Una tragèdia obre el debat sobre la cultura militar en l'educació a Corea del Sud

Cinc estudiants d'institut es van ofegar en un campament militar situat vora una platja a Corea del Sud, un esdeveniment que va encendre el debat sobre els campaments d'estil militar i alhora va suscitar nostàlgia per la cultura militar en l'educació coreana.

A la província de Chungcheong del Sud, cinc estudiants van morir durant els seus 3 dies d'estada a un campament militar, en el qual els monitors van obligar els estudiants a treure's la jaqueta salvavides i a saltar al mar cap al vespre. Dels 23 estudiants que es van veure atrapats en un fort corrent, cinc van desaparèixer. L'endemà se'n van trobar els cossos.

Abans de celebrar-se el funeral oficial [ko] el 24 de juliol de 2013, els companys de classe de les víctimes van publicar al YouTube un curtmetratge que expressava el seu condol (subtítols en anglès no disponibles):

La policia va descobrir que alguns dels monitors havien estat contractats, sense tenir cap acreditació, simplement per a cobrir la temporada d'estiu. A més, el campament militar utilitzava el nom de la Infanteria de Marina de manera enganyosa, ja que no existia cap mena de vincle amb les forces armades.

Tot i que les reaccions immediates a la tragèdia es van centrar a criticar la manca de rigor en la seguretat i les operacions reprovables dels campaments militars sense autorització, més tard els bloguers i els usuaris de Twitter van mostrar preocupació pel predomini de la cultura militar en l'educació coreana, la qual trepitja la creativitat i individualitat dels estudiants i dificulta el procés democràtic de presa de decisions.

Els campaments d'estil militar són una de les opcions més populars a l'hora de triar activitats de temporada en moltes escoles coreanes i el “Gyoryeon” [ko] o entrenament militar pràctic per a nens, havia estat una de les assignatures obligatòries pels estudiants d'institut durant unes tres dècades. L'assignatura va passar a ser opcional el 1997 i va desaparèixer oficialment [ko] de les escoles tot just l'any passat.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the one that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

@blu_pn: 해병대캠프 사고로, 극기라는 이름의 병영훈련에 경악하는 분들이 많다. ● 허나 기억할랑가 모르겠다. 나 어릴적 학교에서는 교련이라는 군사훈련을 정규수업으로 받았고, 조회시간엔 군대식 사열과 교장선생님께 거수경례를 했었다[…]

@blu_pn: Després de l'accident al mar en el campament militar, moltes persones van mostrar una gran commoció envers els campaments militars i l'autodisciplina que imposen amb entrenaments extrems. Però sabeu què? Quan era petit, vaig rebre un entrenament militar anomenat “Gyo-ryeon” com a part de la meva formació acadèmica. I cada matí a les hores en què el director feia un comunicat, nosaltres [els estudiants] ens alineàvem en una formació militar i li proferíem una salutació militar.

El destacat bloguer Impeter va rastrejar l'origen de la llarga tradició [ko] de la cultura militar present en l'educació coreana moderna:

[…] 1969년 안보의식과 전시상황에서의 대처능력을 높인다는 목적으로 고등학교 필수과목으로 ‘교련'을 지정했습니다. 당시 교련을 받은 대부분의 학생들은 그저 학교에서 하는 과목이라고 생각했지만, 지금 돌이켜보면 전쟁이 나면 고등학생까지 총을 들고 전장에 내보내겠다는 끔찍한 일이었습니다. 고등학생을 군인으로 만들려고 하니 군대와 똑같은 체벌과 군인정신을 학교에서 요구하기 시작했습니다. […] 우리 교육의 가장 큰 문제는 잘못된 명령이라도 무조건 따라야 한다는 일제강점기 조선총독부가 조선의 아이들을 소년병으로 만들려는 군국주의 교육 습성이 군사독재 정권으로 이어지면서 아직도 학교에 남아 있기 때문입니다.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the facility that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

