Què passa quan un musulmà, un jueu, un cristià, un ateu i un agnòstic fan la volta al món?

Victor, Josselin, Samuel, Ilan i Ismael són, respectivament, ateu, agnòstic, cristià, jueu i musulmà. Amb la idea de la tolerància entre religions en ment, aquests cinc joves francesos van decidir fer la volta al món plegats des de juliol de 2013 fins al juny de 2014. L'objectiu del seu projecte, anomenat InterFaith Tour, és fomentar l'enteniment mutu i donar a conèixer els diversos nombrosos projectes interreligiosos que ja existeixen arreu del món.

Aquest és el trailer del projecte:

En una entrevista en francès per a Global Voices, els estudiants ens expliquen el seu projecte i el seu propòsit.

Global Voices (GV): Després de la vostra volta al món, heu començat el tour per França per compartir-ne les experiències. Quina acollida ha rebut el projecte al vostre país?  

Victor (athée): Notre accueil en France a été très bon. Même meilleur que ce qu’on aurait pu penser. Les gens en France s’intéressent à l’inter-religieux et à la dimension internationale et sociale qu’on lui donne. Beaucoup de personnes viennent nous voir à la fin de nos interventions ou conférences et nous remercient, émus, du travail effectué pendant ce tour du monde et de l’espoir que ça leur donne. L’impact journalistique est également impressionnant. La rédaction d’un grand quotidien français nous a appelé pour nous expliquer que l’article relatant notre voyage sur leur page Facebook avait été le plus partagé et commenté depuis 2 ans, devant ceux sur Barack Obama ou François Hollande.

Victor (ateu): La nostra acollida a França ha estat molt bona. Fins i tot millor del que crèiem. La gent a França s'interessa molt pels temes interreligiosos i per la dimensió internacional i social que representem. Moltes persones s'acosten a veure'ns a la fi de les nostres intervencions o conferències i, commoguts, ens agraeixen la tasca que hem fet amb aquesta volta al món i l'esperança que els hi transmet. També l'impacte periodístic ha estat impressionant. La redacció d'un gran diari francès ens ha trucat per explicar-nos que l'article en la seva pàgina de Facebook on relatem el nostre viatge ha estat el més compartit i comentat des de fa 2 anys, fins i tot per damunt dels de Barack Obama o François Hollande.

Les 5 membres de l'InterFaith Tour avec leur permission

Els membres d'InterFaith Tour. Utilització autoritzada.

GV: Els llargs viatges i la convivència sovint provoquen un plantejament de les creences o altres canvis personals. Ha experimentat la vostra fe cap evolució durant l'expedició?

Josselin (agnostique): Ma foi n’a pas évolué, même si elle a été remise en question, parfois. Ma situation particulière d’agnostique dans le projet a fait souvent croire aux gens que j’étais en recherche d’une religion mais ce n’était pas du tout cela. J’ai été renforcé dans mon agnosticisme, puisque je crois en Dieu, où en tout cas à ce que j’appelle Dieu, sans me reconnaître dans aucune religion, ni pratiques confessionnelles particulières. Après ce voyage je suis d’autant plus convaincu que nous avons tous le même Dieu et que Chrétiens et Musulmans, par exemple, empruntent simplement un chemin différent pour atteindre Dieu.

Josselin (agnòstic): Tot i que a vegades s'ha vist qüestionada, la meva fe no ha evolucionat pas. La meva situació particular com a agnòstic sovint va fer creure els altres jo anava a la recerca d'una religió, cosa que no era de cap de les maneres certa. He pogut enfortir la meva creença agnòstica, ja que crec en Déu, al menys en això que anomenem Déu, però no m'identifico amb cap religió ni pràctica confessional en concret. Després del viatge, continuo convençut que tots nosaltres tenim el mateix Déu i que els cristians i els islàmics, per exemple, simplement agafen un camí diferent per arribar a Déu.

Samuel (chrétien): Ma foi chrétienne est intrinsèquement en mouvement puisque elle est une relation. Elle bouge, se meut, évolue. Un déplacement autour du monde est forcément l’occasion d’un déplacement intérieur. Je n’ai pas trop souffert de remises en questions radicales à l’exception des trois mois en Asie de décembre à février, de Bombay à Jakarta en passant par Tokyo, Pékin et Kuala Lumpur. Cette région du monde est un désert des communautés chrétiennes et il peut s’avérer difficile de ne pas se sentir seul. Ce sont des grands moments de pauvreté qui m’ont permis d’enraciner ma foi dans la bonne terre, celle qui n’a pas besoin d’un contexte favorable pour porter du fruit.

