El director Ahmad Reza Darvish va dirigir aquesta història èpica religiosa sobre les revoltes d'Ashura. Tot i que la pel·lícula respecta l'ètica religiosa iraniana, alguns religiosos conservadors van demanar la seva prohibició. Imatge del director artístic, publicada per a la seva reutilització.

Aquesta és la primera part d'una publicació que va aparèixer originalment a iranhumanrights.org i que es publica a Global Voices en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. Llegeix la segona part a Global Voices aquí.

Encara que el president Hassan Rouhani va fer diverses declaracions respecte a la necessitat de permetre més llibertats culturals a l'Iran, la prohibició de pel·lícules a la república islàmica no ha disminuït durant aquests dos anys que ha estat com a president.

En juliol del 2015 es fa afegir l'última pel·lícula a la llista de cinema prohibit, quan el Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, amb l'autorització del president Rouhani, va prohibir Rastakhiz. Això va fer pujar a 14 el nombre de pel·lícules que no han rebut permís per a ser emeses a l'Iran des del 2007.

Tot i que la prohibició de la majoria d'aquestes pel·lícules va tenir lloc durant la presidència de Mahmoud Ahmadinejad (2005-2013), després de dos anys de Rouhani al poder, encara no han rebut permís per a ser emeses públicament.

Una de les raons més emprades per a les prohibicions és que la pel·lícula fa referència a les massives protestes pacífiques que van sorgir arrel de les eleccions presidencials del 2009 a l'Iran, un tema molt sensible a la república islàmic, i que els més intransigents encara taxen de “sedició”. Una altra raó molt emprada és el que consideren un hijab (vestimenta femenina) “pobre” en les actrius.

El 5 de juny de 2013, durant la campanya electoral, Rouhani va prometre que “deixaria la supervisió dels temes culturals en mans del poble” i va preguntar com podia un únic censor jutjar les violacions a la religió en una pel·lícula. Aquestes declaracions van augmentar la esperança que les pel·lícules prohibides es podrien emetre als cinemes si Rouhani era escollit.

Les declaracions a favor de la llibertat cultural van continuar després que Rouhani aconseguís la presidència. El 8 de gener de 2014, en una reunió amb artistes i personatges culturals va afirmar que “veure les arts com un problema per a la seguretat és el major error”. Va continuar dient: “Si no hi ha llibertat, no es produiran creacions artístiques de veritat. No podem crear i produir art per encàrrec. Qualsevol tipus d'atmosfera de seguretat pot acabar amb l'art.

En juny de 2015, en una conferència de premsa que commemorava el segon aniversari de la seva elecció, en resposta a la pregunta d'un periodista sobre l'extensa cancel·lació de concerts durant l'any anterior, Rouhani va dir: ” En el camp de la cultura, creiem que els assumptes culturals haurien de ser cedits a la gent de la cultura, i hem de facilitar una atmosfera de conciliació entre consumidors i productors de cultura”.

No obstant això, encara no s'ha trobat una solució a les disputes entre el Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica (de l'administració de Rouhani) i els productors iranians, i les pel·lícules continuen estant prohibides.

Al principi es van emetre algunes d'aquestes pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Farj, a Teheran, i algunes van passar als cinemes durant uns dies abans de ser descartades. L'última de totes, Rastakhiz, va ser prohibida el mateix dia de l'estrena, i es van haver de tallar 40 minuts de pel·lícula per a rebre el permís d'emissió del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica.

Rastakhiz és una pel·lícula de tipus religiós ambientada en el segle VII, que explica la revolta d'Ashura, quan Hossein, net del profeta Mohammad i tercer imam dels musulmans xiïtes va lluitar contra el vigent califa i va morir en una batalla desigual a prop de Karbala. Alguns líders religiosos van discrepar de la representació de l'oncle de l'imam Hossein, Abolfazl al-Abbas. Reproduir la cara dels imams i els seus familiars està prohibit pel credo xiïta.

Quan Rastakhiz es va emetre per primera vegada en la 15a edició del Festival de Cinema de Fajr, el director, Ahmad Reza Darvish, va rebre molts premis i elogis. Però les crítiques dels sectors religiosos eren tan fortes que es va veure obligat a retallar 40 minuts de la pel·lícula per satisfer els censors del Ministeri de Cultura. Tot i això, alguns líders religiosos es van mostrar igualment descontents i van instar finalment al Ministeri a retirar el permís a la pel·lícula.

Durant els últims dos anys, els extremismes adoptats pels membres conservadors del parlament i els mitjans intransigents, juntament amb grups religiosos ultraconservadors, han jugat un paper central a l'hora d'apartar les pel·lícules del públic..

En setembre del 2014, el Comitè d'Afers Culturals del Parlament de l'Iran va escriure una carta al ministre de Cultura i Orientació Islàmica demanant-li que denegués els permisos a vuit pel·lícules sensibles a la “rebel·lió” pública contra la victòria d'Ahmadinejad a les amplament qüestionades eleccions presidencials del 2009.

El director Kianoosh Ayari va explicar a la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran que «el que esperem de la institució encarregada de la indústria cinematogràfica és que tingui autoritat per a prendre les seves pròpies decisions. El Ministeri d'Orientació va donar permís per a emetre la meva pel·lícula (Khaneh Pedari («La casa paterna»)), i aleshores em van obligar a eliminar-la dos dies després, tot i ser emesa només a un petit cinema».