Global Voices en Català » Violeta Camarasa

WeiboSuite: nova eina per analitzar les xarxes socials de la Xina

Violeta Camarasa — Wed, 22 May 2013 06:28:05 +0000

WeiboSuite (@WeiboSuite) és una nova eina per a periodistes i persones interessades en la Xina, i en especial en la conversa online a les xarxes socials del país. Creada per periodistes de dades de la Universitat de Hong Kong com Henry Williams (@digitalhen), WeiboSuite ofereix materials que han estat censurats a la popular plataforma de microblogs Sina Weibo traduïts a l'anglès i eines per traduir imatges textuals.

Curs online sobre seguiment de processos electorals

Violeta Camarasa — Thu, 28 Feb 2013 19:10:52 +0000

El Centre Knight per al Periodisme en les Amèriques (Universitat de Texas) ofereix un Curs Massiu i Obert en Línia (MOOC, per les sigles en anglès) en castellà titulat “Cómo Cubrir Mejor las Elecciones”. El curs l'impartirà la periodista colombiana María Teresa Ronderos del 8 de març al 19 d'abril de 2013. Segons Ronderos, el curs està dirigit tant a periodistes com també a “blocaires i tuitaires, o gent que segueix processos electorals al Facebook [...] o simplement a ciutadans interessats a saber més sobre els càrrecs electes i sobre l'estat i situació de la democràcia al seu país”.

El documental sobre la independència bat rècords de micromecenatge

Violeta Camarasa — Fri, 15 Feb 2013 14:18:51 +0000

‘L'endemà. Respostes per a decidir', el projecte documental sobre la independència de Catalunya de la productora Isona Passola, ha batut rècords a la plataforma de micromecenatge Verkami, en aconseguir avui, 15 de febrer, recaptar de la societat civil 150.000 € en 11 dies. L'objectiu de la productora de la súper premiada Pa Negre era recollir 150.000 € en 40 dies. La xifra més alta assolida fins ara a través del micromecenatge a Catalunya era de 50.000 €, segons el Diari Ara.

Els impulsors del projecte han indicat que si es supera la xifra de 153.108 €, serà “el projecte que haurà recollit més diners en una plataforma de crowdfunding europea”.

El documental vol aportar “arguments clars, sòlids, fiables i contrastats” per combatre “la por de decidir-se pel SÍ” en el referèndum per la independència d'Espanya que el govern regional prepara malgrat la ressistència del govern espanyol.

Una campanya online exigeix periodisme de qualitat a La Vanguardia

Violeta Camarasa — Mon, 04 Feb 2013 07:05:37 +0000

L’Associació Catalana de Comunicació Científica, l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i la Societat per l’Avançament del Pensament Crític han iniciat una campanya a Internet a través de la plataforma de peticions online Change.org per a demanar més rigor científic a La Vanguardia, del Grup Godó, un dels diaris catalans amb més difusió. Fins ara han recollit 826 signatures.

La petició, que té forma de missiva dirigida al defensor del lector de La Vanguardia Josep Rovirosa, no demana “respecte només per la ciència, sinó sobretot pel periodisme de qualitat, tant el científic i especialitzat, com el generalista”.

“La Unió no-Europea”: els serbis ironitzen sobre el Regne Unit

Violeta Camarasa — Tue, 29 Jan 2013 16:11:33 +0000

L'autor macedoni de Global Voices Filip Stojanovski, al seu bloc Razvigor, ha traduït a l'anglès un article humorístic [sr] de Njuz.net, “l'equivalent Serbi a The Onion [en]” sobre les penúries que passa el Regne Unit per a ser membre de la “Unió no-Europea”:

El Consell de Ministres dels països de la Unió no-Europea ha decidit avui a Skopje que al Regne Unit li espera un llarg camí fins que aconsegueixi unir-se a aquesta organització internacional [...]

També hi ha una traducció al macedoni.

La Declaració de Sobirania de Catalunya, traduïda a 36 llengües

Violeta Camarasa — Mon, 28 Jan 2013 04:33:27 +0000

Gràcies a molts col·laboradors, el diari digital Vilaweb ofereix la Declaració de Sobirania aprovada al Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013 en 36 llengües: afrikaans, anglès, àrab, aragonès, arpità, asturià, croat, danès, eslovè, espanyol, esperanto, èuscar, francès, gallec, gallegoportuguès, grec, hebreu, hongarès, italià, khmer, luxemburguès, neerlandès, noruec, occità, occità aranès, portuguès, portuguès del Brasil, romanès, rus, sard, serbi (en alfabet ciríl·lic i llatí), suec, turc, ucraïnès i urdu.

