Els autors darrere del boom literari de Veneçuela

Aquesta entrada és l'última de les dos parts de la nostra entrevista a Guillermo Parra, l'autor de Venepoetics [es], sobre la literatura veneçolana (online i offline) i les seves traduccions de Jose Antonio Ramos Sucre. Podeu llegir la primera part aquí.

A la primera part de l'entrevista, Guillermo Parra ens parlava de la seva experiència amb la poesia veneçolana, el contacte que té amb els nous moviments gràcies als mitjans socials, i la seva percepció sobre el que es considera un nou boom en la literatura del país. En aquesta part de l'entrevista, en Guillermo ens dóna la seva visió sobre els nous autors, que construeixen poc a poc el nou panorama de la narració veneçolana.

Pel que fa als escriptors, trobo fascinant que hi hagi diverses generacions que estiguin publicant coses molt interessants. Les vegades que he estat a Caracas entre el 2007 i el 2010, m'ha sorprès la quantitat de presentacions, recitals i altres actes literaris que s'hi celebraven. Poder trobar-me amb el poeta Rafael Cadenas mentre revisava llibres a les llibreries […] realment em va impactar, fins que em vaig acostumar a la seva presència als actes literaris caraquenys. Els primers cops que el vaig veure en públic, però, va ser una mica intimidant, atès que la seva obra ha estat important per a mi.

 

També vam demanar al Guillermo que ens donés algunes pistes sobre els personatges més importants d'aquest “boom”. Ens va dir:

Books, image via Shutterstock

Imatge a través de Shutterstock, copyright Falconia.

Hi ha una pila d'escriptors veneçolans contemporanis que em semblen increïbles. Concretament en narrativa es publiquen tantes obres que no tinc temps de posar-me al dia. Alguns dels autors preferits de les generacions més recents són Carlos Ávila autor de ‘Mujeres recién bañadas’ (Mondadori, 2009), Rodrigo Blanco Calderón amb l'obra ‘Una larga fila de hombres’ (Monte Ávila Editores, 2005), Dayana Fraile amb ‘Granizo’ (El perro y la rana, 2011), Ana García Julio autora de ‘Cancelado por lluvia’ (Monte Ávila Editores, 2005), Liliana Lara amb l'obra ‘Los jardines de Salomon’ (Universidad de Oriente, 2008), Mario Morenza amb ‘Pasillos de mi memoria ajena’ (Monte Ávila Editores, 2008) y Gabriel Payares escriptor de ‘Cuando bajaron las aguas’ (Monte Ávila Editores, 2008). Però hi ha un gran problema: els llibres veneçolans no es poden aconseguir fora de Veneçuela, no es venen a l'Amèrica Llatina ni tampoc als Estats Units.

 

I sobre les influències i les connexions literàries, Guillermo diu:

No veig moltes diferències entre les històries d'aquests escriptors i les que m'han influït als Estats Units. Les seves propostes literàries reflecteixen una extensa xarxa d'influències, des de l'espanyol Enrique Vila-Matas fins a la veneçolana Teresa de la Parra i el nord-americà David Foster Wallace…

 

Finalment, afegeix:

Crec que els lectors, dins i fora de Veneçuela, haurien de conèixer aquests narradors perquè ens mostren els diferents rumbs que podria agafar la literatura veneçolana en els propers anys. Són persones apassionades per la literatura, però principalment, escriuen històries que revelen la poesia o la màgia que a vegades sorgeix en la nostra vida quotidiana

 

Podeu trobar més coses sobre la literatura veneçolana, i també algunes de les traduccions que Guillermo ha fet de les poesies de Ramos Sucre, al seu bloc Venepoetics [es].

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.