Cerimònia d'obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic. Fotografia de la pàgina oficial dels jocs.

Després de 44 anys de llarga absència, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen una vegada més a Birmània. L'última vegada que els jocs es van disputar a Birmània va ser el 1969, a Yangon. La cerimònia d'obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l'11 de desembre en la nova capital, Nay Pyi Taw, i la premsa internacional la va descriure com una festa enlluernadora. De fet, el govern ja havia dut a terme al país una campanya de promoció prou agressiva dels jocs mesos abans de la celebració. Per animar un poc allò que la premsa internacional i la local han ressenyat al respecte, aquí està el que els internautes han comentat sobre els jocs. La cerimònia d'obertura va ser rebuda amb entusiasme i molt aclamada. Aye Chan va compartir [my] un article al respecte:

La cerimònia d'obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l'11 de desembre. No dic açò pel fet que sigui birmà, però estic molt orgullós com a ciutadà birmà d'organitzar una cerimònia tan esplendorosa. Fa anys que hem tingut por de realitzar qualsevol esdeveniment en aquest país, i m'agradaria dir que hem aprofitat aquesta oportunitat per reconstruir la nostra dignitat com a birmans.

No obstant això, encara que hi ha gent que tendeix a pensar de manera negativa i que es dedica a publicar crítiques a Facebook. Tothom és lliure de criticar, però no puc fer res més que sentir-me trist pel fet que la nostra pròpia gent ens critiqui.

En lloc de culpar-nos mútuament, prefereixo descobrir què diu la premsa internacional sobre la cerimònia. […]

Després, l'article descriu les ressenyes de la premsa estrangera, com el Malaysian Insider, Asia One, The Times of India, The Chronicle Journal i el Bangkok Post. L'autor tanca l'article amb el comentari següent:

De totes maneres, si parem atenció a les ressenyes internacionals, les alabances han anat molt més enllà de les seues expectatives, més que no pas les crítiques. Pensem en l'èxit de la celebració de la cerimònia com una porta d'entrada a la comunitat internacional o com un anunci al món i l'inici del nostre camí per allunyar-nos de la dictadura.

Mascota oficial dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic

Demo Wai Yan va escriure [my] al seu blog:

[…] Podem veure que hi ha diferents punts de vista sobre els 27ns Jocs del SEA que s'han celebrat al nostre país després de 44 anys, però necessitem fer distincions entre les nostres opinions.

Els nostres atletes estan intentant amb molt d'esforç donar el millor de sí mateixos per als jocs que s'estan celebrant al nostre país. Avui, la competició dels atletes birmans no és una forma de fer propaganda sobre el règim militar, sinó que fan tot el que poden per millorar la imatge del país. En aquests moments hem de recolzar els atletes, guanyen o perden. […]

Mentrestant, el 16 de desembre Birmània va perdre contra Indonèsia 1-0 al futbol i va quedar desqualificada, cosa que va provocar alguns disturbis menors als voltants de l'estadi en Yangon. Com era d'esperar, hi havia un enorme públic decebut amb l'actuació de la selecció de futbol de Birmània. Zaw Htet Han va expressar [my] la seua opinió sobre els disturbis:

Hi ha vandalisme fins i tot en els països on la democràcia s'ha establert satisfactòriament. També hi ha piròmans. Oblidem-nos del tema absurd de si Birmània mereix democràcia o no. Tots els països del món la mereixen al 100 %.

L'actuació de Birmània en els jocs reflecteix la debilitat del país, segons Khin Maung Nyo:

Ara per ara veig les coses de manera diferent. Crec que els partits de futbol (especialment els que hem perdut) representen la nostra debilitat econòmica i administrativa; reflecteix el buit que hi ha entre les nostres expectatives i la realitat, i la necessitat que tenim de desenvolupar els recursos humans en diferents sectors. Açò no pot fer-se en un dia o una nit: cal temps.

D'altra banda, tothom va animar l'equip de futbol femení per haver-ho fet el millor possible, encara que només van aconseguir la medalla de bronze en lloc de la d'or. El grup Myanmar Political Jokes (Bromes Polítiques de Birmània) va felicitar [my] l'equip:

Encara que per desgracia van perdre després de la ronda de penals, era evident que ho van fer el millor que van poder pel país. Estem molt orgullosos de l'equip de futbol femení de Birmània. Va ser un partir molt emocionant per als milers de persones que van veure el partit a l'estadi, per televisió i des de l'estranger. Va ser una bogeria veure ambdós equips jugant tan intensament. De fet, el públic de Birmània no és cec, més enllà de guanyar o perdre: el públic sap si els jugadors s'han esforçat de veritat. I no tenim por d'encarar al fracàs.

La gent no va perdre el cap sense raó quan Birmània va perdre contra Indonesia l'altre dia, ja que el públic que va assistir al partit va veure que l'equip masculí de futbol birmà no havia jugat de manera prou seriosament per guanyar el partit. Aquest és el motiu pel qual 60 milions de fans estaven enfadats.

Avui, fins i tot quan l'equip femení de futbol també ha perdut el seu partit, n'estem realment orgullosos. Ho han fet el millor que han pogut pel país fins al final.

Ye Htut també va lloar [my] l'equip:

Gràcies, joves heroïnes, per fer feliç el públic birmà.

La seua coordinació, el seu esperit d'equip i la seua implicació són els exemples que no només els futbolistes hauríem de seguir, sinó també tots nosaltres.

Després de la cerimònia de clausura, també va destacar [my] les victòries dels atletes d'altres ètnies:

[…] Atletes d'altres ètnies, com la katxin, kayah, xin, mon, shan i rakhine, van guanyar 180 de les medalles per a Birmània. Quan van anunciar que organitzaríem aquests jocs, gents de dins i de fora del país van dubtar sobre si seríem prou hàbils com per encarregar-nos-en. Es preguntaven si els atletes de Birmània serien realment capaços de fer-ho possible.

Ara, amb tota la gent de les diferents ètnies del país, hem provat que estaven equivocats.

Aquest esperit, deixeu-nos començar el viatge cap al futur del país.