Serhiy Nigoyan, la primera víctima dels tiroteigs de Maidan. Va morir el 22 de gener de 2014. Captura de pantalla de YouTube.

Des que les protestes al voltant de la integració europea van esclatar per primera vegada als carrers de Kíev el passat novembre, les línies ideològiques de batalla que enfronten els internautes russos no han canviat gaire. Els liberals que s'inclinen per Occident generalment abracen la causa de l'oposició ucraïnesa, mentre que els conservadors i molts dels autoproclamats pensadors “geopolítics” temen que “la pèrdua d'Ucraïna” supose un fort revés als interessos nacionals de Rússia. 

Hi ha dos tipus de reportatge ben distints sobre Ucraïna que dominen, de manera habitual, el tràfic de la versió russa de LiveJournal: primerament, hi ha els fotoblogs dels nombrosos simpatitzants amb l'oposició, a càrrec de fotògrafs com Rustem Adagàmov (i el treball una mica més ambigu d'Ilià Varlàmov), i, en segon lloc, hi ha les publicacions profundament contràries a l'oposició, signades per bloguers que es dediquen a escampar teories conspiratives sobre trames terroristes i intervencions occidentals concebudes amb l'objectiu de minar les autoritats ucraïneses. 

Donada la manca de testimonis oculars, l'assassinat de Serhiy Nigoyan [en], primera víctima mortal dels tiroteigs de Maidan, ha multiplicat inevitablement les especulacions sobre qui en va ser responsable. Nigoyan va morir com a conseqüència de les ferides de bala que va rebre el passat 22 de gener, prop de l'estadi del Dynamo, al carrer Hruixevski de Kíev, on les escaramusses contra la policia foren més intenses. Nigoyan havia actuat com a guàrdia de seguretat informal per als opositors a Maidan. Als seus 22 anys, ben plantat i aparentment bastant simpàtic, Nigoyan havia esdevingut un habitual a l'escenari de les protestes de Kíev. Fins i tot va protagonitzar una documental inacabat. (A YouTube està ja disponible un clip de la seua entrevista per al projecte, que podeu veure a l'enllaç dessota). 

http://www.youtube.com/watch?v=xijdtFlRRT0

Encara que la policia no ha conclòs encara la seua investigació, es creu que Nigoyan va ser abatut per un franctirador. La narrativa predominant entre els manifestants i els periodistes occidentals, sembla, és que les Forces Especials Ucraïneses el van matar [ru]. El ministre de l'Interior ucraïnès, d'altra banda, al·lega [ru] que els seus oficials no utilitzen el tipus de munició que va acabar amb la vida de Nigoyan. Per embolicar una mica més la troca, la policia ucraïnesa diu que no s'ha presentat cap testimoni presencial que poguera explicar com va morir Nigoyan. 

El dia de l'assassinat, després que el popular compte de Twitter “EuroMaidan” publicara una foto (posteriorment eliminada) d'uns franctiradors no identificats dalt d'un edifici, Denis Travin, bloguer amb base a Moscou, i d'altres no van deixar [ru] passar l'oportunitat de demostrar que la instantània del tuit pertanyia en realitat [ru] als disturbis d'abril de 2010 al Kirguizistan. 

Altres bloguers russos s'han mostrat més disposats a acceptar la implicació de franctiradors en l'assassinat de Nigoyan, però alguns també han abraçat teories de la conspiració extremadament elaborades sobre la identitat del pistoler. L'usuari de LiveJournal ermalex76, per exemple, argumentava en una publicació [ru] al seu blog que els militars americans es trobaven darrere de l'assassinat i citava la peculiar munició emprada i, presumptament, la curiosa proximitat d'un periodista de l'emissora Radio Liberty, finançada pels Estats Units, al lloc del tiroteig. ermalex76 culpa Gene Sharp, un filòsof i polític americà, famós pel seu treball sobre els moviments de resistència antigovernamentals, i explica que el “Pla de Sharp” advoca per la creació de “màrtirs sagrats” que inciten els manifestants. (El bloguer continua fins deixar clar que Iúlia Timoixenko seria el sacrifici perfecte, però que com que és a la presó resulta difícil de matar.)

De fet, en un article d'opinió [ru] al diari Izvestia, Eduard Limónov, figura de l'oposició russa (i perpètua mosca collonera dels liberals russos), també contemplava la idea que algú es feia passar per franctirador de la policia, com a part d'una trama que buscaria així catalitzar el sentiment de protesta. 

Altres teòrics conspiranoics han apartat la seua atenció dels assassins per dirigir-la sobre la víctima i han obert la porta a les difamacions sobre Nigoyan. Després que va morir, no va transcórrer gaire temps fins que els bloguers van descobrir el compte [ru] de Nigoyan a Vkontakte, la major xarxa social de Rússia, on escrivia sistemàticament articles sobre Armènia.

Del compte Vk de Nigoyan.

Per als usuaris de RuNet no van passar desapercebudes les antigues fotos de Nigoyan amb uniforme militar a un camp de tir. Sembla que això va tenir lloc durant el seu servei militar obligatori a Ucraïna (no Armènia, país que Nigoyan mai va visitar [en]), tot i que una altra publicació va alçar la sospita [ru] d'afiliacions terroristes. El 21 de novembre de 2013, Nigoyan va penjar una foto mentre celebrava l'ASALA (sigles en anglès de l’Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia), una organització actualment extinta que durant la dècada dels 80 va figurar en les llistes terroristes dels Estats Units. 

Encara que no existeix cap prova que vincule Nigoyan amb el terrorisme, sembla que el rumor ha trobat una audiència receptiva, fins i tot als esglaons superiors del poder a Ucraïna. Fonts pròximes a les negociacions entre oposició i govern van declarar [ru] a la periodista Tatiana Nikolaenko que el president Ianukóvitx va rebutjar en un primer moment les acusacions que assenyalaven la policia com a responsable de la mort de manifestants. “Escolteu, nois, això ha estat culpa d'un terrorista armeni”, diuen que, suposadament, va adduir el president en defensa del govern en el transcurs de les converses.