Són eficaces les sancions econòmiques com a represàlies polítiques?

[Els enllaços condueixen a pàgines en francès i en espanyol]

Arran de la intervenció militar de Rússia a Crimea, s'han escoltat moltes amenaces de sancions econòmiques com a represàlies contra el govern de Vladímir Putin. La Casa Blanca ja ha anunciat la prohibició de l'entrada a aquest territori i el bloqueig dels actius del Kremlin. Pel seu costat, la Unió Europea estudia sancions similars.

Això no obstant, l'eficàcia d'aquest tipus de sancions encara és motiu de discussió. Aquestes mesures que sancionen els països que no respecten l'estat de dret són ben conegudes al continent africà. Per exemple, la República Centreafricana, Mali, Mauritània i Madagascar han estat copejades amb sancions com a conseqüència de diversos cops d'estat. A més, aquests països han sofert importants dificultats per sortir del desordre polític i tornar a la cooperació internacional. La qüestió és: van facilitar les sancions el restabliment de l'ordre constitucional?

Christian Chavagneux, redactor adjunt en cap d’Alternatives Economiques, recorda per què és difícil d'imposar sancions econòmiques efectives:

Enfin, les leçons de l’histoire font douter de l’efficacité de sanctions économiques. Rappelons-nous que le boycott militaire de l’Afrique du Sud de l’apartheid ne l’a jamais empêché d’acheter des armes, que les campagnes de désinvestissements et les boycotts de produits de consommation n’ont pas fait s’effondrer sa classe dirigeante et que les grandes banques y sont largement toujours resté présentes.

Les lliçons de la història posen en dubte l'eficàcia de les sancions econòmiques. Recordem que el boicot militar imposat a Sud-àfrica com a conseqüència de l'apartheid no va impedir mai que continués la compra d'armes. Les campanyes de desinversió i els boicots de productes de consum no han fet trontollar la seva classe dirigent. Les grans banques sempre han estat àmpliament presents.

El cas malgaix

A Madagascar, les sancions econòmiques es van imposar després que Andry Rajoelina va aconseguir el poder polític el març de 2009 amb el suport d'una part de l'armada. Poc desprès de la suspensió dels acords comercials amb els Estats Units a través de la Llei del creixement i oportunitats per a l'Àfrica (AGOA), de l'ajuda de la Comissió Europea i de les diverses agències de desenvolupament, el PIB del país s'han desplomat assolint el nivell més baix des de 2002:

le PIB de Madagascar entre 2001 et 2011 - Domaine public

El PIB de Madagascar de l'any 2001 a 2011 – Domini públic.

Tan bon punt es va derogar l'AGOA, l'economista William Easterly va argumentar que les sancions penalitzarien les poblacions empobrides i no pas els dirigents culpables:     

The US pulled the plug on AGOA at the end of December and import duties of up to 34 percent were reintroduced. Now we are starting to see the effects in the formal and informal economy:

  • Factories closing and factory jobs lost
  • Increased competition among street traders now that former factory workers are pushed out to sell goods in overly crowded street markets
  • Knock-on effects in neighboring countries (Mauritius, Swaziland, Lesotho, South Africa) which made inputs like zippers to Madagascar’s factories.

Among the effects we are NOT seeing: signs of increased interest in arriving at a power-sharing agreement or instating democratic governance on the part of Rajoelina’s government. 

Els Estats Units han anul·lat bruscament l'AGOA a la fi de desembre de 2013 i s'han aplicat novament els drets d'importació a una taxa del 34%. Hem començat a percebre els efectes d'aquestes sancions en l'economia formal i informal:

-Moltes fàbriques han tancat i els seus empleats han perdut la feina;

-Un augment de la competitivitat entre els comerciants ambulants, perquè els antics treballadors despatxats de les fàbriques no tenen un altre remei que vendre les seves mercaderies en un mercat atapeït al carrer.

-Els països veïns (l'Illa Maurici, Swazilàndia, Lesotho i Sud-àfrica) s'han apoderat de les fàbriques malgaixes.

