Les intervencions militars franceses a l'Àfrica

La intervenció militar francesa a Mali, anomenada Operació Serval [es], va començar l’11 de gener com a reacció/a conseqüència de l’avanç dels grups islamistes [fr] cap a Bamako. Tot i que ha estat lloada per una part important de la població de Mali [en] i nombrosos observadors exteriors [fr], aquesta intervenció s’allunya de la línia no-intervencionista mantinguda fins ara pel president francès François Hollande a l'Àfrica.

Fes clic per veure el mapa interactiu de Google realitzat per Jeune Afrique.

Fes clic per veure el mapa interactiu de Google realitzat per Jeune Afrique.

A un article titulat Àfrica: per què les intervencions franceses a l’Àfrica no provoquen protestes… [fr], François d’Alençon escriu:

Bizarre, bizarre… L’intervention française au Mali ne dérange personne alors que des actions américaines similaires soulèveraient des tempêtes de protestation… De l’avantage de ne pas être une super puissance.

Estrany… la intervenció francesa a Mali no molesta a ningú mentre que accions americanes similars provocarien una tempesta de protestes… És l’avantatge de no ser una súper potència.

I cita extractes del diari txec Lidové noviny:

« Les Français sont intervenus plus de 50 fois en Afrique depuis 1960. Ils ont combattu au Tchad, dans la guerre non déclarée avec la Libye, protégé les régimes de Djibouti et de République Centrafricaine des rebelles, empêché un coup d’état aux Comores, sont intervenus en Côte d’Ivoire. Que ce soit pour préserver des intérêts économiques, protéger les ressortissants français ou démontrer le statut de grande puissance du pays, les locataires de l’Élysée, de gauche comme de droite, ont fréquemment manifesté leur penchant pour les actions unilatérales. … Pourtant personne n’a jamais protesté. … Si les États-Unis intervenaient avec une telle véhémence, il y aurait des protestations interminables en Europe. Et les ambassades américaines verraient défiler des diplomates fâchés, à commencer par les Français. »

Els francesos han intervingut més de 50 vegades a l'Àfrica després de 1960. Han combatut al Txad, a la guerra no declarada amb Líbia, han protegit els règims de Djibouti i de la República Centreafricana dels rebels, han evitat un cop d’estat a les Comores, van intervenir a la Costa d’Ivori. Ja sigui per preservar els interessos econòmics, protegir els residents francesos o demostrar l’estatus de gran potència del país, els inquilins del Palau de l’Elisi, tant de dretes com d’esquerres, han manifestat amb freqüència la seva inclinació per les accions unilaterals… Tanmateix, ningú ha protestat mai… Si els Estats Units intervinguessin amb una vehemència així, hi hauria protestes interminables a Europa. I les ambaixades americanes veurien desfilar diplomàtics enfadats, començant pels francesos.

Mapa de la rebel·lió tuareg a l’Azawad, al nord de Mali indicant els atacs dels rebels el 5 d’abril de 2012 per Orionist a Wikipédia (CC-BY-3.0)

Mapa de la rebel·lió tuareg a l’Azawad, al nord de Mali indicant els atacs dels rebels el 5 d’abril de 2012 per Orionist a Wikipédia (CC-BY-3.0)

A continuació, oferim una cronologia d’aquestes intervencions franceses [són nombroses, però contràriament al que afirma el diari, hi ha menys de 50] feta utilitzant la crida de les principals intervencions militars franceses [fr] a l’Àfrica de Nestor N’Gampoula i la de Jean-Patrick Grumberg per Dreuz.info, la qual subratlla que aquestes intervencions militars de França a l’Àfrica són principalment a les seves antigues colònies:

L’any 1964, després d’una temptativa de cop d’Estat contra el règim d'aleshores, les tropes aèries desembarquen a Libreville, al Gabon.

De 1968 a 1972, els contingents francesos participen a la lluita contra la rebel·lió al Tibesti [fr], regió del nord del Txad.

L’any 1978 al Zaire (actual República democràtica del Congo), 600 legionaris francesos es rendeixen a la ciutat de Kolwezi [es], al sud-est, per socórrer milers d’africans i d’europeus amenaçats pels rebels katanguesos. Aquesta misió respon a la crida del president Mobutu Sese Seko d’ajudar el seu país. L’operació va costar la vida de 5 legionaris, però va permetre evacuar a 2.700 occidentals.

L’any 1979 a la República Centreafricana, l’emperador Jean-Bedel Bokassa I és destituït per paracaigudistes francesos de l’Operació Barracuda[fr].

De 1983 a 1984, al Txad França emprèn l’Operació Manta, amb 3.000 homes, per fer front a una ofensiva d’opositors armés recolzats per Líbia.

