Amb més de 400 milions d'usuaris de Weibo (microblocs), les xarxes socials xineses han esdevingut una font cada cop més important per a seguir l'actualitat xinesa. Amb el nou any ja a la cantonada, hem recollit els memes més rellevants del 2012. Van d'escàndols, de famosos, d'humor i d'expressions populars utilitzades a la Internet xinesa.

#1 Gossos vs. llagostes – El conflicte entre la Xina i Hong Kong

La gent de Hong Kong fa temps que acumula una certa rancúnia [en] cap a aquells que vénen de la Xina continental degut a alguns turistes maleducats i dones embarassades que donen a llum als hospitals locals per garantir als seus fills el dret a residir-hi. Al gener de 2012, un vídeo que mostrava una discussió al metro de Hong Kong entre hongkonguesos i xinesos continentals es va escampar per la xarxa. Al vídeo s'acusava uns xiquets de la Xina continental de violar la prohibició de menjar al metro. L'incident va atiar el foc del ressentiment mutu i un professor de la Universitat de Pequín, Kong Qingdong, fins i tot va insultar els hongkonguesos a un programa de la televisió anomenant-los “gossos dels colons britànics” [en].

En resposta, un grup de ciutadans de Hong Kong es van organitzar online per a publicar un anunci al diari Apple Daily, on es retractava la gent de la Xina continental com a “llagostes” envaint la ciutat. “La gent de Hong Kong ja n'hem tingut prou!”, deia l'anunci.

L'anunci també es va escampar per la xarxa i va donar lloc a tot tipus de derivats del “ja n'hem tingut prou!”: Els de Shanghai es queixaven que ja en tenien prou dels migrants de les zones rurals que arriben a la ciutat buscant treball; els de Pequín es queixaven que ja en tenien prou dels preus desorbitants de l'habitatge.

#2 Minifalda a ras de figa

En març de 2012, una model anomenada Emily Zhou es va fer popular a la xarxa després de penjar-hi unes fotos del seu ric “padrí”, membre del Congrés Popular Nacional (el màxim òrgan legislatiu de la Xina) i de la seua falda “a ras de figa”. Ella va anar més enllà i va explicar que s'anomenen així les faldes que només arriben a cobrir els genitals d'una dona.

Els internautes van sospitar que el “padrí” era un altre oficial corrupte amb una amant ben mantinguda, i que Emily Zhou era una “Guo Meimei” més.

Tot i que més tard Emily va aclarir que l'home no era el seu “padrí”, la seua “falda a ras de figa” s'ha convertit en un nou meme a la xarxa i molts usuaris l'utilitzen ara per a referir-se a qualsevol minifalda.

#3 Chen GuangCheng

Quan l'advocat cec i activista pels drets civils xinès Chen Guangcheng es va escapar del seu arrest domiciliari en la primavera de 2012, va cridar l'atenció dels internautes xinesos. Malgrat que els govern va censurar el seu nom, els internautes van trobar maneres d'evitar la censura i parlar-ne. Un artista va crear un fals anunci de Kentucky Fried Chicken (KFC) que deia “Allibereu CGC” sota un dibuix que retractava el dissident.

L'anunci del KFC es va escampar per la xarxa en suport a Chen i el fenomen es va qualificar com a “activisme de guerrilla“.

#4 “diaosi” i els alts-rics-guapos

El terme “diao si” [en] (屌丝) ha estat una expressió popular a la Internet xinesa des de principis d'any. És un terme humorístic per a referir-se als “perdedors desafavorits”, aquells que no tenen les qualitats i avantatges necessaris per a l'èxit (bon aspecte, alt estatus social o bon origen familiar) i que senten que les seues vides no tenen escapatòria, amb el creixent cost de vida i tot tipus de competicions i pressions de la societat.
Per una altra banda, hi ha l'expressió per als homes alts, rics i guapos (高富帅 Gao-fu-shuai) o per a les dones de pell pàlida, riques i belles (白富美 bai-fu-mei), ambdós models del que es considera un marit o una esposa ideal en la societat xinesa.

Aquestes expressions poden sonar estranyes, però donen una idea dels problemes i de la mentalitat de la societat xinesa moderna.

#5 Vesteix els despullats

El 9 de juliol, la Televisió Central Xinesa va informar d'una exposició d'art italià al Museu Nacional de la Xina. Quan la cadena va mostrar l'escultura de Michelangelo, els genitals van aparèixer pixelats. El vídeo de l'obra d'art censurada va ser vist per milions de xinesos a Internet.

Un professor va comentar sarcàsticament: “Per què no els vestim?” Els internautes es van inspirar i començaren a utilitzar programes d'ordinador per a “vestir” escultures i pintures famoses i fer broma de la cadena de televisió.