Samuel (cristià): La meva fe cristiana està intrínsecament en moviment perquè és una relació. Es mou, progressa, evoluciona. Un recorregut al voltant del món és una oportunitat ineludible per a un desplaçament interior. Rares vegades he sotmès la meva fe a dubtes radicals, a excepció dels tres mesos (del desembre al febrer) que vaig passar a l'Àsia, viatjant de Bombai a Jakarta, passant per Tòquio, Pequín i Kuala Lumpur. Aquesta regió del món és un desert de comunitats cristianes i resulta difícil no sentir-se sol. Són grans moments de pobresa que em van permetre arrelar la meva fe a la bona terra, que no necessita d'un context favorable per donar fruits.

Ilan (juif): Dans la Torah, il est dit VéAhavta IreHa KamoHa (Tu aimeras ton prochain comme toi-même). Ce commandement, base de la vie en société, a guidé mon tour du monde. Constant aller-retour entre l’Entre-soi et l’Autre, qui s’alimente au gré des expériences de vie. A travers la rencontre avec l’Autre, j’ai renforcé mon appartenance au peuple juif, à son histoire singulière et à ses valeurs universelles. Le voyage a fini de me « convertir » à la fraternité sans pour autant oublier, à aucun moment, qui je suis et d’où je viens. Ce postulat – questionnement de soi et approfondissement de son identité – me semble être fondamental quand on se projette dans des rencontres, aussi belles et enrichissantes soient-elles.

Ilan (jueu): Al Pentateuc, o Torà, apareix la frase VéAhavta IreHa KamoHa (estimaràs aquell que és a prop com a tu mateix). Aquest manament, base de la vida en societat, ha guiat el meu curs de la volta al món. És una anada-tornada constant entre el Jo Mateix i l'Altre, que s'alimenta de les experiències de la vida. Gràcies a l'encontre de l'altre, he pogut enfortir el meu sentiment de pertinença al poble jueu, a la seva història singular i als seus valor universals. El recorregut ha acabat “convertint-me” a la fraternitat, sense oblidar però, ni per un moment, qui sóc i d'on vinc. Aquest principi doble (problemàtica d'un mateix i anàlisi profunda de la pròpia identitat) em sembla que és fonamental quan ens projectem cap als encontres amb els altres, tant bells i gratificadors. 

Ismael (musulman): Je ne sais pas si on peut parler d’évolution dans ma foi mais une chose est sûre c’est que ce voyage m’a ouvert au monde, bien plus que je le pensais. On a souvent parlé d’inter-religieux pendant ce tour et durant les deux ans de mon adhésion à Coexister et en tant que musulman j’étais toujours ravi de travailler avec des personnes de confessions différentes mais pour ce qui est des personnes de ma communauté, j’entends par là les musulmans d’autres obédiences que les sunnites, je n’étais pas fermé mais très méfiant. Et pendant ce tour j’ai eu l’occasion de voir à quel point la communauté musulmane mondiale était divisée et à quel point il était urgent pour moi de m’impliquer autant dans l’intra-religieux que dans l’inter-religieux mais je garde espoir car je me souviendrais toute ma vie ou après la prière du vendredi dans la grande mosquées de Mascate en Oman j’ai pu sans le savoir au début de la prière, prier avec un ibadite et un chi’ite à mes côtés et donc me conforter dans l’idée que lorsqu’ on veut créer du vivre ensemble on peut toujours trouver des personnes prêtes à nous aider.

Ismael (musulmà): Jo no sé si es pot parlar d'evolució en la meva fe, no obstant això estic segur que aquest viatge m'ha obert al món, encara més del que esperava. Sovint hem parlat de temes interreligiosos durant aquests dos anys de tour des de la meva adhesió a la fundació Coexist Association [en]. Com a musulmà, sempre he estat encantat de treballar amb persones de confessions diferents, possiblement més que amb les de la meva comunitat. Em refereixo als musulmans d'altres obediències com ara els sunnites. No m'hi he tancat, tan sols era molt caut. Al curs del viatge he tingut l'oportunitat de comprovar fins a quin punt la comunitat musulmana mundial està dividida i fins a quin punt havia d'implicar-me amb urgència tant en els aspectes intrareligiosos com en els interreligiosos. Mantinc però l'esperança que ho podem fer millor perquè sempre recordaré aquell dia després de l'oració de divendres a la gran mesquita de Masqat, a Oman, on vaig resar, sense saber-ho en un principi, al costat d'un ibadita i d'un xiïta. Aquell dia es va enfortir el meu convenciment que si volem conviure amb els altres, sempre podem trobar-hi persones disposades a ajudar-nos.

