifestar nua i de genolls davant d'uns jutjats locals.

Un missatge poc clar però massa “sextrem”

Si les accions de FEMEN són clares, sembla que el missatge que difonen no és tan fàcil d'entendre. Després de publicar un tuit bastant arriscat [en] sobre l'islam i el ramadà, Inna Xevtxenko [fr] va defensar-se de les acusacions d'islamofòbia al diari francès Libération [fr]:

S’agissant des accusations d’islamophobie [fr], Inna Shevchenko les balaie d’un revers de la main, préférant le terme « religiophobe » et insistant sur le fait que les Femen n’ont « pas peur de souligner les aspects liberticides de cette religion ou d’autres religions ».”

Inna Xevtxenko defuig les acusacions d'islamofòbia i prefereix el terme “religiofòbia”, mentre insisteix que les membres de FEMEN “no tenen por de destacar els aspectes liberticides d'aquesta religió ni de qualsevol altra”.

La pàgina web de FEMEN [en] ha fet últimament un gir més radical i combina símbols molt connotatius com les esvàstiques amb postures guerreres i discursos antimasculins:

Les FEMEN són les noves amazones, capaces de minar els fonaments del sistema patriarcal mitjançant el seu intel·lecte, el sexe, l'agilitat, mitjançant la provocació de disturbis, neurosi i pànic al món masculí.

A l'Índia, un grup de dones, la banda del sari rosa [en], ha passat d'imaginar una batalla de sexes a dur-la a terme [fr]:

Elles ont choisi le rose comme emblème de leur combat et peuvent compter dans leurs rangs, plusieurs centaines de militantes et de militants. Elles sont armées de lathi – les bâtons traditionnels – qui servent à battre les hommes qui ont abusé de leurs épouses ou les ont abandonnées, et aussi à “tabasser” les policiers qui ont refusé d’enregistrer des plaintes pour viol.”

Van triar el rosa com a emblema de la seva lluita i ja compten en les seves files amb centenars d'activistes. Van armades amb un “lathi” (un bastó tradicional), que serveix per pegar els homes que abusen de les seves dones o les abandonen i també els policies que rebutgen admetre les denúncies per violació.

FEMEN sembla un moviment molt més moderat d'acord amb la seva pàgina web [en]:

• Unim dones joves basant-nos en els principis de conscienciació i activisme social i de desenvolupament intel·lectual i cultural.
• Reconeixem els valors europeus de llibertat, igualtat i desenvolupament global de la persona independentment del seu sexe.
• Creem una imatge nacional de feminitat, maternitat i bellesa basada en l'experiència dels moviments feministes euroatlàntics.

La paraula “nacional” de l'últim punt, tanmateix, pot cridar l'atenció a més d'un.

Ni a favor ni en contra

La identitat del moviment FEMEN encara està en bona part en construcció. Evoluciona constantment i en paral·lel a les notícies que va desencadenant. Suscita un odi que sembla que vingui d'una altra era, però a la vegada també molts malentesos, especialment en els cercles feministes. La pàgina Egalité et réconciliation [fr], per exemple, opina:

« Ce n’est qu’une simulation de féminisme » […]. Femen « nuit à l’image de l’Ukraine autant qu’au vrai mouvement féministe », renchérit Marianna Evsioukova, une responsable à Kiev de l’ONG internationale La Strada, qui défend les droits des femmes. D’autres assimilent les Femen à un projet commercial […].”

“Això no és més que una simulació de feminisme” […]. FEMEN “està fent tant de mal a la imatge d'Ucraïna com al moviment feminista de veritat”, afegeix Marianna Evsiukova, responsable a Kíev de La Strada, ONG internacional defensora dels drets de les dones. Altres associen FEMEN a un projecte comercial […].

FEMEN, però, sí que du a terme accions; accions que connecten el moviment amb el món, especialment amb les dones. Un grup de dones gregues va publicar el següent vídeo a la pàgina del Facebook de FEMEN France com a mostra de suport a l'Amina i van provocar el tancament de la pàgina durant un temps per censura [en].

http://www.youtube.com/watch?v=Ir2nqu9ufDo

Si es parla tant sobre FEMEN és probablement perquè, es digui el que es digui, el problema dels drets de les dones està lluny de ser resolt tant a França com en altres països. Per això, sembla que la qüestió no és estar a favor o en contra de FEMEN, sinó més aviat veure la llum que s'ha fet sobre aquesta injustícia arcaica com una oportunitat per als moviments feministes de canviar i evolucionar. D'acord amb el web de Femmes pour la paix [fr]:

Tout militantisme demande du courage car d’une certaine manière nous nous mettons à nu devant une masse uniforme. Il est plus facile de rester chez soi à regarder le monde évoluer sans nous que d’y participer.”

Tot activisme requereix coratge, ja que d'alguna manera ens col·loquem nus davant d'una massa uniforme. Sempre és més fàcil quedar-se a casa i veure com passa el temps sense involucrar-nos-hi.