GlobalVoices a

Del xiuxiueig al crit: el sexisme persisteix a Alemanya

El passat 25 de gener hi va haver una gran cridòria als blocs alemanys. El rebombori es va desencadenar a partir d'un article publicat al diari alemany Stern, en el qual la periodista Laura Himmelreich narrava la trobada que va tenir amb el polític Rainer Brüderle, membre del partit demòcrata liberal alemany (FDP). Durant l'entrevista, Rainer Brüderle va fer comentaris sobre els pits de la periodista i es va atansar a ella d'una manera inapropiada. Aquest relat de la periodista Himmelreichs és un dels molts episodis sexistes que trobem diàriament a l'Alemanya actual.

Ràpidament, els usuaris de Tuiter van utilitzar l'etiqueta #aufschrei (#crit) per explicar les seves experiències sexistes quotidianes, assetjaments sexuals i fins i tot abusos sexuals. A continuació podeu llegir alguns dels tuits.

@terrorzicke: Der Prof, der mir auf der Erasmus-Party zuraunte “I want to see you naked!” #aufschrei #England

@terrorzicke: El professor que em va dir a cau d'orella a la festa d'Erasmus «Vull veure't despullada». #aufschrei #England

@Ine_12e: Ich näh die Dammnaht enger als vorher, da wird ihr Mann sich sicher drüber freuen. Arzt nach Geburt #aufschrei

@Ine_12e: Faig la sutura més estreta que abans, això segur que alegrarà al seu marit. El metge després del part. #aufschrei

Aufschrei

Art de carrer a Karlsruhe. Foto penjada a Flickr per theodoritsis (CC BY-ND 2.0)

@KatiKuersch: Der Vorgesetzte, der mir sagte, ich müsse nur mal flachgelegt werden, dann ginge es mir psychisch sicher besser. #aufschrei

@KatiKuersch: El cap que em va dir que si me n'anava tan sols una vegada al llit amb ell, psicològicament m'aniria tot molt millor. #aufschrei

@marthadear: der vater einer schulfreundin, der auf ihrer geburtstagsfeier all ihren freundinnen poklappse gab. ich habe mich immer versteckt. #aufschrei

@marthadear: El pare d'una companya d'escola que el dia de l'aniversari d'ella va donar una “patacadeta” al cul de les seves amigues. Vaig estar tota l'estona amagada. #aufschrei

@Wendelherz: Wie ich anfangs das Gefühl hatte, gar nix beisteuern zu können, und dann nach und nach alles hochkommt und ich kotzen möchte. #aufschrei

@Wendelherz: Al principi vaig tenir la sensació que no podia contribuir en gairebé res, i mica en mica m'han anat venint coses a la memòria i m'han vingut ganes de vomitar. #aufschrei

hanhaiwen: Und all die Leute die auf solche Vorfälle jemals mit einem verständnislosen „ja und?“ reagiert haben. #aufschrei

hanhaiwen: I tota la gent que davant de fets com aquests alguna vegada ha reaccionat amb un incomprensiu «sí, i què?». #aufschrei

@sincerelyjurs: Und immer wieder das Gefühl, sexistische Situationen nicht als solche benennen zu dürfen, um nicht als Spaßbremse dazustehen. #aufschrei

@sincerelyjurs: Sempre torna aquella sensació que és millor no anomenar sexistes a aquestes situacions per no ser un aixafaguitarres. #aufschrei

@MmeCoquelicot: Es geht nicht darum, dass ich mich nicht wehren KANN. Es geht darum, dass ich es nicht ständig müssen sollte. #aufschrei

@MmeCoquelicot: La qüestió no és que jo no em PUGUI defensar, sinó que això no hauria de continuar així per sempre. #aufschrei

Molts alemanys pensen que el sexisme no és un problema. Aquests tuits amb l'etiqueta #aufschrei (#crit) demostren que no és així. Demostren que encara és un fenomen molt present en les nostres vides. Journelle tuiteja:

Was ich an #aufschrei mag,ist,dass dieser “Minisexismus” in der Masse mal sein ganzes hässliches Gesicht zeigt und nicht runtergespielt wird.

El que m'agrada d'#aufschrei (#crit) és que aquest “minisexisme” ensenya a la massa social la cara lletja del fenòmen, d'altra manera, els fets serien ignorats o trivialitzats.

Antje Schrupp escriu sobre el valor de les notícies sobre el sexisme i s'introdueix al debat amb les declaracions següents:

Auch viele Männer, die sich selbst gegenüber Frauen völlig korrekt verhalten, dachten bis vorgestern: Das ist zwar nicht schön, aber doch keine Nachricht – und suchten deshalb nach “Nebengründen”, die diese Veröffentlichung erklären könnten.

Es braucht aber keine weiteren Gründe, um so eine Story zu veröffentlichen, denn es gibt inzwischen massenweise Frauen und auch Männer, die das durchaus für eine Nachricht halten. Die sexuelle Belästigung keineswegs für eine Lappalie halten, auch dann nicht, wenn sie sich auf “niedrigem Niveau” abspielt.

També hi ha molts homes que es comporten correctament davant de les dones i que fins abans-d'ahir pensaven: És cert que no és una cosa correcta, però tampoc és cap novetat. I per aquest motiu busquen causes que puguin explicar aquesta publicació.
No és necessari buscar més motius per a publicar la història. Hi ha moltíssimes dones i també moltíssims homes a qui no els fa falta cap motiu més per a justificar la publicació de la notícia. L'assetjament sexual no es pot considerar de cap manera una cosa insignificant, encara que s'esdevingui de manera quasi imperceptible.

