Malgrat els desafiaments a la llibertat de premsa per part del govern, Uganda compta amb una indústria de mitjans de comunicació força dinàmica. Segons Freedom House, hi ha més de 24 periòdics (tant diaris com setmanals) i més de 180 estacions de ràdio privades.

Tanmateix, alguns creuen que la qualitat del periodisme a Uganda va de mal en pitjor: els relats i les anàlisis no tenen ni profunditat ni qualitat. A més, s’ignoren diverses qüestions, en particular les de caràcter polític, perquè els periodistes no tenen el coratge de qüestionar el que està passant al país.

Segons l’African Centre for Media Excellence (Centre Africà per a l'Excel·lència en els Mitjans de Comunicació), situat a Kampala, els periodistes d'Uganda han sigut acusats moltes vegades de participar en la corrupció en tapar el que succeeix al país.

Pel que es diu, en 2014 es va pagar a uns 100 periodistes per a que parlaren a favor de l’exprimer ministre d'Uganda, Amama Mbabazi. El 2011, el govern va  destinar una certa suma de diners a “animar” als periodistes que donaren una imatge positiva dels projectes del govern, sobretot en el sector petrolier.

Samson Tusiime, advocat de professió i cofundador de Veritas Interactive, @SchoolPlusUg i @QlikSocial, ha llançat aquestes preguntes als periodistes ugandesos:

I would like any journalist in print to tell me why I should take them seriously when they sell 30K copies yet we are 38M Ugandan.

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

M’agradaria que algun periodista de mitjans escrits em digués per què hauria de prendre’ls seriosament quan venen 30.000 diaris i som més de 38.000 milions d’ugandesos.

I would like any journalist to tell us why violent crime has a pattern of coordination and leadership yet we never arrest top shots

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

M’agradaria que algun periodista m’expliqués per què els crims violents segueixen un patró de coordinació i lideratge, i tanmateix mai no s'arresten els caps.

I would want any journalist to tell me how investing $300M in car production for Kira EV is a comparative advantage for Uganda

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

M’agradaria que algun periodista m’explicara de quina manera invertir 300 milions en el Kira EV ajuda al desenvolupament d’Uganda.

El Kiira EV és el primer cotxe elèctric d'Uganda, fabricat per estudiants de la Universitat de Makerere en 2011.

Tusiime els ha demanat a més que verifiquen les estadístiques que les ONG mostren al públic:

I would also like a journalist to interrogate NGOs stats of 300K children are aborted every year. That's like 1% of Uganda kila year

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

M’agradaria que algun periodista analitzara les estadístiques de les ONG sobre els 300.000 xiquets que s’avorten tots els anys, que ve a ser un 1% de la població ugandesa.

I am challenging any journalist to tell what is actually involved in the UGX 1B for every KM [Kilometer] tarmacked.

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

Repte a tots els periodistes que em diguen com és possible que cada kilòmetre asfaltat coste un bilió de UGX.

L'UGX és la moneda d’Uganda [ca]. Un dòlar equival a 2.990 UGX.

I am also challenging any journalist to tell us which Ugandan company is exporting illegal ivory from Ituri and other provinces

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

I repte també a tots els periodistes que ens diguen quina companyia ugandesa està exportant ivori d’Ituri i d’altres províncies de manera il·legal.

Ituri es troba en la província nord-oriental de la República Democràtica del Congo. El bosc d'Ituri alberga la població més gran d’elefants africans de bosc que queda al món.

I would like a journalist/researcher to tell us why our fish are dwindling yet there is no correlation to fish exports and consumption.

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

M’agradaria que algun periodista/investigador ens digués per què cada vegada tenim menys peixos i tanmateix no hi ha correlació entre l'exportació i el consum.

I am challenging any journalist how a single bridge that's not on a major river can cost UGX 7B

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

Repte a tots els periodistes que m’expliquen com pot ser que un simple pont per a un petit riu puga costar 7.000 UGX.