Victor: J’ai été renforcé dans mon approche du monde, mais aussi dans la conviction qu’il est nécessaire de dialoguer non pas simplement entre croyants, mais aussi avec les non croyants, humanistes et finalement l’ensemble de la population. En France il y a un tiers de croyants, un tiers de non croyants et un tiers d’agnostiques, dès lors, puisque l’inter-religieux est pour nous un outil de cohésion sociale, il faut dialoguer avec tous. Je suis renforcé dans mon approche du monde au contact de celle des autres. C’est ce que nous appelons l’effet miroir. Par ailleurs nous avons réussi entre nous a trouver la frontière entre affirmation de son identité et réceptivité à l’altérité, ce que nous appelons la Coexistence Active et qui est au cœur du message de l’association COEXISTER. 

Victor (ateu): S'ha reforçat la meva visió del món i la meva convicció que és necessari iniciar un diàleg no sols entre els creients, sinó també entre els no creients, humanistes i tota la resta de població. A França un terç de la població és creient, un terç no creient i un altre terç és agnòstic. Tenint en compte que aquest diàleg interreligiós és una eina de cohesió social, cal que entaulem una conversa entre tots. En contacte amb els altres, la meva visió del món es fa més forta: d'això se'n diu efecte mirall. A més a més, hem sabut identificar la línia entre l'afirmació de la nostra identitat i la receptivitat cap a la identitat dels altres. D'això en diguem Coexistència Activa i és el principi essencial de l’associació. 

GV: Cinc confessions diferents i ni una dona al grup, va ser a propòsit o va sorgir espontàniament?  

Victor: Il y avait une jeune juive dans l’équipe initiale, Raffaëla, qui a travaillé de longs mois avec nous sur le projet mais l’a malheureusement quitté un mois avant de partir par peur et il faut le dire, avec de la pression familiale. Ce n’est pas un choix délibéré, nous avons subi le fait de n’être simplement que des hommes dans l’équipe et nous avons essayé du mieux que nous avons pu de palier à cette situation en invitant à cinq reprises des jeunes femmes de notre association française Coexister de confessions différentes (une athée à Berlin, des chrétiennes en Turquie, une bouddhiste en Inde, une musulmane à Singapour et Jakarta). 

Victor: Al començament hi havia una noia jueva a l'equip, Raffaëla, que va treballar durant molts mesos amb nosaltres, però malauradament va abandonar el projecte un mes abans de començar el viatge, per por i per pressions familiars, tot quedi dit. El fet de ser solament homes a l'equip no ha estat una elecció deliberada, vam fer tot el que vam poder per posar-hi remei convidant cinc noies joves de confessions diferents a participar i a ser part de l'associació francesa Coexister (una atea a Berlín, una cristiana a Turquia, una budista a l'Índia, dues musulmanes a Singapur i a Jakarta). 

InterFaith Tour au Burkina Faso - avec leur permission

InterFaith Tour a Burkina Faso. Utilització autoritzada.

GV: Durant el vostre viatge, heu conegut el Papa Francesc, el Gran Imam de la mesquita d'al Azhar i, ja de tornada, alts responsables polítics com Laurent Fabius, el misistre francès d'afers exteriors. En conclusió: uns centenars de persones, líders religiosos o figures locals del diàleg interreligiós. Personalment, qui ha tingut el major impacte en vosaltres? 

Victor: La rencontre avec le Pape est évidemment l’un des moments marquants de ce tour, même pour des athées ou agnostiques. Rencontrer pendant une dizaine de minute l’homme le plus médiatisé du monde, l’autorité ultime d’une des plus grandes religions sur Terre, est forcément impressionnant et même émouvant. Rencontrer ces leaders religieux ou politiques est extrêmement important pour nous évidemment pour savoir notamment ce qu’ils pensent de l’inter-religieux et dans quelle mesure ils sont prêts à s’engager dans cette voie là, mais il faut bien comprendre également que la majorité des personnes ciblées et rencontrées pendant ce voyage étaient de parfaits inconnus qui malgré tout travaillent depuis des années dans la paix et la réconciliation entre les communautés. 

