El crit de resistència del poble guaraní-kaiowà del Brasil

Aquest post és part de la nostra cobertura especial sobre Drets Indígenes [es].

Sota una nova amenaça d'expulsió del seu territori, la comunitat indígena Guaraní-Kaiowá [es] de Pyelito Key/Mbarakay, al municipi d'Iguatemi, a l'estat de Mato Grosso del Sud (MS) va publicar una carta [pt] el 8 d'octubre de 2012, de la qual s'han fet ressó tant la premsa com la xarxa, com un crit de resistència quan sembla que la mort siga el destí inevitable de tot un poble:

A quem vamos denunciar as violências praticadas contra nossas vidas?? Para qual Justiça do Brasil?? Se a própria Justiça Federal está gerando e alimentando violências contra nós. (…)

De fato, sabemos muito bem que no centro desse nosso território antigo estão enterrados vários os nossos avôs e avós, bisavôs e bisavós, ali estão o cemitérios de todos nossos antepassados. Cientes desse fato histórico, nós já vamos e queremos ser morto e enterrado junto aos nossos antepassados aqui mesmo onde estamos hoje, por isso, pedimos ao Governo e Justiça Federal para não decretar a ordem de despejo/expulsão, mas solicitamos para decretar a nossa morte coletiva e para enterrar nós todos aqui.

A qui denunciem la violència perpetrada contra les nostres vides? A quin sistema de justícia brasiler? Quan és el mateix sistema de Justícia Federal qui crea i nodreix els actes violents contra nosaltres. (…)

De fet, sabem molt bé que al centre d'aquestes antigues terres nostres hi ha soterrats molts dels nostres avis i àvies, besavis i besàvies, que són els cementeris dels nostres ancestres. Conscients d'aquesta realitat, morirem i volem ser morts i soterrats al costat dels nostres avantpassats, al mateix lloc on som avui i per això, demanem al Govern i al sistema de Justícia Federal que no promulguen una ordre per a la nostra expulsió, sinó més aviat, els preguem que decreten la nostra mort col·lectiva i ens soterren a tots ací.

Profundament afectats per la pèrdua de la pràctica totalitat del seu territori [es] en el transcurs del darrer segle, els guaraní-kaiowà, el segon grup indígena més gran del Brasil, amb un cens de vora 43.000 persones, són objecte de constants atacs i víctimes d'una alarmant onada de suïcidis [es]. Les terres de l'estat de Mato Grosso del Sud són les més productives del Brasil, en termes de ramaderia i agrodièsel.

Photo of 5,000 crosses planted in Brasilia on the Facebook page of Itiban Comic Shop

Foto de les 5.000 creus plantades a Brasília. En la pàgina de Facebook de la Itiban Comic Shop

La carta va estar motivada per la publicació d'un despatx de la Justícia Federal de Navirai, a l'estat de Mato Grosso del Sud (número de registre 0000032-87.2012.4.03.6006 [pt]) que resol el trasllat de la comunitat de Pyelito Kue/Mbarakay de les seues terres ancestrals.

“Aquells que han de viure”

“No podem restar callats o impassibles davant d'aquest clamor de la comunitat guaraní-kaiowà”, sosté [pt] Egon Heck, assessor del Consell Indigenista Missioner (Cimi), en al·lusió a la memòria històrica documentada a “Y-Juca-Pirama – The Indian He Who Should Die“, [Y-Juca-Pirama – L'indi que ha de morir], un fullet publicat el 1973 pels bisbes i missioners que treballaven a l'Amazònia:

Diante do decreto de morte e extermínio surge a obstinada determinação dos povos de viver ou morrer coletivamente, conforme suas crenças, esperanças ou desespero. Esse grito certamente fará parte do manifesto “os povos indígenas, aqueles que devem viver”, apesar e contra os decretos de extermínio. (…) Não se trata de um fato isolado, mas de excepcional gravidade, diante de uma decisão de morte coletiva. Continuaremos sendo desafiados por fatos semelhantes, caso não se tome medidas urgentes de solução da questão da demarcação das terras indígenas desse povo.

Contra el decret de mort i d'extermini s'alça la determinació obstinada dels pobles que viuen i moren conjuntament, segons les seues creences, esperances o desesperació. Sense dubte, aquest crit formarà part del manifest “els pobles indígenes, aquells que han de viure”, a pesar, i en contra, dels decrets d'extermini. (…) No és un esdeveniment aïllat, però sí d'excepcional gravetat, davant una decisió de mort col·lectiva. Seguirem amenaçats per circumstàncies semblants si no es prenen mesures urgents de cara a solucionar la qüestió de la demarcació dels territoris indígenes d'aquest poble.

Illustration by Odyr Bernardi published on the Facebook page Quadrinhos Guarani in response to the appeal to collective action for a comics version of the letter by the indigenous community.

Il·lustració d'Odyr Bernardi publicada a la pàgina de Facebook “Quadrinhos Guarani” en resposta a la crida a l'acció col·lectiva per fer una versió en còmic de la carta signada per la comunitat indígena.