La filla del cap de Google explica al seu bloc el viatge a Corea del Nord

Violeta Camarasa — Thu, 24 Jan 2013 06:32:03 +0000

El cap de Google Eric Schmidt va visitar Corea del Nord el passat desembre. La seva filla, Sophie Schmidt, va acompanyar la delegació. En un llarg post [en] al seu bloc, Schmidt explica el viatge a l'hermètic regne. Aquí en teniu un fragment:

[en descriure la major instal·lació d'internet del país] Fa bona pinta, no? Tanta activitat, tants monitors. [...] Hi ha un problema: Ningú n'estava fent res, en realitat. Alguns rodaven el ratolí o feien clics, però la resta només miraven [...] Ningú va girar el cap, cap contacte visual, cap reacció als estímuls. Podrien haver estat maniquís.

“Com va per Bamako?” Conversa amb Awa (Mali)

Violeta Camarasa — Thu, 24 Jan 2013 05:33:16 +0000

Conversa quotidiana (en francès) entre Awa Traoré, a Bamako (Mali) i Anne Morin, a França (via @annagueye)

Anne Morin i Awa Traoré parlen sobre el dia a dia a Bamako, els fràgils sous, el cost de la vida i la incertesa política mentre la guerra avança al país.

La blocosfera cubana comenta l'esperada reforma migratòria

Violeta Camarasa — Wed, 16 Jan 2013 09:17:51 +0000

L'entrada en vigor el 14 de gener de l'esperada reforma migratòria podria acabar amb el terrible drama humà que ha suposat durant anys la decisió de quedar-s'hi o sortir de Cuba. Durant molt de temps, la qüestió de la sortida del país, ja fos temporal o definitiva, ha donat lloc a nombrosos articles a la blocosfera cubana. A l'agost del 2012, Melisa Cordero, autora de “Los otros ojos de Eva”, va fer al·lusió a les ”missions internacionalistes”, projectes governamentals d'ajuda a altres països, fonamentalment en sectors com l'educació i la salut, que representen també un alleugeriment econòmic per als professionals cubans. Tanmateix, Cordero recordava l'enorme cost humà de la separació de les famílies durant llargues temporades:

La nena no té ni cinc anys i tu t'assomes al bressol a les tres de la matinada i tractes de gravar-t'hi els seus detalls. El viatge serà aviat. Creuaràs l'Atlàntic i la trobaràs a faltar immediatament, a cada segon i fins i tot en somnis, i et semblarà veure-la cada cop que un nen africà, negret i brut, se t'apropi en una consulta. (…) Els dubtes recorren el cos, estàs indecisa i la teua família: “sí, dona, marxa, nosaltres tindrem cura d'ella”; i el teu marit amb el rostre compungit i sense dir paraula i la nevera mig buida i les necessitats colpejant-te la consciència. El viatge serà aviat. La comissió mèdica és sàbia, pero tu no saps si quan la nena creixi, t'agrairà les joguines i el televisor de plasma i el microones i la roba que té de més o et retreurà totes les hores d'absència.

En un altre article fictici, l'autora explica [es] la sortida d'un pare pel port de Mariel:

Mon pare se'n va anar en un bot construït amb poliespuma i suro, amb llàgrimes de nit, després de sopar, quan era difícil agafar el son amb uns pocs grans d'arròs a l'estòmag. Mon pare va marxar pel Mariel, va arrossegar el bot per la vorera i després pel carrer de l'escola i va passar per davant de la carnisseria que estava en vaga. Mon pare es va llançar a la mar, es va empentar ell mateix sobre les ones i es va perdre a l'horitzó deixant-nos un lloc buit a taula i les esperances de tornar a omplir, molt aviat, les cassoles. Mon pare va marxar una tarda, fa algun temps, potser una mica més, i encara no hem esbrinat, exactament, en quin indret del Carib llançar-li flors.

A partir del 14 de gener de 2013, els ciutadans cubans podran sol·licitar els passaports a les oficines del Carnet d'Identitat i Registre de Població així com d'Immigració i Estrangeria per a viatjar fora del país sense necessitat de demanar permís al govern.