Victor: L'encontre amb el Papa ha estat un dels moments més remarcables de tot el periple, també pels ateus i els agnòstics. Conèixer durant deu minuts l'home més mediàtic, la màxima autoritat d'una de les majors religions sobre la terra és molt impressionant i fins i tot commovedor. Trobar-nos amb líders religiosos o polítics és extremadament important per nosaltres, més que res per saber exactament el que pensen dels temes interreligiosos i fins a quin punt estan disposats a comprometre-s'hi. A més, cal esclarir que la majoria de les persones amb què volíem trobar-nos durant el viatge són perfectes desconegudes que treballen constantment des de fa un munt d'anys per la pau i la reconciliació de les comunitats.

GV: Quina regió ha tingut l'impacte més significatiu en el projecte i per què? (Teniu una anècdota amb què il·lustrar-ho?)

Victor: Des dizaines de régions du monde ont été marquantes pendant ce tour du monde, et ce n’est forcément pas aisé d’en choisir une en particulier mais le Burkina Faso reste l’un des pays les plus marquants selon moi. Alors que ses voisins comme le Nigéria, ou le Mali connaissent de vives tensions communautaires ou ethniques, le Burkina Faso fait exception dans cette zone d’Afrique de l’Ouest en ce qui concerne la cohésion sociale et le vivre ensemble. Chrétiens, musulmans et animistes vivent en parfaite harmonie notamment grâce à une tradition centenaire de «parenté à plaisanterie». Cette tradition se résument à créer du lien social par le mariage inter-ethnique et donc souvent inter-religieux et en désamorçant les tensions sociales par le rire. Des ethnies qui plaisantent sont des ethnies liées par des mariages. Dans la même famille au Burkina Faso, vous pouvez trouver plusieurs religions qui coexistent et cohabitent sereinement. Plaisanter signifie également institutionnaliser les clichés sur l’autre à l’oral, pour se dire tout ce qu’on pense, et ne pas retrouver des tensions ou des frustrations dans des couches de populations.

Victor: Deu regions al món han estat especialment remarcables durant la volta al món i no és gens fàcil de triar-ne una en especial. Això no obstant, Burkina Faso és un dels països que més m'ha marcat a mi. Mentre que els seus veïns com Nigèria o Mali estan vivint intenses tensions comunitàries o ètniques, Burkina Faso queda fora d'aquesta zona de l'Àfrica occidental pel que fa a la cohesió social i la convivència. Cristians, musulmans i animistes viuen en perfecta harmonia gràcies a una tradició centenària de “parentela irònica”. Aquesta tradició es resumeix en crear una unió social a través del matrimoni entre ètnies i sovint entre religions, i així calmar les tensions socials amb la rialla. Les ètnies que s'ho prenen amb humor són ètnies lligades per casaments. Dins la mateixa família a Burkina Faso, trobem moltes religions que coexisteixen i cohabiten tranquil·lament. En fer bromes, també s’expressen els estereotips dels altres oralment per tal de donar a conèixer el que pensen els uns dels altres i poder així reduir les tensions o les frustracions de tots els estaments de la població. 

GV: El Papa Francesc aporta una visió bastant moderna del catolicisme, al vostre parer, hi ha més líders d'altres religions que en proposin una visió moderna?

Victor: Le grand imam d’Al-Azhar va également dans ce sens et appelle les musulmans à coexister activement avec les autres religions. Mais des leaders religieux moins connus comme le Grand Rabbin de Pologne ou le Patriarche Maronite du Liban sont acteurs du dialogue et de l’action inter-religieuse.

Victor: El Gran Imam d'al Azhar també treballa en aquesta línia amb l'Islam i prega els musulmans que coexisteixin activament amb les altres religions. Hi ha altres caps espirituals menys coneguts com el rabí en cap de Polònia o el patriarca de l'església maronita del Líban  que també són figures representatives en el diàleg i l'acció interreligiosa.

InterFaith Tour en Asie - avec leur permission

InterFaith Tour a l'Àsia. Utilització autoritzada.

GV: Què passarà ara amb el vostre projecte? Teniu previst un nou viatge?

Victor : Oui, ce n’est qu’un projet pilote, nous espérons créer un mouvement InterFaith Tour avec une nouvelle équipe qui partirait chaque année pour découvrir de nouvelles zones du monde où approfondir le travail dans certains pays où ne nous sommes pas restés assez longtemps.

Victor: Sí, açò només és un projecte pilot, esperem però crear un moviment InterFaith Tour amb un equip nou que marxi anualment a descobrir nous racons del món o aprofundeixi el treball iniciat per nosaltres en alguns països on no hem pogut estar-nos-hi gaire temps.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.