La periodista Eliane Brum, en reacció a la carta, va escriure [pt] a la seua pàgina de la revista Época sobre la història de la lluita dels guaraní-kaiowà i com “un grup de l'elit rebutja, en nom de la ignorància, la immensa riquesa continguda en les llengües, coneixements i visions del món de les 230 etnicitats indígenes que encara hi perviuen” al Brasil:

Como podemos alcançar o desespero de uma decisão de morte coletiva? Não podemos. Não sabemos o que é isso. Mas podemos conhecer quem morreu, morre e vai morrer por nossa ação – ou inação. E, assim, pelo menos aproximar nossos mundos, que até hoje têm na violência sua principal intersecção.

Com podem copsar la desesperació de la decisió de morir plegats? No podem. Ni tan sols podem imaginar què significa. Però podem conèixer aquells que van morir, que moren i que moriran per les nostres accions – o inaccions. I d'aquesta manera, almenys acostar els nostres mons, que fins avui han tingut en la violència el seu principal punt de trobada.

Felipe Milanez, periodista, director del documental Toxic: Amazon [en], i creador del bloc tribut Luta Guarani (Lluita guaraní) [pt] ha fet un ús prolífic de les xarxes socials per alertar sobre la causa del seu poble. Recentment, ha publicat un vídeo [pt] amb el testimoni d'Elpídio Pires, un líder indígena, sobre com és la vida sota l'amenaça de la mort:

Al Twitter (@felipedjeguaka), Felipe denuncia [pt] les connexions entre els dirigents del govern local i els propietaris de plantacions, pistolers i crim organitzat en l'Amazònia”, apuntant noms [pt] com ara:

O prefeito de Paranhos levou pra cadeia Elpídio Pires. E o de Aral Moreira é um dos acusados na morte do Nisio Gomes Guarani. Prefeitos!

L'alcalde de Paranhos va empresonar Elpídio Pires. I el d'Aral Moreira és un dels dos acusats per la mort de Nisio Gomes Guarani. Alcaldes!

Ja a l'abril, havia publicat un altre vídeo [pt] sobre la mort del líder Nisio Gomes, en l'atac d'uns pistolers el novembre de 2011:

Onada de protestes

En les xarxes socials, es multiplicaren les iniciatives solidàries, com la pàgina de Facebook Solidariedade ao Povo Guarani-Kaiowá [pt] (Solidaritat amb el poble guaraní-kaiowà) o el bloc [pt] del Comitè Internacional del mateix nom. Es va posar en circulació un vídeo dirigit per Tekoa Virtual Guarani, amb missatges adreçats a la presidenta Dilma Rousseff per tal de sensibilitzar-la sobre la situació de violència que pateix aquest poble.

Denunciation of death threats by an indigenous representative of the women of MS in the video Salutations Dilma! Those who are about to die salute you.

Denuncia de les amenaces de mort per par d'una representant de les dones indígenes del MS al vídeo “Ave Dilma! Els qui han de morir et saluden.”

A Facebook, es va organitzar un grup per simular un “suïcidi col·lectiu simbòlic” online, consistent en una desactivació conjunta dels comptes de Facebook el 2 de novembre, en un esdeveniment batejat com a “facebookcidi” [pt]. Una petició d'Avaaz [pt], que compta ja amb 24.290 signatures [nota de la traductora: 39.909 en el moment de la publicació de la versió catalana], prega: “Aturem el suïcidi col·lectiu dels indis guaraní-kaiowà”.

Mentrestant, una nota [pt] del CIMI critica la manera irresponsable en què l'assumpte ha estat portat a la llum, interpretat com un “hipotètic suïcidi” dels guaraní-kaiowà, del qual s'han fet ressó les mobilitzacions ciutadanes i la premsa, quan, de fet, la carta parla de la “mort col·lectiva” en el “context de la lluita per la terra”.

Altra petició d'Avaaz [pt], ja amb vora 172.000 signatures [270.002 en el moment de publicar-se aquesta traducció], reforça el missatge expressat en la carta i llança la crida:

Exija conosco cobertura da mídia sobre o caso e ação urgente do governo DILMA e do governador ANDRÉ PUCCINELLI, para que impeçam tais matanças e junto com elas a extinção desse povo.

Uneix-te a nosaltres en la demanda d'una cobertura mediàtica del cas i d'una acció urgent per part de la presidenta DILMA i del governador [de l'estat de Mato Grosso del Sud] ANDRÉ PUCCINELLI, per tal que impedisquen aquestes matances i amb elles, l'extinció d'aquest poble.

El 19 d'octubre, a Brasília, va tenir lloc una protesta pública [pt] davant del Congrés Nacional, convocada pel CIMI, el Consell Federal de Psicologia (CFP), la Plataforma Dhesca i Justícia Global. Egon Heck va escriure sobre la mobilització i conclou [pt]:

Enquanto isso, as comunidades nas retomadas, nos acampamentos, nas aldeias, organizam a esperança, enfrentam os poderosos e lutam com as forças que lhes restam contra as políticas de morte e genocídio.

Mentrestant, les comunitats [indígenes], en els territoris recuperats, en els campaments, en els poblets, organitzen l'esperança, confronten els poderosos i lluiten amb la fortalesa que encara els queda contra les polítiques de la mort i del genocidi.

Aquest post és part de la nostra cobertura especial sobre Drets Indígenes [es].

Aquest article es va escriure amb la col·laboració de Diego CasaesElisa Thiago, João Miguel LimaLuís Henrique, Paula GóesRaphael Tsavkko.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.