Oficinas de Inmigración y Extranjería durante el primer día de la reforma migratoria. Foto: Cortesía de Jorge Luis Baños

D'acord amb un reportatge de l'Havana Times [es], que cita la Direcció d'Immigració i Estrangeria, un total de 195 espais han estat habilitats amb aquesta finalitat.

Segons la mateixa revista digital [es], “s'estima que la històrica reforma beneficiarà un gran nombre de cubans que, sempre que puguen finançar el viatge i obtinguen el visat del país de destí, podran viatjar amb major facilitat a l'estranger”. Tanmateix, “no implicarà la sortida massiva de l'illa. La gran majoria de països demana un visat d'entrada a una gran part de les Antilles”.

Respecte als viatges cap als Estats Units, un article publicat al lloc web Café Fuerte [es] assenyala:

Cuba permetrà que els seus ciutadans puguen viatjar com a emigrats i acollir-se fins i tot a la coneguda com Ley de Ajuste Cubano (CAA) o Cuban Refugee Adjustment Act als EUA sense perdre els seus drets com a residents de l'illa en un termini de dos anys, va anunciar un alt funcionari del govern.

Però alguns ciutadans, entre els quals es troben els esportistes d'alt rendiment, encara hauran de sol·licitar permís per sortir del país.

A més, la llei inclou un incís que ha estat qüestionat per diversos blocaires. Fernando Ravsberg, autor de Cartas desde Cuba, apunta [es]:

L'incís “H” tanmateix, informa que tampoc podran viatjar “quan per altres raons d'interès públic, ho determinen les autoritats facultades”. Una curiositat legal que no estableix clarament quines poden ser les “raons” ni quines són les “autoritats” (…) Una ambigüitat així dóna un poder absolut als funcionaris sobre el ciutadà. L'escassedat de mestres podria ser considerada una raó d”interès public” i el ministeri corresponent pot sentir-se l'autoritat facultada per impedir el viatge d'un educador.

No obstant això, l'agència AP va publicar un report atge [fr] on revelava que “segons un informant anònim, diversos directors d'hospitals van mantenir dissabte 12 de gener una reunió amb el Ministre de Salut, on se'ls va informar sobre una ressolució que permetrà la normalització de la sortida de tot el personal del sector”.

Per la seua banda, Manuel Henrique Lagarde va comentar la situació de la blocaire cubana Yoani Sánchez:

A la sortida de les oficines del Departament d'Immigració i Estrangeria del municipi Plaza de la Revolución en 17 i K en el Vedado, la blocaire, en declaracions a la premsa estrangera, va afirmar que havia sol·licitat que li feren un passaport nou i l'havien informat que en 15 dies laborables, el temps que triga la confecció del document, podria sortir del país.

Decenes de mitjans internacionals s'han fet ressò de la notícia i alguns usuaris de les xarxes socials celebren la reforma migratòria cubana des d'altres països, tot i que molts es mostren crítics [es]:

La tan esperada eliminació dels obstacles imposats durant dècades als cubans per sortir del seu país ha entrat avui en vigor, però a un alt preu, cent dòlars per passaport, el més car de la regió després de Xile.

La televisió estatal cubana va retransmetre un programa amb més detalls sobre la reforma.

Les millors històries del 2012 a Global Voices

Violeta Camarasa — Wed, 09 Jan 2013 13:50:30 +0000

Un estudiant d'institut a l'Afganistan va descobrir [es] una fórmula matemàtica; el crit de resistència dels indígenes Guarani Kaiowà al Brasil va aconseguir suport de gent de tot el món i la pel·lícula prohibida “V de Vendetta” [es] es va retransmetre a la televisió nacional xinesa. Les xarxes socials d'arreu del món bullen contínuament amb històries interessants que els mitjans convencionals sovint no cobreixen. A Global Voices ens ocupem d'omplir aquest buit. Ací teniu els articles més detacats de Global Voices del 2012, que inclouen alguns sobre Catalunya.

Històries de força

La nostra cobertura especial sobre els “Reformistes jutjats a l'Aràbia Saudita” [en] va oferir els nostres lectors una oportunitat extraordinària per entreveure els procediments judicials a aquest país i descobrir els activistes que s'enfronten amb coratge la naturalesa arbitrària del seu sistema judicial.