#6 62%

A l'agost, Yang Yiyong, director de l'Institut de Recerca Macroeconòmica per al Desenvolupament Social de la Comissió per al Desenvolupament Nacional i la Reforma, va dir [zh] a un fòrum que la Xina havia acomplert el 62% de la tasca per rejovenir la civilització, basada en els indicadors de seguiment i avaluació del Gran Procés de Recuperació Nacional.

Els internautes van trobar ridícul [zh] que s'utilitzara un índex per a mesurar el progrés de renaixement de la Xina i la xifra “científica” es va convertir en un meme a Internet. Van sorgir tot tipus de bromes creatives que utilitzaven la xifra 62% per a fer broma de l'informe. Un internauta va escriure [zh]: “Anit em va despertar un missatge de text quan estava ja un 62% endinsat en el meu somni”. Un altre va escriure [zh]: “La missió d'eixamplar l'escletxa entre rics i pobres està un 62% complerta”.

#7 L'oncle dels rellotges

En setembre 2012, Yang Dacai [en] va ser apartat de la seua posició com a cap de l'Administració de Seguretat Laboral de Shaanxi després que es publicaren a Internet diverses fotos seues on apareixia amb almenys 11 rellotges de luxe en diferents ocasions. Després de l'escàndol dels rellotges protagonitzat per Yang, el cap de Transports de la província de Fujian, Li Dejin, i l'alcalde de Lanzhou, Yuan Zhanting, es van unir al grup. Així, “oncle dels rellotges” va esdevenir una expressió per a referir-se als oficials corruptes. A més de rellotges, els béns obtinguts de manera sospitosa inclouen també cases i amants. D'aquesta manera, “l'oncle de les cases” fa referència a  Cai Bin, el cap de l'oficina de Gestió Urbana del districte de Panyu, a Guangzhou, i “l'oncle dels segons” és el cap del Partit Comunista al districte de Beibei, a Chongqing, Lei Zhengfu, protagonista d'un vídeo de 12 segons exposat a Internet per un periodista, on se'l veu mantenint relacions sexuals amb una dona de 18 anys.

#8 “Ets feliç?”

A principis d'octubre, la Televisió Central Xinesa va emetre un programa anomenat “Enquesta de vacances: ets feliç?” [es]. Al carrer, els reporters van preguntar a persones aleatòries si eren felices, i el resultat van ser cares de desconcert i confusió, amb algunes respostes inesperades. Un vell treballador migrant va respondre: “El meu cognom és Zeng”, aparentment havia confòs la pregunta i havia entès “el teu cognom és Fu?”

El programa es va percebre com un esforç per mostrar una societat “harmoniosa” just abans del 18è Congrès del Partit Comunista de la Xina. La pregunta “ets feliç?”, amb un to irònic, es va escampar per a la xarxa per riure-se'n de la televisió nacional.

#9 Sparta

Sparta [en] és una altra expressió codificada que els usuaris d'Internet utilitzen per a parlar sobre el 18è Congrès Nacional del Partit Comunista. En mandarí, sparta sona com el nom col·loquial del congrès, “Shi ba da”, que va ser censurat a Weibo en les setmanes prèvies i durant el congrès en novembre 2012.

Una cerca del terme ‘sparta’ o ‘斯巴达’ ofereix més de 3.5 milions de resultats. Els internautes utilitzaren aquest codi per a queixar-se de les “estranyes normatives” [en] i la baixa velocitat de la connexió a Internet que van experimentar abans i durant del congrès.

“La meua connexió a Internet és cada cop més lenta, deu ser perquè s'aproxima sparta?” va dir un usuari de Weibo.

#10 qie gao

Una altra expressió popular a l'Internet xinesa, “qie gao” (切糕, coca de fruites seques), va sorgir cap a finals del 2012 arran d'una disputa [en] entre alguns xinesos han (l'ètnia majoritària) i alguns venedors de coques uigurs (minoria ètnica concentrada principalment a la província de Xinjiang) sobre el preu suposadament desorbitat de les coques.

La disputa, que va tindre lloc a una ciutat de la província de Hunan, es va convertir en una gran baralla. Es va estimar que els danys a les coques i dolços de nous havien costat uns 160.000 yuan (19.700 euros), 16 uigurs van ser compensats pels danys soferts i traslladats a Xinjiang, i el client va ser detingut per la policia. La ressolució pro-uigur del conflicte i el malestar per l'alt preu de les “qie gao” va cridar l'atenció dels internautes, que van publicar fotos de “qie gao” a Weibo i van compartir les seues experiències amb els venedors de coques uigurs. L'incident va atiar també les queixes [en] dels han contra les polítiques de discriminació positiva cap als grups ètnics minoritaris.