Gegants, hackers i trols: la mitologia de l'activisme a la xarxa

Qualsevol usuari d'Internet sap que un trol és algú que publica un comentari deliberadament provocador per encetar o alimentar una discussió a la xarxa. Que aquests polèmics internautes s'anomenin trols no és cap casualitat. El significat original de “trol” ens remet a la mitologia escandinava, en la qual els trols són “criatures amb gust per fer maleses i entremaliadures” [en]. De fet, el món d'Internet té molt més a veure amb la mitologia del que molts podeu pensar. Molts dels rols que han aparegut a l'era Internet tenen molt a veure amb l'estructura que es feia servir als contes tradicionals per explicar la realitat.

Per exemple, Loki, en el folklore scandinau, és un entabanador (en anglès, trickster), un personatge que trenca les normes amb la finalitat última d'aconseguir efectes positius. A la xarxa, un trickster (el Termcat encara no ha inclòs aquest terme a la Terminologia de Xarxes Socials) és un delator, un espieta informal que alerta la resta del món per impulsar el canvi social. Com l'ex soldat dels Estats Units Bradley Manning [es], acusat de filtrar informació classificada a WikiLeaks.

En la mateixa línia, els ferrers (blacksmiths en anglès) i els gnoms prenen les matèries en la seva forma natural i construeixen objectes que permeten als déus lluitar contra els seus enemics. Dónen una forma útil i comprensible a les matèries primeres, el mateix que fa el periodisme ciutadà amb les enormes quantitats de dades que WikiLeaks i altres fan accesibles a la xarxa.

En la mitologia nòrdica, quan Thor i les altres divinitats no aconsegueixen propulsar el vaixell funerari de Baldr [en] per tal que pugui ressuscitar a un altre món, criden a una geganta de forces sobrenaturals perquè impulsi el vaixell. En el món online, organitzacions amb una força “gegantina” com Anonymous, fan servir el seu pes per donar a conèixer i defensar les causes que consideren justes.

Els informadors i els tricksters
Illustration of Alfred Smedberg's The boy who never was afraid, John Bauer, 1912.

El noi que mai s'espantava, John Bauer, 1912. Foto d'Alfred Smedberg. Domini públic.

 

En la mitologia, el trickster és un personatge que maquina i furta amb la finalitat última d'aconseguir efectes positius, no sempre amb intencions del tot pures.

L'informador Bradley Manning [es] va explicar que va furtar informació classificada sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, segons la transcripció d'Alexa O'Brien [en] del seu testimoni:

I created copies of the CIDNE-I and CIDNE-A SigAct tables as part of the process of backing up information. At the time I did so, I did not intend to use this information for any purpose other than for back up. However, I later decided to release this information publicly. At that time, I believe and still believe that these tables are two of the most significant documents of our time.

 

Vaig fer còpies de seguretat de les taules de CIDNE-I i CIDNE-A SingAct com a part del procés per guardar la informació. Quan les vaig fer, no tenia intenció d'utilitzar aquesta informació per a cap altre motiu que no fos guardar-la com a còpia de seguretat. Tot i així, més tard vaig decidir fer-la pública. En aquell moment vaig pensar, i encara penso ara, que aquestes taules són dos dels documents més importants dels nostres temps.

El seu paper d'informador, o d'activador d'alertes (o com es diu en francès, “alert-launcher”), es caracteritza per la seva posició de mediador de dades amb l'objectiu de provocar, com ha declarat, un debat nacional sobre el paper de l'exèrcit americà i sobre la política exterior dels Estats Units. La seva acció ha permès restablir una comunicació entre l'estructura governamental, la qual retenia una veritat, i la població, qui n'estava privada.

Si bé la seva decisió podria justificar-se segons la lògica humana, es tracta d'un crim. Els comentaris de Bradley Manning, de fet, s'han vist refusats, controvertits i ignorats [en] pels mitjans de comunicació.