Dos anys més tard, és a dir, l’any 1986, una altra acció militar francesa aèria, anomenada “Operació Épervier”,  va ser desplegada després d’una ofensiva antigovernamental.

L’any 1989 a les Comores, després de l’assassinat del president Ahmed Abdallah [es] i la presa de poder del país pels mercenaris del francès Bob Denard [es], uns 200 soldats francesos desembarcaren, exigint així a aquests últims abandonar el país.

L’any 1990, París envia al Gabon les tropes, a Libreville i a Port-Gentil [es] per reforçar el dispositiu francès, amb greus motins com a a conseqüència. L’operació va permetre l’evacuació d’uns 1.800 estrangers.

L’any 1991 al Zaire (actual República democràtica del Congo), les tropes belgues i franceses aconsegueixen evacuar als estrangers després de violents motins i saquejos al país.

L’any 1991, les tropes franceses amb base a Djibouti ajuden la rebel·lió afar [fr] i desarmen els soldats etíops que travessen la frontera després de l’enderrocament del president etíop Mengistu Hailé Mariam.

L’any 1994, les tropes franceses i belgues evacuen els europeus de Ruanda mentre que els hutus massacren a centenes de milers de tutsis. Més tard, el mateix any, uns 2.500 soldats francesos, recolzats pels contingents de països africans, llançant l’”Operació Turquoise”[fr], descrita com un esforç humanitari, del Zaire a l’est de Ruanda.

L’any 1995, un miler d’homes participen a l’operació Azalée [fr], posant fi a un nou cop d’Estat de Denard [es] contra el president Saïd Mohamed Djohar a les Comores.

L’any 1996, a la República Centreafricana, a conseqüència de motins armats contra el president escollit Ange-Félix Patassé[es], l’operació Almandin [fr] assegura la seguretat dels estrangers amb l’evacuació de 1.600 persones.

L’any següent, 1997, concretament després de l’assassinat de dos militars francesos, una operació francesa va ser ordenada contra els rebels a Bangui (República Centreafricana).

El mateix any 1997, uns 1.200 soldats francesos socorren els habitants francesos i africans durant els combats entre l’armada congolesa i els partidaris del cap militar congolès Denis Sassou Nguesso [fr], avui president de la República del Congo [es].

L’any 2002, les forces franceses preparen l’operació Licorne [fr] per ajudar als occidentals atrapats per una sublevació militar que tingué com a conseqüència la divisió de la Costa d’Ivori en dos.

L’any 2003, al Zaire (actual República democràtica del Congo), l’operació Artémis [fr] a l’Ituri [fr], al nord-est, va assegurar la zona i posà fi als massacres abans del desplegament de 2.000 cascos blaus, dels quals 80% francesos.

L’any 2004, destruïren a la Costa d’Ivori la petita força aèria ivoriana després que les forces governamentals bombardegessin una base francesa.

L’any 2008, una nova intervenció francesa enforteix el règim del president txadià Idriss Deby i evacua els estrangers durant els atacs dels rebels que han travessat el Sudan.

L’any 2011 a Líbia [es] els avions francesos són els primers a bombardejar les forces de Moammar al-Gaddafi al març, després del vot de l’Organització de Nacions Unides que autoritza la intervenció a Líbia per protegir els civils capturats durant una rebel·lió contra Kadhafi. L’OTAN va prendre el control de la missió global el 31 de març, que va permetre als rebels libis vèncer les forces del govern i prendre el poder.

L’any 2011 – Costa d’Ivori – Les forces franceses fan inclinar la balança cap al costat de les forces de l’ONU en el moment en que esclata la guerra civil, que ha esclatat després de la negació de Laurent Gbagbo a dimitir i a acceptar la victòria electoral d’Alassane Quattara com a president.

 

França havia decidit trencar amb el seu paper de “policia de l’Àfrica” negant-se a intervenir de nou a la República Centreafricana, on François Bozizé (antic cap de les armades que va arribar al poder amb un cop d’estat que va destituir el president escollit Ange-Félix Patassé [es] el 15 de març) fa front a una rebel·lió [es]. Llavors no podia saber que els esdeveniments a Mali [fr] acabarien espentant-lo a l'acció:

2013 – Mali [es] – Els francesos bombardegen els rebels islàmics després que hagin intentat ampliar la base del seu poder dirigint-se cap a la capital maliana, Bamako. França ja havia avisat que el control del nord de Mali pels rebels suposava una amenaça per a la seguretat d’Europa.

Al mateix temps, França va organitzar una operació comando per intentar salvar un ostatge francès detingut pels militants de Shabaab a Somàlia, també aliats d'Al-Qaïda. L’ostatge va ser assassinat [fr].

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.