També hem explicat com a Bangladesh, malgrat els obstacles, les dones eclipsen els homes [es] als exàmens nacionals.

Un grup de dones celebren i mostren el signe de la victòria després de l'anunci dels resultats dels exàmens. Imatge per Bayazid Akter. Copyright Demotix

A Trinitat i Tobago, un home en vaga de fam [es] que protestava contra un projecte d'autopista va aconseguir unir el país [es]:

La història demostrarà que aquest és un punt d'inflexió que fa evident la necessitt de tots els governs de ser transparents sobre els camí cap al desenvolupament en què s'embarquen. Donarem suport o no a l'autopista, però segur que donarem suport al dret a saber què s'està fent en el nostre nom.

A Mauritània, un empleat del govern va ser aplaudit [es] quan va tancar sota clau tres inversors xinesos a la seua oficina i va cridar a la policia perquè l'havien intentat subornar.

A Rússia, des de la teulada d'un dels centres de detenció mes coneguts del país, els presoners van encetar una revolta [es] mostrant pancartes que deien “ajudeu-nos, per favor”.

Narratives alternatives

Al llarg de l'any, vam intentar llençar llum sobre la polèmica cobertura mediàtica de l'Àfrica [es]. Vam oferir informació de context sobre els conflictes a la regió [es], tractant de desafiar les narratives tradicionals sobre l'Àfrica amb articles com “Els turistes angolans gasten fortunes a Portugal” [es], o els articles del projecte de Global Voices Hibiscus [es], que ofereixen una perspectiva de les relacions entre l'Àfrica i la Xina, com “El gerent xinès d'una mina, suposadament mort per treballadors en vaga a Zàmbia” [es].

A Myanmar, vam cobrir la repressió violenta de les protestes de monjos contra un projecte miner impulsat per la Xina:

Ara, cremen els monjos adormits a les 3 de la matinada i encara diuen que ho fan en nom de la llei, com idiotes

La nostra cobertura especial de la situació dels Rohingya, també a Myanmar, va oferir a una sèrie de perspectives variades sobre el conflicte dels Rohingya, els Rakhine [es] i de l'altre costat de la frontera, a Bangladesh [es].

A Hong Kong, la creixent pressió del govern xinès es va fer evident en presentar-se un nou currículum sobre “educació nacional” [en] i en el cas [es] d'un diari en anglès que va mostrar tendències pro-Xina.

Durant el conflicte entre Gaza i Israel al 2012 [en], els mitjans ciutadans en línia van ajudar a revelar la cara humana de la guerra als dos bàndols.

“No odiaré”, diu una pancarta durant una protesta contra la guerra a Tel Aviv. Fotografia compartida per @RoniMore1 a Tuiter.

Vam mostrar israelians que protestaven [es] contra l'operació militar a Gaza i les dinàmiques canviants de la guerra a les xarxes socials:

Gent innocent mor als dos bàndols, i l'IDF vol premiar aquells que tuitegen sobre això… Quin fàstic.

La nostra cobertura dels Jocs Olímpics va amplificar les veus dels ciutadans amb articles com Les atletes olímpiques saudites generen reaccions diverses, Una boxejadora de Tajikistan guanya el bronze contra tot pronòstic [en] o El periodisme sexista del Brasil embruta la cobertura olímpica.

A l'agost, alguns internautes equatorians van criticar la decisió del govern de donar asil al fundador de Wikileaks:

Parlen tant de llibertat d'expressió mentre al nostre país NO EXISTEIX…!

A Espanya, centenars de persones van eixir al carrer per donar suport a les protestes dels miners cantant “sí, sí que ens representen!”.

A través del nostre especial Europa en Crisi, vam donar veu a ciutadans que estan vivint les conseqüències socials, polítiques i financeres dels rescats financers.

Vam cobrir les reaccions globals a la reelecció d'Obama [en], incloses les del món àrab a l'article Drons americans ataquen el Iemen un dia després de la victòria d'Obama.

Xarxes socials: el bo, el dolent i el lleig

Mentre l'èxit Gangnam Style de Psy aconseguia la fita dels mil milions de visites a Youtube, trencant tots els rècords virals, vam cobrir les reaccions desde Corea del Sud a l'inesperal èxit del pop coreà. També vam tractar el cas d'un activita que va ser sentenciat a pena de presó per un tuit i les confessions fetes per trolls polítics a sou al país asiàtic.

