El projecte de SM City Baguio, un centre comercial del nord de les Filipines, d'eliminar més de cent arbres per fer lloc a un nou aparcament i una zona d'esbarjo s'ha rebut amb protestes multitudinàries de ciutadans preocupats i de grups d'activistes. SM pertany a l'home de negocis més ric de les Filipines.

Milers de persones van manifestar-se pels carrers de la ciutat de Baguio el 20 de gener per defensar els arbres i van fer una crida al boicot públic de SM City Baguio. L'etiqueta #ProtectBaguiotrees va convertir-se en el concepte més utilitzat a Twitter al país aquell dia.

El bloc Take Me to the Riot va fer que la tornada de la cançó de Joni Mitchel “They paved paradise to put up a parking lot” [Han pavimentat el paradís per posar-hi un aparcament] fos el punt de partida de les reflexions sobre la qüestió:

Còmicament, sembla com si la història sencera d'aquella muntanya hagués estat sempre relacionada amb desarrelaments i desplaçaments. Les tribus –com els kankanaey, els igorots i els ifugao– van ser desarrelades del cor de la ciutat i desplaçades cap a més llocs. Alguns van haver d'anar-se'n a zones de la província de Benguet.

Aquesta gent, com els arbres, han viscut aquí durant més anys que qualsevol SM Baguio, 7-eleven o McDonald's de Session Road. Però el mercantilisme, en aquest cas els grans aparcaments, sempre són més forts –prou per desarrelar i desplaçar aquells qui coneixen la terra des de fa més temps i potser més íntimament.

Protesta davant de SM Baguio. Foto de @KrissyAngela

El bloc A Mommy Who Tries Living Life to the Fullest!, inspirat per l'animació en 3D Wall-E (que ens ensenya a protegir el medi), assenyala la manca de diferències significants entre arrancar els arbres per traslladar-los i tallar-los.

Aquestes promeses estan bé si no saps què va passar amb els arbres que es van trasplantar en el passat. El Dr. Michael Bengwayan (director executiu de Cordillera Ecological Center-PINE TREE) va dir que, dels 497 pins que va trasplantar Camp John Hay Development Corp. l'any 1994, només en van sobreviure menys del 20%, i els que no van morir mostraven signes de deteriorament. Per tant, hauríem de ser conscients que dels 187 pins que es trasplantaran, només en sobreviuran aproximadament 30.

Els habitants de Baguio City es queixen de la manca de consultes públiques i qüestionen l'expedició del permís al centre comercial per arrencar el arbres. Els estudiants ataquen la complicitat del govern amb les grans empreses:

Pitjor encara, fins i tot l'administració actual aprova aquesta mesura unilateral i sembla no voler protegir els interessos de la majoria de la població. El president Aquino, juntament amb els mateixos funcionaris,  no mostra desaprovació per aquest pla i el DENR (Departament de Medi i de Recursos Naturals) concedeix el permís per a l'execució del projecte.

El bloc Stretching the Symbolic, mentrestant, arriba a la conclusió que la protesta acabarà essent, a la llarga, contra el “sistema capitalista internacional”:

No es tracta només d'una lluita pels arbres, o contra els centres comercials i la seva avarícia corporativa; és una lluita per la nostra gent, per Baguio i el país, contra un sistema on els projectes de tala d'arbres com aquest només són una de les nombroses manifestacions del mal. És una lluita contra un sistema on les coses es fan en benefici d'uns pocs i a costa de la majoria.