Com passa sovint amb aquests debats, també els ignorants hi tenen veu. A continuació trobareu una de les veus més amables de les que criticaven la campanya o que en feien broma:

@robby_eberlein: #aufschrei Wie langweilig und trostlos muss der Alltag sein wenn man sich über solchen Nonsens dermassen aufregen kann…..

@robby_eberlein: #aufschrei (#crit) Com d'avorrit i desolador ha de ser el dia a dia d'aquells que poden irritar-se per aquests disbarats

Meike Lobo critica al seu bloc, entre altres coses, la poca claredat a l'hora de delimitar la idea de sexisme, d'abús o de violència sexual:

Die Vermischung dieser Schlagworte überdramatisiert das Eine und — weitaus schlimmer — bagatellisiert das Andere. Die Grundhaltung mag bei allem eine ähnliche sein, nämlich die Objektifizierung des Gegenübers, aber das ist nach meinem Empfinden auch alles.
Kindesmissbrauch und Vergewaltigung sind schwerste Verbrechen und allein schon dadurch ganz klar zu trennen von Sexismus, der zwar oft unangenehm, schmierig und geschmacklos, aber eben kein Verbrechen ist. Solche schlimmen Verbrechen für die Lösung eines sozialen Problems zu missbrauchen, empfinde ich als Ohrfeige ins Gesicht aller Opfer sexueller Gewalt (sie selbst mögen das freilich anders empfinden).

La mescla que s'ha fet entre aquests conceptes fa que per una banda un quedi sobreexagerat i per l'altra, el que és pitjor, que es resti importància a l'altre. La sensació que tinc és que tots es centren en el mateix, en tractar a la persona que ho pateix com a un objecte.
L'abús sexual de menors i la violació són delictes greus que cal diferenciar del sexisme. És cert que el sexisme és sovint desagradable, obscè i de mal gust, però també és cert que ara per ara no es considera delicte. Em fa la sensació que abusar d'aquests crims greus per a solucionar un problema social és com clavar una bufetada a la cara de les víctimes de la violència sexual, tot i que elles poden tenir una visió ben diferent sobre el tema.

Homes comprensius

Alguns homes es mostraven comprensius i accentuaven la seva voluntat de reaccionar de manera més sensible en un futur.

John va tuitejar:

@einbequemesbrot: Schon krass, dass es heute noch so zugeht. Werde in Zukunft aufmerksamer sein. #Aufschrei

@einbequemesbrot: És una vergonya que avui en dia encara continui així. A partir d'ara estaré més alerta. #Aufschrei

Alf Frommer parla al seu blog siegstyle.de sobre el canvi d'opinió que li ha produit el debat:

Es steckt eben in jedem ein Brüderle. Eine Zoten-König oder ein Blicke-Belästiger. Ich sollte mein Verhalten überprüfen, auch wenn ich von mir selbst niemals annehmen würde, ich wäre ein Sexist. Aber vielleicht ist das gerade die Gefahr: ich halte mich für einen modernen Mann, der Frauen ernst nimmt und für die Gleichberechtigung und die Frauen-Quote eintritt. Trotzdem bin ich in einigen Dingen nicht besser als ein Ol’ Dirty Brüderle oder ein Franz-Josef Wagner, der eine Bildungsministerin zunächst mal nach dem Äußeren bewertet.

Daher bin ich froh über die Diskussion – weil ich darin in erster Linie eine Aufforderung sehe, mich selbst zu überprüfen.

En cada un de nosaltres hi ha un Brüderle (polític del FDP). Un rei obscè o un que assetja amb les mirades. Hauria de revisar el meu comportament, tot i que no em considero uan persona sexista. Però potser el perill recau en això: em considero un home modern que es pren seriosament les dones, que defensa la igualtat i la quota femenina. Tot i així, a vegades no sóc res més que un vell i brut Brüderel o Franz-Josef Wagner que jutja a una ministra d'educació pel seu aspecte.

Per això m'agrada aquesta discusió, perquè per mi és sobretot una invitació a controlar-me a mi mateix.

Els mitjans de comunicació més importants també s'han fet ressò a la tarda del 25 de gener sobre el debat a Twitter, com per exemple el diari Handelsblatt o el diari Spiegel. Mentrestant el debat ha arribat a tots els mitjans. Els principals telenotícies dels canals de televisó públics en parlen, i al debat polític del programa Sonntagabend, masclistes i feministes discuteixen sobre l'esdeveniment i sobre si és realment un problema sexista.

El ressó immediat que s'ha fet del debat és deu, sobretot, al fet que posa de manifest un fenomen que es creia que feia temps que ja estava extingit. Els alemanys es veuen a sí mateixos com una societat moderna i creuen que el sexisme i els estereotips sobre el rols de cada sexe ja fa temps que han quedat enrere. Tot el que s'ha dit a Tuiter ha desmuntat aquesta imatge i ha conduït a debats enèrgics plens d'obstinació, d'emocions a flor de pell, i sovint poc respectuosos per part dels participants.

Les etiquetes de Twitter han agafat una dimensió internacional: #outcry i #assez.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.


Regions del món

Països

Idiomes