Molts creuen que, gràcies a què els dóna veu, Internet ha atorgat poder a les persones i a les minories socials. Per als treballadors i treballadores sexuals, tanmateix, la història és ben diferent. Com que la llei de Hong Kong penalitza “la publicitat relacionada amb serveis sexuals” i “la conspiració per viure dels guanys resultants de la prostitució d'altres”, no poden gaudir dels seus propis llocs web i són explotats per aquells que tenen la possibilitat de dirigir pàgines que promocionen serveis sexuals des de l'estranger.

Mavis Siu, que treballa per al web hongkonguès inmediahk.net, investiga la manipulació de les prostitutes que duu a terme la pàgina sex141.com, que és el major portal de serveis sexuals de la ciutat. El seu article es va publicar [zh] a inmediahk.net el 24 de juliol de 2013. La versió reduïda en anglès ha estat traduïda per Alpha Au i tornada a publicar per Global Voices com a part d'un acord que possibilita compartir continguts.

Un grapat de diaris han revelat que sex141.com se n'ha aprofitat de la “Money-Drop Review”, mitjançant la qual els clients deixen els seus comentaris sobre el servei, per tal de defraudar les treballadores sexuals amb l'amenaça que serien difamades per usuaris anònims i escriptors “negres” si no pagaven. Si ho feien, els “negres” recomanats pel mateix lloc web, els hi redactarien bones crítiques. La JJJ Association [zh], una organització que defensa els drets dels treballadors sexuals, ha alertat de la situació als periodistes locals.

No obstant, molts es demanen encara: Per què les treballadores sexuals explotades continuen registrant-se i creant-se un perfil a sex141?

Monopoli de la indústria sexual en línia

Les estafes a prostitutes tenen a veure amb el monopoli del negoci dels llocs web pornogràfics a Hong Kong.

Hi ha tres grans pàgines pornogràfiques a Hong Kong, entre les quals sex141 és la més activa amb el seu índex de “Bordells d'una sola dona” [en], terme que s'aplica a les prostitutes que treballen en petits apartaments, sovint d'una única habitació, a la ciutat. Un graduat universitari local fou el responsable de la creació el 2002 [zh] de sex141. La pàgina permet les treballadores sexuals publicar anuncis alhora que serveix com a fòrum. Al principi, es trobava a Hong Kong, però després que el propietari fóra condemnat [zh] el 2006 per haver conspirat amb l'objectiu de viure dels guanys generats per la prostitució d'altres, el servidor es va traslladar als Estats Units. La gestió anà a parar a mans d'una companyia anomenada Black Lotus Communications. Recentment, s'ha expandit a altres regions asiàtiques, com ara la Xina, Taiwan i Macau.

El web, que té com a mercat objectiu Hong Kong, disposa d'una “base VIP de dades de xiques”, que categoritza les prostitutes enregistrades segons la ubicació del seu lloc de treball de manera que els resultats de la cerca siguen els més convenients per als clients. Un representant de la JJJ Association va dir que aquest lloc pornogràfic és altament professional. Per exemple, compta amb un equip legal sobre el qual recolza el seu treball.

Com que gaudeix d'una molt bona classificació dins dels motors de recerca i de gran popularitat, ha aconseguit consolidar el seu estatus de monopoli a Hong Kong. Segons alexa.com, sex141 se situa en el lloc 126 [en] en termes de tràfic web a Hong Kong, mentre que altres dues pàgines pornogràfiques semblants “Miss 148″ i “161 Sex” van molt per darrere en aquest rànquing [en] a les posicions 1.088 i 1.638 respectivament.

Miss Ho, una prostituta enregistrada a sex141 de fa més d'un any, creu que l'elevada popularitat de sex141 és resultat de les seues tècniques de màrqueting. A més de la pàgina principal, sex141 també manté un fòrum en línia[zh]. El contingut del fòrum no és diferent del de cap altre fòrum públic, excepte que aquest compta amb un munt d'anuncis de sex141 i altres productes i serveis relacionats amb el sexe. El fòrum ocupa el lloc 148 [en] del rànquing d'Alexa.

Tal com altres pàgines pornogràfiques, sex141 disposa d'un sistema de “abonats”, sota el nom de “Programa de patrocinadors”. Els membres que donen 300 dòlars, 1.000 dòlars o 8.800 dòlars accedeixen a drets d'usuari diferents, com ara agafar o mirar fotos de les prostitutes, llegir les ressenyes sobre els serveis, veure vídeos en línia i utilitzar el motor de recerca i altres funcions. Els membres també poden guanyar crèdits en el fòrum per tal d'obtenir més drets d'usuari.

Miss Ho va assenyalar que les treballadores sexuals són la major font d'ingressos de sex141. “Paguem 1.300 dòlars hongkonguesos [al voltant de 180 dòlars americans] cada mes per posar anuncis”, va explicar. Actualment, hi ha més de 3.000 treballadores sexuals al web. L'ingrès mensual estimat és de milions.