A l'Índia, les xarxes socials van estar acusades de fomentar l'agitació a Assam i la indignació es va encendre quan un comentari publicat a Facebook va acabar amb detinguts.

Cambodja va prohibir les cibercafès a prop d'escoles, perquè “Internet comporta molts riscos com per exemple el terrorisme, crims econòmics i distribució de pornografia”.

Malgrat la baixa penetració d'Internet, els mauritans van trobar la manera d’alçar la veu a Internet el 2012 i cridar l'atenció del món cap al seu país.

A Rússia, vam veure la llista negra d'Internet en acció i protestes [en] massives que van esdevenir algunes de les turbulències socials més importants de l'última dècada al país.

Equador va crear un “Manual de Convivència” electoral per a les xarxes socials per a les eleccions del 2013. Ecuador created an electoral ‘Code of Conduct’ for social media for the upcoming 2013 elections.

Mentre la televisió nacional iraniana emetia una programació religiosa, les xarxes socials es van convertir en la font principal de notícies sobre un terratrèmol que va matar més de 250 persones a l'est del país. Aquest any, les tàctiques repressives contra blocaires i internautes iranians han continuat.

Les impactants imatges d'una aula d'escola a la Xina es van fer virals a Weibo, el servei de microblocs xinès, provant així la necessitat d'una llei que protegisca els menors a la Xina.

La foto d'una mestra de guarderia maltractant un nen es va fer viral a la xarxa. Imatge de domini públic

A Espanya, un vídeo on es veia un menor colpejat per la policia catalana es va estendre per la xarxa i va resultar en peticions de dimissió per al Conseller d'Interior. A l'estiu, centenars de cataloparlants van celebrar que finalment podien utilitzar Tuiter en català. A més, vam cobrir amb diversos articles les demandes i raons de Catalunya per a independitzar-se d'Espanya.

Manifestació per la independència a Via Laietana de l'11 de setembre de 2012 Per Lohen11 a Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0)

Els rebels sirians es van llançar a Internet per preparar-se per al combat i un moviment per salvar el patrimoni cultural de Síria també va començar a la xarxa.[

A la nostra cobertura especial de les revoltes al Sudan [en], la blocaire i autora de Global Voices Maha Elsanosi va descriure vívidament els tres dies d'interrogatori que va passar en mans dels Serveis Nacionals d'Intel·ligència i Seguretat:

Un dels que m'interrogaven em va dir: “Mira bé per la finestra, aquesta serà l'última vegada que veus el sol”

Captures d'una tendència canviant

Un any després de la Primavera Àrab, vamser testimonis de les històriques eleccions presidencials [en] a Egipte, i vam continuar veien protestes a Bahrain i al Iemen en mig de la censura mediàtica.

Amb el canvi de guàrdia a la Xina, vam poder entreveure les esperances de reforma al país a través d'històries com “El clàssic de la Revolució Francesa Tocqueville a la llista de bestsellers xinesa” [en] i “Una protesta a Pequín contra el tren exprés sorprén la Xina“.

Mentre alguns pobles de l'Índia van prohibir que les dones utilitzaren telèfons mòbils, un ministre del país prepara l'esborrany de llei que obligarà els marits a pagar un sou a les esposes per fer les feines de la casa. A la capital, Delhi, la brutal violació col·lectiva i assassinat d'una jove va llançar el país a un debat frenètic sobre la seguretat de les dones que va conduir a demandes de pena capital per als violadors i es van organitzar vigílies a tot el país:

@HistoryNeedsYou: Escolteu les dones de l'Índia: no impediu que la vostra filla isca al carrer, ensenyeu el vostre fill com comportar-se #Delhigangrape pic.twitter.com/OvmlArpQ

A Jordània, més de 200 persones van crear una cadena humana als carrers de la capital, Amman, per a conscienciar sobre qüestions relacionades amb els drets de les dones, però es van enfrontar a una allau de crítiques. Molts conductors es van burlar i van acosar els manifestants: “Aneu-vos-en a casa!! era un crit comú, però els manifestants van aguantar.

Ens esteu matant amb el vostre honor. Imatge per Roba Al-Assi del bloc And Far Away, sota CC BY-NC-SA 2.0