I am also challenging any journalist to ask why we spend $800K on tourism promotion and marketing , an industry that earns $400M

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

Repte a tots els periodistes a preguntar per què gastem 800.000 dòlars en promoure el turisme i en fer màrqueting quan aquesta indústria sols genera 400.000 dòlars.

I am also challenging any journalist to tell us why we export more gold than what we actually mine.

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

Repte als periodistes que m’expliquen per què exportem més or del qual disposem en realitat.

I am challenging any journalist worth their salt to expose police cartels extorting money from people under the police bond scam.Any takers?

— Sam (@Samwyri) May 1, 2015

Repte als periodistes, als periodistes com cal, a posar en evidència les bandes de policies que extorsionen a la gent per diners mitjançant les estafes dels bons de la policia. Qui accepta el repte?

Aquestes preguntes han portat a la creació de l’hashtag #SamwyriQNS. Altres ugandesos s'han unit a Samson Tusiime en qüestionar els periodistes d'Uganda:

Why did Uganda conceal the Kibwetere report even after destroying massacre site? #SamwyriQns

— Sam Agona (@samagona) May 2, 2015

Per què Uganda va amagar l’informe Kibwetere fins i tot després de destruir el lloc de la massacre?

Joseph Kibweteere és el líder de la secta del Moviment per a la Restauració dels Deu Manaments de Déu. Un centenar de membres de la secta van morir cremats l'any 2000.

Julie, entusiasta dels mitjans de comunicació socials, també ha desafiat als protagonistes:

#SamwyriQNS an explanation is needed on why we import dairy products yet the country can produce more than we can consume.

— Elektrolyte (@julimuffn) May 2, 2015

Per què importem productes diaris si el país pot produir més del que podem consumir? Vull explicacions.

Aquest usuari admet que són preguntes difícils:

These #SamwyriQNS are a hard paper. My journalists friends have said no to most of them. They fear for their lives.

— Only In 256 (@OnlyIn256) May 2, 2015

No és tan fàcil donar resposta a les #SamwyriQNS. Els meus amics periodistes han dit que no a la majoria. Temen per les seues vides.

Kevin, un bloguer ugandés, ha assenyalat:

TL Journalists are usually quickest to jump on trending* stories. But I don't see any jumping to give @Samwyri answers. #SamwyriQNS

— Kevin™ (@kevrx) May 2, 2015

Els periodistes s’afanyen per ser sempre els primers a cobrir les notícies més importants. Però no veig a cap periodista que s’apresse a donar resposta a les preguntes de @Samwyri.

Frank Tumusiime, especialista en aigua i sanejament, ha revelat una de les raons que poden estar darrere de la pèrdua de qualitat del periodisme a Uganda:

Media houses keep young journos on payroll without contracts. What quality of articles do we expect of folks without security? #SamwyriQNS

— Fredrick Tumusiime (@tufre80) May 2, 2015

Les redaccions encara tenen joves periodistes treballant sense contracte. Quina qualitat podem esperar dels articles de companys de professió que no estan ni assegurats?

Daneri Akiiki ha dit:

As soon His Highness the Aga Khan lands in Ug, his 1st courtesy call is Statehouse and one expects newspapers to dig into #SamwyriQNS; No!

— Daneri Akiiki (@_pensioner) May 2, 2015

Tan prompte com Sa Altesa l'Aga Khan arribe a Uganda, la seua primera visita de cortesia serà al Parlament i s'espera que els periòdics aprofundisquen en les #SamwyriQNS. No!

Aga Khan és amo de l'empresa de mitjans de comunicació privats més gran de l'Àfrica de l'est i central.

Els periodistes que gosen informar sobre temes sensibles han de fer front a l’assetjament constant per part del govern. Per exemple, al maig de 2013, les autoritats d'Uganda van tancar dos diaris. El motiu? Una carta on el coordinador de serveis d’intel·ligència demanava que s’obrira una investigació per esbrinar l'existència d'un pla per preparar el fill major del president Yoweri Musevini per  a que succeís el seu pare.