Les sancions però no han tingut pas els efectes prevists, no ha hagut cap signe d'interès per arribar a un acord de repartició del poder ni cap per al bon governament democràtic per la part del govern de Rajoelina (ndlr: el comentari d'Easterly es va publicar el 2009).  

El desenvolupament dels esdeveniments dóna la raó a Easterly. Madagascar s'enfonsa en una crisi econòmica profunda, tot i que no afecta els responsables de la crisi política, que continuaran 5 anys més al seu lloc arran del cop d'estat. Han aparegut un nombre abundant de nous 4×4 en moltes ciutats per un cercle limitat de privilegiats mentre que la major part de la població s'empobreix ràpidament. Un 90 % dels malgaixos viuen amb menys de dos dòlars diaris l'any 2013.

Sanció econòmica i posterior intervenció militar a Mali

Immediatament després que el Capità Sanogo i les seves tropes prenguessin el poder l'any 2012 a Mali, la comunitat internacional va anunciar sancions i va deixar de cooperar pel desenvolupament del país. Tot i això, la situació empitjora ràpidament amb una escissió del nord del país per part dels grups rebels i l'inici d'una intervenció militar internacional, dirigida per França. 

distribution de nourriture pour les réfugiés maliens - via wikimédia commons CC-BY-NC

Distribució d'aliments per als refugiats malians – via Wikimédia Commons CC-BY-NC

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i del ministeri malià d'acció humanitària van publicar un informe final sobre els impactes de la crisi. Aquest informe explicava  l'impacte negatiu de les sancions en l'economia del país, incloent-hi d'una banda la suspensió de la cooperació per al desenvolupament per part dels Associats Tècnics i Financers i, d'una altra, l'embargament econòmic i financer de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (EDEAO):

La manifestation des conséquences de ces évènements a été perçue à travers les aspects suivants :
– la suspension de la coopération avec les partenaires ;
– la baisse de l’activité (investissement, production, bancaire, commerciale, import/export, inflation) ;
– la détérioration du pouvoir d’achat des populations à travers la hausse de l’indice des prix à la consommation, la dégradation de la confiance des agents économiques (incertitudes) ;
– la baisse des recettes budgétaires (révision du budget, etc… ) ;
– la baisse des dépenses en faveur des secteurs sociaux (CSCRP, OMD, etc.).

[..] Un des enseignements clés de la crise politique et sécuritaire réside dans la très grande dépendance du Mali vis-à-vis de ses relations extérieures. [..]

La manifestació conseqüent d'aquests esdeveniments es percep a través dels aspectes següents:
-la suspensió de la cooperació amb els associats;
-la baixada de l'activitat (inversió, producció, bancària, comercial, importació/exportació, inflació);
-el deteriorament del poder de compra de la població a través de l'augment de l'índex dels preus al consum, la degradació de la confiança dels agents econòmics (incerteses);
-un descens dels ingressos (revisió del pressupost, etc.);
-una baixada de les despeses en benefici dels sectors socials (Marc Estratègic per al Creixement i la Reducció de la Pobresa, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, etc.).
[…] Un dels ensenyaments clau de la crisi política i de seguretat resideix en una gran dependència de Mali respecte a les seves relacions externes. […]

Una vegada més, les sancions dutes a terme han penalitzat una població local ja molt fràgil. Aquestes sancions no han assolit la tornada al bon governament atès que va ser necessària una intervenció militar externa per establir-se com país.  

Sembla que la comunitat internacional ha après els ensenyaments dels esdeveniments i que les mesures proposades recentment ara estan més adreçades cap als dirigents responsables, com ho demostren les sancions proposades contra Rússia.

Tanmateix, moltes qüestions queden sense resposta a les raons que motiven la imposició de les sancions a alguns països. Els interessos econòmics dels països pareixen un factor decisiu a l'hora de tractar aquestes resolucions per part de la comunitat internacional.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.