El 1969 [nota de l'editor: va ser un dels anys en què hi va haver més tensió militar entre Corea del Nord i Corea del Sud, que gairebé va conduir a una situació prebèl·lica] el govern va determinar que “Gyoryeon” fos una assignatura obligatòria amb l'objectiu de fer créixer la consciència pública sobre la seguretat nacional i per estar més ben preparats en temps de guerra. La majoria d'estudiants, sense pensar-hi detingudament, van acceptar-ho com si fos una assignatura més; si ens ho plantegem seriosament, però, es tracta d'una situació horrible. S'entén que el govern s'havia plantejat d’enviar fins i tot estudiants d'institut a zones bèl·liques quan la guerra esclatés. Com que volien convertir els estudiants d'institut en soldats, les escoles van començar a imposar l'esperit militar als nens i van adoptar gairebé els mateixos càstigs corporals que s'aplicaven a l'exèrcit […] El problema més greu en la nostra educació és [la creença que] “els estudiants han d'obeir fins i tot les males ordres”, idea que va néixer durant l'era colonial japonesa – el govern colonial japonès va convertir els nens de la dinastia Chosun en soldats [durant l'època de la Segona Guerra Mundial] a base d'injectar militarisme a l'educació. I aquesta tradició va sobreviure quan els règims autoritaris militars coreans van prendre el poder [del 1960 – 1980] i van deixar rastres de militarisme a les nostres escoles.

Kim Yong-Taek, educador amb una llarga trajectòria, va escriure l’anàlisi següent [ko] en el seu blog sobre educació:

‘군대 갔다 오면 사람 된다’는 말이 있다. ‘말썽 부리고 반발하고 부모 알기를 우습게 알던 아들이 군대 가더니 딴 사람이 되어 돌아왔다’고 좋아하는 부모들이 있다. 과연 그럴까? ‘군대’갔다 오면 사람‘된다’는 말은 고생을 모르고 자란 자녀가 부모와 헤어져 살아보니 철이 든 것이지 군에 갔기 때문에 달라진 게 아니다. 달라졌다면 순진한 젊은이가 ‘폭력에 순종하는 인간성으로 바뀌었다면 그게 달라졌을 뿐이다[…] 개성이니 창의성이니 소통과 비판과 같은 민주주의란 군사문화와는 거리가 멀다. 명령과 복종이 필요할 뿐이다. 그럴 수밖에 없는 것이 적과의 대치 속에서 살아남기 위해서는 강인한 체력과 인내심이 기본이요, ‘시키면 시키는 대로 해야 하는 복종만이 살 길이다[…] 민주시민으로 자라도록 가르치는 학교에서 배우는 학생들에게 군사문화를 주입시킨다는 것은 반민주주의요, 반교육이다.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the facility that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

Hi ha una dita que diu que l'exèrcit et converteix en un home de veritat. Alguns pares fins i tot afirmen feliçment “el meu fill, un nen entremaliat que solia faltar-nos al respecte, s'ha convertit en un altre ésser humà després d'haver servit a l'exèrcit” [tots els homes coreans en bon estat de salut estan obligats a fer dos anys de servei militar]. Tanmateix, és cert això? És natural que un nen consentit esdevingui un ésser humà més madur després d'haver estat separat dels seus pares. Si hi ha algun canvi real que l'exèrcit va causar fou que “un jove ingenu s'ha convertit en una persona obedient que sucumbeix a la violència” […] La democràcia [promou] la creativitat i la individualitat i [està oberta a] la comunicació i a la crítica, i és molt diferent de la cultura militar. Quan aquesta última preval, cosa que passa quan es donen situacions extremes que requereixen fer front a un enemic, la força física i la paciència són indispensables i l'obediència a l'autoritat és l'únic camí a la supervivència. Com pot ser que una escola, una entitat que hauria de procurar que els estudiants es convertissin en ciutadans democràtics, injecti la cultura militar als nens? Es tracta d'una decisió antidemocràtica que no es correspon amb l'esperit de l'autèntica educació.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.