WikiLeaks i els ferrers

Llavors Manning va donar la informació a WikiLeaks, qui va treballar les dades i els va donar forma, de manera semblant a com fan els ferrers mitològics.

Figures com les de Julian Assange i Birgitta Jónsdóttir [en], membre del parlament islandès, van processar i analitzar la matèria que Manning els havia donat. Un treball periodístic: identificar-ne el context, els actors, i les implicacions polítiques per tal d'assegurar l'impacte de la informació.

Un paper que Julian Assange descriu [en] així:

Quantum mechanics and its modern evolution left me with a theory of change and how to properly understand how one thing causes another.

La mecànica quàntica i la seva evolució moderna m'han permès pensar en una teoria del canvi i d'entendre correctament com una cosa porta a l'altra.

En altres paraules, com que els fets clau no han estat identificats, segueixen sent ambigus i esmunyedissos.

WikiLeaks no és l'únic que assumeix el rol del ferrer. El periodisme ciutadà també té un paper en recollir i donar forma a la informació per a fer-la comprensible. Un exemple d'això és el llarg treball de recerca i difusió realitzat per Heather Mash i Jemila Hanan sobre les condicions de vida de la comunitat Rohingya, a Birmània [es].

Aquest treball periodístic és més que un rol de mediació, tal i com explica la Jamila Hanan [fr] en el seu article [en] del febrer del 2013:

There is no precedent for using social media to stop a genocide – this is uncharted territory. We need to use social media to create and be the media, us, the people.
Our objectives are to:
1. disseminate information;
2. make connections;
3. encourage people to act.

La utilització dels mitjans socials per aturar un genocidi no coneix precedents: és un territori verge. Hem d'utilitzar els mitjans socials per crear i, els mitjans, ser nosaltres mateixos, el poble.
Els nostres objectius són:
1. Difondre la informació
2. Establir connexions
3. Animar la gent a actuar

Anonymous i els gegants

Però les informacions de Mannings i l'anàlisi de WikiLeaks haguessin estat inútils sense una audiència. No només es tracta de desenterrar i presentar la informació, sinó també d'impulsar-la. I aquí és on intervé el grup de hacktivistes Anonymous, les accions dels quals, inscrits en el col·lectiu, agafen una força sobrenatural. Un rol que Anonymous sembla completar amb entusiasme. L’Annie Machon, ex agent del MI5 [en], ho explica així:

If you can do it over cyberspace, you get global awareness of what you’re doing, and the message you’re trying to put out. And this is precisely what Anonymous has achieved, with this publicized assault against certain Israeli websites.
Let’s not call them attacks: they are distributed denial of service attempts against certain countries and certain websites. So what we’re seeing here is a sort of automated mass influx into certain websites that cause them to crash.

Si es pot fer en el ciberespai, s'obté un impacte mundial del que s'està fent i del missatge que es vol difondre. I és precisament el que Anonymous ha fet amb aquest assalt públic en contra d'algunes pàgines web israelianes.

No els anomenem atacs: són intents de denegació de servei distribuïda en contra de certs països i certes pàgines web. És a dir, una forma automatitzada d'afluència massiva en contra de certes pàgines web, que provoca un mal funcionament.

Anonymous es basa en les dades facilitades i treballades pels periodistes ciutadans per dur a terme les seves accions, però el seu rol no és treballar la informació com un ferrer, sinó injectar a la informació una força circulatòria gràcies a la seva força gegantina, com el gegant mitològic. A Twitter, per exemple, es poden trobar molts comentaris sobre operacions recents, com ara: #OpIsrael, #OpKashmir, #OpRohingya (que ha cridat l'atenció sobre les informacions disponibles del genocidi d'aquesta comunitat), #ReformCFAA (que forma part d'un moviment de protesta en contra de la Llei del Frau i de l'Abús Inadequat de la Informàtica), o #OpGabon, en contra el tràfic d'éssers humans.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.