L'elevat cost de les males crítiques

Miss Ho afirma que sex141 és una plataforma efectiva per publicitar els seus serveis. És una ajuda per al negoci. “No puc explicar el motiu pel qual els clients depenen tant del web, siga com siga, ens ajuda a aconseguir més clients”, va dir.

Tanmateix, sex141 vol aprofitar-se'n encara més de les prostitutes, com si el que paguen mensualment per anunciar-s'hi no fóra suficient. Miss Ho apuntava que sex141 amaga “molts trucs diferents per explotar les treballadores”. Per exemple, hi ha una “Estrella del Dia — Capsa de Flors” a la portada. La pàgina té una funció que permet els clients comprar flors virtuals a les xiques. Però en la major part dels casos, les treballadores paguen 300 dòlars hongkonguesos (vora 40 dòlars americans) per fer-se elles mateixes amb 30 flors virtuals del sistema, com una manera d'autopromocionar-se.

“Aquestes coses són enginyoses, però res és pitjor que la “Money-Drop Review”, va confessar.

La “Money-Drop Review” és una característica recentment afegida. Encoratja els membres a escriure ressenyes negatives, com ara que el servei fou terrible o, fins i tot, que la prostituta li va transmetre alguna malaltia venèria. Els escriptors no són responsables per aquestes crítiques, ni tenen tampoc l'obligació de presentar evidències que les suporten. Les ressenyes perjudiquen les treballadores i llavors han de pagar per obtenir bones crítiques.

“Eliminar una crítica negativa costa 200 dòlars. Si la treballadora difamada no era una abonada de sex141, ha de pagar 1.300 dòlars hongkonguesos (vora 180 dòlars americans) per tal de convertir-se en membre, i 1.000 dòlars més (prop de 130 dòlars americans) per FeiLung [un “negre” recomanat pel mateix lloc web].

Aquesta “Money-Drop Review” no sols obliga les treballadores que ja en són membres a pagar més, sinó que també força les que no ho són, a enregistrar-se.

“141 haguera pogut pujar el preu de la taxa per anunci, diguem-ne, de 3.000 a 4.000 dòlars hongkonguesos (entre 400 i 520 dòlars americans), les prostitutes llavors hagueren triat si continuaven o no utilitzant aquest servei”, explicava Miss Ho indignada. L'actual sistema de ressenyes negatives, en canvi, els provoca estrès emocional i suposa una pesada càrrega ecònomica.

Miss Ho va escoltar que hi ha una treballadora sexual que “inverteix” 10.000 dòlars hongkonguesos (prop de 1.300 dòlars americans) al mes en un “negre” que li escriu bones crítiques i que algunes cauen en la depressió fins al punt de pensar en suïcidar-se. Quan una ressenya negativa acusa una prostituta d'haver causat una infecció venèria, el seu negoci s'esfondrarà immediatament.

Donada la naturalesa del seu treball, les prostitutes no tenen cap manera d'evitar les ressenyes negatives ni de refutar les falses acusacions. Si volen aconseguir paraules de lloança, han de recórrer als serveis del “negre”. Miss Ho es preguntava el perquè sex141 no protegeix les seues treballadores membre: “Després de tot, nosaltres som qui paguem pels anuncis! Per què la Money-Drop Review se centra únicament en nosaltres? Els altres anuncis del web, com ara els de serveis financers, productes sexuals i línies eròtiques no estan sotmesos a aquestes ressenyes.”

El web s'escuda en la llibertat d'expressió per defensar aquesta ferramenta. No obstant això, “les crítiques negatives” no poden demostrar la seua autenticitat i els escriptors no se'n fan responsables dels falsos comentaris. La “llibertat” ha perjudicat, sense dubte, les treballadores. Miss Ho es preguntava: “Quan la informació inclou l'adreça, nom i telèfon de les treballadores, com pot no tenir cap efecte en el món real?”

L'administrador del fòrum de sex141 va suggerir que “els redactors recomanats “FeiLung i “GwatZingKoeng” són escriptors a títol personal i no empleats del web… cap d'ells està autoritzat a cobrar en nom de sex141.”

Però Miss Ho ho posava en dubte: “Si no existeix cap interès ocult, per què del departament de publicitat de sex141 ens recomana els dos “negres”?” Un col·laborador d'inmediahk.net va tractar de contactar amb la plantilla de sex141, però l'única resposta que va rebre fou: “Coneixes la naturalesa de la nostra pàgina. No acceptem entrevistes. Sense comentaris.”

Un membre de la JJJ Association va dir que han presentat altres llocs web de caràcter similar a les treballadores sexuals locals, però la manca de popularitat i l'escàs nombre de visites no les ajuda a captar clients. L'associació va considerar en una ocasió establir una nova plataforma, però va haver de renunciar a la idea degut als riscos legals i als problemes tècnics. Sembla que les prostitutes no tenen cap altra opció més que “pagar pel seu propi malestar” mentre la situació de monopoli continue.